Viquipèdia

Marc Boada Ferrer

divulgador científic català
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 08:19, 20 maig 2023 amb l'última edició de Amadalvarez (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Marc Boada Ferrer (Terrassa, 13 de novembre de 1963) és un divulgador científic català popularment conegut per la seva activitat des del mitjans de comunicació pública, en tallers i mitjançant diverses publicacions.[1] Actualment resideix al Montseny des d'on dirigeix una organització dedicada a la difusió del coneixement científic.[2]

Infotaula de personaMarc Boada Ferrer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 novembre 1963 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódivulgador científic, escriptor, orador Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmarcboada.com Modifica el valor a Wikidata

Biografia

Va iniciar la seva formació en delineació industrial al col·legi dels Salesians de Terrassa (1978-1981), des d'on va passar a cursar estudis d'escultura a l'Escola d'Arts Aplicades de Terrassa, sota la direcció de Ferran Bach-Esteve fins al 1984.[3] La seva passió des de ben petit eren, però, la ciència i els experiments científics, una passió que li va inculcar el seu avi matern, el pintor Joan Ferrer Pedrol,[3] i va aprofitar els coneixements de la seva formació per a construir telescopis com a soci de l'empresa Lambda opto-mecànica, fins 1992.[4]

Activitats museístiques

Decideix especialitzar-se en la museografia científica on combina els coneixements de construcció d'artefactes amb la capacitat de fer una comunicació dels coneixements científics assequible per a tots els públics. Complementa l'activitat amb estudis de postgrau de Museologia i de Comunicació Científica de l'IDEC de la Universitat Pompeu Fabra l'any 2001.[5] L'any 2008 Boada va participar com a docent en el mateix màster de la entitat.[6]

En aquesta etapa, juntament amb la seva sòcia, Moira Costa Calsamiglia, creen Pèndulum, una empresa des d'on produeix materials per més de 30 exposicions, construeix més de 200 mòduls interactius per museus i centres de ciència de Barcelona, Terrassa, Sabadell, València, Granada, Terol, Alacant, Cartagena, Conca, Madrid, Andorra, Coïmbra, entre d'altres.[7]

Algunes d'aquestes creacions entren de ple en el món de l'escultura on Boada s'havia format. Una de les més conegudes és el Catacaos del CosmoCaixa de Barcelona, un giroscopi de moviment caòtic que el museu li va encarregar el 2004 per a situar-lo al parc exterior de la instal·lació.[8] Una altra obra de grans dimensions, en aquest cas estàtica, és La Corriola, una peça de 6 metres d'alçada i més d'una tona de pes que la Universitat Jaume I de Castelló li va encarregar amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la institució.[9] Però l'obra escultòrica més extensa és el conjunt d'escultures que forma el Jardí de las Percepcions del Parc de Vallparadís de Terrassa, que va rebre el premi "Entorn natural Joan Martí" atorgat per l'Associació Discapacitat Visual de Barcelona el 2009.[10]

Divulgació científica

La seva vessant de divulgador científic va començar, de fet, amb la mateixa construcció d'elements per als museus on la funció pedagògica forma part de l'essència dels materials produïts. La seva col·laboració a partir de 2006 amb el programa Quèquicom de Televisió de Catalunya li va acabar de donar la popularitat i el reconeixement com a comunicador. Posteriorment, va ser el presentador del programa entre 2008 i 2011.[11] La seva presència en els mitjans de comunicació audiovisuals es va anar estenent i també ha col·laborat amb 8TV, Catalunya Ràdio o la Xarxa Audiovisual Local.[12]

Boada comparteix les seves aparicions en grans mitjans audiovisuals amb la difusió personalitzada en petits grups dirigits a escoles[13] o en seminaris científics.[14] A aquestes activitats divulgatives cal afegir la seva activitat docent continuada com a professor de Fonaments Científics i Ciència dels materials a l'Escola Massana de Barcelona durant més de deu anys.[15] També ha impartit classes del màster de Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra.[6]

En paral·lel a la seva activitat professional ha realitzat treballs de recerca i prospecció en els camps de la geologia, arqueologia, i paleontologia, una activitat que va tenir com a resultat la localització de més de trenta jaciments de dinosaures, l'any 2006. Boada, en representació de l'escola Massana, juntament amb Albert Prieto-Marquez, Rodrigo Gaete, Gonzalo Rivas i Angel Galobart varen descriure una nova espècie de dinosaure del cretaci superior, el Koutalisaurus kohlerorum. L'estudi publicat al Journal of Vertebrate Paleontology corregeix un error d'investigacions prèvies que atribuïen unes restes fòssils al hadrosàurid quan en realitat es tractava d'una nova espècie.[16]

El febrer de 2012 va fer a la seva ciutat natal, Terrassa, la seva primera exposició com artista pluridisciplinar sota el títol "Art, ciència i disseny",[17] a la que han seguit altres exposicions monogràfiques i col·lectives[18][19]

Taller propi al Montseny

 
Boada durant un taller al Montseny

Des de 2014, també en societat amb Moira Costa, dirigeix l'Associació Pèndulum per a la Difusió del Coneixement Científic, una organització sense ànim de lucre,[20] ubicada a Fogars de Montclús, on realitza els seus experiments i imparteix cursos de divulgació per a escoles.[3]

Obra

Addicionalment als múltiples materials creats al llarg de la seva activitat de difusió científica, destaca la col·laboració amb la revista Investigación y Ciencia, la versió espanyola d'Scientific American, on ha realitzat una cinquantena d'articles en una secció estable des de 2004.[21] Els llibres publicats com a autor o en col·laboració, són:[22]

  • Max Picard i l'enigma dels dinosaures. (La Galera, 2015).[23]
  • Max Picard i el maleït pèndol de Foucault (La Galera, 2014)[24]
  • Terrassa, ciutat, vida i persones. (Momentum, 2012)[25]
  • Els tres infinits. Un llibre de ciències per a gent de lletres. (Momentum, 2011)
  • Coautor del llibre 8 Enginys que han fet història. Construeix-los tu mateix. (Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya, 2010)[26]
  • Autor principal de la Guia del jardí de les percepcions: Parc de Vallparadís. (Ajuntament de Terrassa, 2007)[27]

Premis

  • 2009 XXIII Premi Boehringer Ingelheim al Periodisme en Medicina pel capítol de Quèquicom anomenat “Un president contra l'Alzheimer”.[28]
  • 2009 premi "Entorn natural Joan Martí" atorgat per l'Associació Discapacitat Visual de Barcelona.[10]

Referències

  1. ↑ associats, Partal, Maresma i «Físics, músics i biòlegs reunits per entendre el món». VilaWeb.cat.
  2. ↑ Orteu, Francesc «Marc Boada: “L'educació acaba sortint bé”». Ara.cat, 12-07-2014.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 ««La ciència no és avorrida i fa pensar»». Diari deTerrassa, 27-09-2015.
  4. ↑ Laura Amigo, Laura; Isard, Clara «Aprender ciencia es lo mejor que me ha pasado» (en castellà). La Nostra, 2012, pàg. 48. Arxivat de l'original el 2017-02-24 [Consulta: 2 març 2017].
  5. ↑ «Máster en Comunicación Científica, Médica y Ambiental - Llista d'antics alumnes. pàg.16». IDEC-Universitat Pompeu Fabra, 2011. [Consulta: 26 febrer 2017].
  6. ↑ 6,0 6,1 IDEC. Universitat Pompeu Fabra «Profesores-Conferenciantes». Comunicación Científica, Médica y Medioambiental. Máster, 2008, pàg. 7. Arxivat de l'original el 2017-03-03 [Consulta: 2 març 2017].
  7. ↑ «¿Qué Museo de la Ciencia para Cantabria? | Scientia Mater - Blogs» (en castellà). eldiariomontanes.es, 15-05-2009. Arxivat de l'original el 2017-03-03. [Consulta: 27 febrer 2017].
  8. ↑ «Instal·lació Catacaos». Cosmocaixa, 07-03-2017. [Consulta: 16 maig 2023].
  9. ↑ «L'UJI recorda a tots els que han construït els 25 anys d'història de l'ESTCE en la inauguració de l'escultura commemorativa». [Consulta: 2 març 2017].
  10. ↑ 10,0 10,1 «El Parc de les Percepcions rep un premi de l'Associació Discapacitat Visual Catalunya - Innovem Terrassa !!!». Arxivat de l'original el 2017-03-02. [Consulta: 28 febrer 2017].
  11. ↑ Moliner, Empar «Marqués de Cáceres». Ara.cat, 09-04-2011.
  12. ↑ «Marc Boada convida a experimentar amb 'Max Picard'». [Consulta: 6 febrer 2017].
  13. ↑ NacióManresa «NacióManresa: Marc Boada explica a la FUB com parlar de ciència». notícia, 23-02-2011.
  14. ↑ «Marc Boada: «El professor que vol introduir les competències transversals a classe s'ha de convertir en un mestre i un entrenador»». [Consulta: 1r març 2017].
  15. ↑ «Ciència teatralitzada, del divulgador científic Marc Boada, per als joves de l'Institut La Sínia - Parets del Vallès». [Consulta: 27 febrer 2017].
  16. ↑ Prieto-Marquez, Albert; Gaete, Rodrigo; Rivas, Gonzalo; Galobart, Angel; Boada, Marc «Hadrosauroid Dinosaurs from the Late Cretaceous of Spain: Pararhabdodon isonensis Revisited and Koutalisaurus kohlerorum, Gen. Et Sp. Nov.». Journal of Vertebrate Paleontology, 26, 4, 01-01-2006, pàg. 929–943.
  17. ↑ Redacció «Marc Boada abre su primera exposición como artista» (en castellà). Diari de Terrasa, febrer 2012. Arxivat de l'original el 2017-03-03 [Consulta: 2 març 2017].
  18. ↑ «Institut d'Estudis Catalana». [Consulta: 1r març 2017].
  19. ↑ González i Duarte, Pilar «"Els Elements químics, joies imprescindibles" : Exposició feta amb ocasió de la cloenda de l'Any Internacional de la Química 2011 a l'Institut d'Estudis Catalans». Educació química, 01-01-2012, pàg. 60–61. ISSN: 2013-1720.
  20. ↑ Barcelona, Ajuntament de. «Activitats entorn a l'estalvi energètic i l'autosuficiència energètica per la Setmana Europea de l'Energia | Notícies de Medi Ambient | MediAmbient | Ajuntament de Barcelona». [Consulta: 6 febrer 2017].
  21. ↑ «Articles publicats per Marc Boada Ferrer» (en castellà). [Consulta: 16 maig 2023].
  22. ↑ «Llista de llibres a Google Books». [Consulta: 27 febrer 2017].
  23. ↑ «Activitats i llibres per viure intensament el Dia Internacional del Llibre Infantil». Ara.cat.
  24. ↑ associats, Partal, Maresma i «Especial de literatura infantil: la bona salut de l'àlbum il·lustrat». VilaWeb.cat.
  25. ↑ «Silvia Muñoz, protagonista del libro “Terrassa: Ciutat, vida i persones” | Real Federación Española de Hockey» (en espanyol europeu). [Consulta: 6 febrer 2017].
  26. ↑ Bartrès i Camins, Pol; Boada, Marc. 8 enginys que han fet història: construeix-los tu mateix. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya, 2010. 
  27. ↑ Guia del jardí de les percepcions : Parc de Vallparadís. Parc de Vallparadís, Ajuntament de Terrassa, 2007. ISBN 9788486838423. 
  28. ↑ cpm.es. «Premio Boehringer Ingelheim al Periodismo en Medicina» (en castellà), 2009. [Consulta: 26 febrer 2017].
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marc Boada Ferrer
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marc_Boada_Ferrer&oldid=31711710»