L'afàsia anòmica, també anomenada anòmia,[1] afàsia amnèsica o afàsia nominal, és un tipus d'afàsia que es caracteritza per la pèrdua de la capacitat d'anomenar objectes o de reconèixer-los pel seu nom. Sovint s'utilitza el terme anòmia per referir-se a qualsevol dèficit en l'expressivitat del llenguatge com a símptoma de qualsevol tipus d'afàsia, però els pacients el dèficit principal dels quals és la funció nominal, és a dir, la recuperació de mots i noms propis, són diagnosticats amb afàsia anòmica.[2] Les persones amb afàsia que mostren anomia sovint poden descriure un objecte en detall i potser fins i tot utilitzar gestos amb les mans per demostrar com s'utilitza l'objecte, però no poden trobar la paraula adequada per anomenar-lo. Així, els pacients amb afàsia anòmica tenen relativament conservada la fluïdesa de la parla, la repetició, la comprensió i la parla gramatical.[2]

Tot i que l'afàsia anòmica per si sola no indica demència,[3] un diagnòstic positiu pot advertir la presència d'altres problemes subjacents, i per tant, la necessitat de fer altres proves. L'anomia s'associa amb un deteriorament cognitiu lleu que pot evolucionar en demència d'Alzheimer o trastorns similars.[4][5]

Referències modifica

  1. «anòmia». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. 2,0 2,1 Manasco, M. «7. Motor Speech Disorders: The Dysarthrias». A: Introduction to neurogenic communication disorders. Jones & Barlett Learning, 2014. 
  3. Mackay A, Connor LT, Storandt M «Dementia does not explain correlation between age and scores on Boston Naming Test». Arch Clin Neuropsychol., 20, 2005, pàg. 129-33. PMID: 15620819.
  4. Traykov, L «Executive functions deficit in mild cognitive impairment». Cogn Behav Neurol., 20, 2007, pàg. 219-24. PMID: 18091070.
  5. De Jager C, Blackwell AD, Budge MM, Sahakian BJ «Predicting cognitive decline in healthy older adults». Am J Geriatr Psychiatry, 13, 2005, pàg. 735-40. PMID: 16085791.