Viquipèdia

Ernő Goldfinger

Ernő Goldfinger — de vegades anomenat Ernest Goldfinger — (Budapest, 11 de setembre de 1902 – 15 de novembre de 1987) fou un arquitecte i dissenyador d'origen jueu hongarès conegut especialment per la seva contribució al moviment modern en arquitectura, en particular al Regne Unit.

Infotaula de personaErnő Goldfinger
Biografia
Naixement11 setembre 1902 Modifica el valor a Wikidata
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 novembre 1987 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCrematori de Golders Green Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts (1923–1929) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte, dissenyador de mobles Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentArquitectura moderna i brutalisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeUrsula Ruth Blackwell (en) Tradueix (1933–) Modifica el valor a Wikidata
FillsElizabeth Goldfinger (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 11427668 Modifica el valor a Wikidata
Balfron Tower, bloc de pisos de protecció oficial dissenyat per Ernő Goldfinger a Poplar, barri de l'East End de Londres. L'ajuntament de la capital britànica va comissionar la seva construcció a l'arquitecte hongarès com a resposta a la pèrdua d'habitatges durant els bombardeigs de la Segona Guerra Mundial.

Biografia

modifica
 
1-3 Willow Road, a Hampstead (Camden) (nord de Londres). El segon apartament en aquest conjunt fou la residència de l'arquitecte.
 
Trellick Tower, a l'oest de Londres, millora sobre la Torre Balfron.

La seva família treballava en l'enginyeria forestal i en el negoci de les serradores, el qual el dugué a considerar treballar com a enginyer fins al moment que decidí que preferia l'arquitectura després de llegir el text de Hermann Muthesius Das englische Haus, una descripció de l'arquitectura domèstica anglesa a començaments del segle xx. Aquest llibre fou una lectura de capçalera durant bona part de la seva vida.

Seguint la desaparició de l'Imperi Austrohongarès a finals de la Primera Guerra Mundial, Goldfinger es traslladà a París. El 1923 va començar estudis a la École nationale supérieure des beaux arts al taller de Léon Jaussely i durant els anys següents es va relacionar amb un bon nombre d'arquitectes instal·lats a la capital francesa com Auguste Perret, Mies van der Rohe i Le Corbusier. El 1929, abans de finalitzar la seva carrera, Goldfinger va establir una societat comercial amb la qual endinsar-se en el negoci de l'interiorisme i en el projecte d'ampliació d'una casa de vacances a Le Touquet.[1]

Una de les seves influències de l'època fou la publicació de Vers une architecture de Le Corbusier i esdevingué un admirador de l'antic mentor d'aquest arquitecte, Auguste Perret, que era expert en el disseny d'estructures de ciment i que l'inspirà a l'hora de dissenyar la seva pròpia casa. A començaments de la dècada del 1930 Goldfinger va conèixer Ursula Blackwell, amb qui es va casar. Blackwell heretà la fortuna de Crosse & Blackwell, i la restant carrera de Goldfinger tingué lloc al Regne Unit.

El 1934, es va instal·lar amb la seva esposa a un apartament de l'edifici Highpoint I. Just abans de la Segona Guerra Mundial, Goldfinger adquirí tres cases, incloent la seva pròpia: 1-3 Willow Road a Hampstead (Camden) (nord de Londres), i una altra a Broxted (Essex). La seva residència personal, número 2 de Willow Road, es troba ara llistada entre el patrimoni arquitectònic del National Trust.

Quan la guerra mundial va acabar, Goldfinger rebé ordres de construir les noves oficines del Daily Worker i el quarter general del Partit Comunista Britànic. A Elephant & Castle va construir l'Alexander Fleming House per al Ministeri de Salut. Durant la dècada del 1950 va dissenyar dues escoles primàries a la ciutat de Londres a partir de ciment pre-modelat amb totxos del London County Council a Putney (Londres). Un d'aquests edificis va ser primer malmès i més tard enderrocat per una immobiliària que va anar a judici el 2008.[2]

El Regne Unit patí greus problemes d'habitatge després de la Segona Guerra Mundial: 4 milions de cases foren destruïdes o malmeses durant el conflicte, i el govern britànic va veure la idea de construir edificis de gran altura com una solució al problema. Goldfinger va ser un dels arquitectes de blocs de pisos més coneguts a l'època.[3]

Goldfinger tenia la fama de ser un home sense sentit de l'humor subjecte a nombrosos atacs de mal humor. De vegades acomiadava els seus assistents si feien bromes que no eren del seu gust, i un cop va fer fora de la seva oficina dos clients potencials per imposar restriccions al seu disseny original.[4] L'escriptor Ian Fleming va rebre la inspiració per un dels enemics de James Bond durant una conversa amb la cosina d'Ursula Goldfinger a un camp de golf. Fleming l'anomenà Auric Goldfinger. Prèviament l'autor havia estat un dels signants d'una petició contra l'enderrocament d'edificis històrics a Hampstead per fer lloc per als edificis de Goldfinger que incloïen la seva residència personal. L'arquitecte consultar els seus advocats quan l'obra "Goldfinger" va sortir a la llum el 1959. Fleming va reaccionar dient que reanomenaria el personatge principal "Goldprick" ("polla d'or"; Goldfinger vol dir "dit d'or"), i finalment Ernő decidí no denunciar a Fleming. L'editorial va pagar els costs dels advocats i li donaren sis còpies gratuïtes del llibre.[5] El 15 de novembre de 1987 (a l'edat de 85 anys) Goldfinger va morir i fou cremat a Golders Green on les seves cendres romanen.

Obra

modifica

Entre els seus edificis més notables són la Balfront Tower, de 27 pisos, i la Carradale House, situats al barri de Poplar (districte de Tower Hamlets) a l'East End de Londres. A l'oest de Londres, Goldfinger va construir una torre de 31 pisos basada en aquest anterior model que fou anomenada Trellick Tower, situada a North Kensington. Fou construïda de 1968 a 1972.

Tot i que a Goldfinger li agradava viure als edificis que dissenyava, les seves obres foren poc apreciades tant pel públic com pels arquitectes postmoderns. Cap a finals del segle xx, però, va millorar l'apreciació general de la seva arquitectura. La Trellick Tower és actualment patrimoni de Londres, llistat Grade II, i ha esdevingut una icona del disseny de l'època. L'any 2000 els hereus de Goldfinger donaren una generosa suma per potenciar les relacions entre els estudiants d'arquitectura d'Hongria i el Regne Unit. Les beques RIBA Goldfinger Travel Scholarship s'establiren el 2002.[6]

Edificis

modifica

Referències

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernő Goldfinger
  1. ↑ [enllaç sense format] http://designmuseum.org/design/erno-goldfinger Arxivat 2014-07-01 a Wayback Machine.
  2. ↑ Developer fined again over Goldfinger cottage, BD online, 4 April 2008
  3. ↑ [enllaç sense format] https://web.archive.org/web/20091030190848/http://encarta.msn.com/encyclopedia_761553483_27/United_Kingdom.html
  4. ↑ Alice Rawsthorn (2009-11-08). "Child's Play". New York Times. p. 3
  5. ↑ Ben Macintyre (2008-04-05). "Was Ian Fleming the real 007?". London: The Times
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.architecture.com/EducationAndCareers/PrizesScholarshipsandBursaries/RIBAGoldfingerScholarship/RIBAGoldfingerScholarship.aspx Arxivat 2012-03-12 a Wayback Machine.
  7. ↑ [enllaç sense format] http://www.bdonline.co.uk/story.asp?storycode=3134876
  8. ↑ [enllaç sense format] http://www.culture.gov.uk/Reference_library/Press_notices/archive_2003/dcms104_2003.htm Arxivat 2006-12-09 a Wayback Machine.
  9. ↑ [enllaç sense format] http://m.bdonline.co.uk/news/developer-fined-again-over-goldfinger-cottage/3110312.article Arxivat 2012-03-24 a Wayback Machine.
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.barnet.gov.uk/golders-green.pdf Arxivat 2006-12-28 a Wayback Machine.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ernő_Goldfinger&oldid=33622920»