Submarí Britànic Classe U

Els submarins britànics de classe U (en anglès U-class ) i oficialment anomenats Programes d'emergència de guerra 1940 i 1941 de casc curt (en anglès War Emergency 1940 and 1941 programmes, short hull) eren una classe de 49 petits submarins construïts just abans i durant la Segona Guerra Mundial per la Royal Navy. Ocasionalment se l'ha anomenat classe Undine, pel primer sumbarí construit d'aquest programa, i classe Unity per la fama de la segona nau del programa. La posterior millora tècnica de la classe va donar lloc a la seva successora el 1942, la classe V.

Submarí Britànic Classe U (U-Class)

El submarí de Classe-U HMS Ultimatum salpant de Holy Loch l'agost de 1943
Epònim	ordre alfabètic
Nom curt	U-Class
Constructors	Vickers
Lloc de producció	Regne Unit
Període de servei	1940  –
Operador/s Royal Navy Armada Polonesa Forces Navals de la França Lliure Marina Soviètica Armada Reial dels Països Baixos Marina Reial Danesa Marina Hel·lènica Armada Reial de Noruega
← Classe T (T-Class) Classe V (V-Class) →
Servei	1938 - 1960
Unitats
Planificades	49
Completades	49
Perdudes	20
Retirades	29
Preservades	0
Característiques tècniques
Tipus	submarí (classe de submarí)
Més informació
Conflictes	Segona Guerra Mundial

A l'inici de la Segona Guerra Mundial la classe U era, juntament amb els submarins britànics de classe S i T, la classe holandesa O 21 i la classe alemanya de tipus VII, una de les classes de submarins més avançades al món.

Fons

En virtut del Tractat Naval de Londres de 1930 la Royal Navy es limitava a no tenir més de 53,500 tonelades en submarins. El límit de tonatge va fer necessàries propostes de submarins més petits, amb l'afegit que comparats amb submarins més grans són més difícils de detectar i gaudeixen d'una major maniobrabilitat. Casualment la major part de la flota de submarins de la Royal Navy, antics submarins de classe H emprats en la Primera Guerra Mundial i utilitzats en aquell moment per entrenar en guerra antisubmarina, estaven arribant al final de la seva vida útil, fent encara major la necessitat de que la nova classe de submarins es pogués construir ràpidament i modernitzar així la flota.

A principis de 1934 el contraalmirall Noel Laurence va recollir totes aquestes necessitats i va presentar a l'estat major la petició oficial de que la nova classe de submarins fos de naus petites i econòmiques per a entrenament i patrullatges de curt abast armats amb torpedes.

El març de 1934 el contraalmirall va rebre l'aprovació per iniciar el programa de "Submarí, petit, senzill, per entrenament antisubmari etc ("Small, Simple, Submarine, for Anti-Submarine Training etc"). Així doncs el 5 de novembre de 1936, després de dos anys de disseny, es va rebre l'ordre d'encarregar els tres primers vaixells de la classe: l'Undine, el Unity i l'Ursula, a la naviliera Vickers-Armstrongs, amb seu a Barrow-in-Furness . Seguint la recomanació del Comitè Hopwood de 1926, totes les naus de la classe portarien noms que comencessin amb la mateixa lletra de l'alfabet. Els nous vaixells eren els més petits construïts des de la Primera Guerra Mundial.

Disseny i desenvolupament

Casc i estructura interna

Les naus de la classe U tenien un casc d'acer reblat de 1.27cm de gruix resistent per a immersions fins a 61 metres, amb els dipòsits de combustible i llast a l'interior de la pròpia nau. La superestructura i la torre de control es van construir amb forats d'inundació lliure i emmagatzematge per a cables, ancoratges i articles diversos. El casc estava dividit per cinc mampares amb accés des de la torre de comandament; les escotilles del compartiment d'estiba de torpedes i de la sala de màquines tenien bauls de lona desplegables per a emergències.

Comunicacions, detecció i reconeixement

Les naus tenien dos periscopis: el primer, un periscopi bifocal amb augment alt/baix de 200mm per a la cerca, i el segon, un periscopi de baix augment (150mm) per a l'atac. Tots dos periscopis podien elevar-se 3.7m, però no es recomanava estendre'l tant en patrulla ja que revelaria la posició de la nau des de l'aire.

Es van instal·lar hidròfons, un a cada costat de la proa mirant cap a fora i un a la torre de maquinària mirant a popa. El sonar de tipus Asdic Type 129 es va instal·lar a la quilla de les noves naus des de 1937, i s'hi van afegir dues antenes sense fil: una antena de salt a la torre de connexió per a senyals de molt baixa freqüència a la profunditat del periscopi i un màstil WT que es podia aixecar per sobre de l'aigua estesa la segona antena per a la senyalització convencional sense fil.

Propulsió, motors i potència

Les naus tenien sis dipòsits de llast per poder controlar la immersió i un tanc de busseig ràpid auxiliar (Q tanc en anglès), i tots set juntament amb el timó s'operaven hidràulicament. Les naus tenien dos motors dièsel-elèctrics Paxman de 400 CV (300 kW) capaços de generar 615 CV (459 kW), i motors elèctrics de 825 shp (615 kW), conjuntament generant una velocitat de superfície d'11.25 nusos (20,84 km/h) i una velocitat d'immersió de 10 nusos (19 km/h).

Els motors dièsel estaven connectats directament a les hèlixs a través de dos generadors que mantenien carregada la bateria de 112 cel·les, ubicades sota la sala de control i l'allotjament de la tripulació. Fins aquell llavors les hèlixs submarines havien estat dissenyades per funcionar millor a la superfície, però amb la creació de la classe Unity, es va passar a crear hèlixs que donessin el seu millor rendiment submergits per tal de reduir el soroll. Però tot i que aquest nou disseny aconseguia uns bons resultats en quant a reducció acüstica, accentuava de manera notable els problemes de cavitació, problemes que van acompanyar la classe durant tota la seva vida útil, essent doncs unes naus que requerien de noves hèlixs sovint.

Armament, autonomía i capacitat

Les naus podien dur 39 tones de combustible, conferint un rang de 3,800 mn (7.000 km) a 10 nusos (19 km/h) en superfície i 120 mn (220 km) a 2 nusos (3,7 km/h) submergit. Per altra banda la recàrrega de la bateria requeria que el submarí emergís, de manera que s'havia de planejar la ruta tenint en compte aquesta necessitat.

Durant la construcció inicial, els quatre tubs de torpede de proa interns es van complementar amb dos tubs externs en una carcassa abombada, que també guardava quatre recàrregues per als tubs interns. L'Úrsula portava una ametralladora de 76mm davant la torre de maquinària, però sense una escotilla per a la tripulació cada cop que s'havia d'utilitzar l'operari havia de travessar, obrir i tornar a tancar la torre per aconseguir arribar a l'arma. 3 a (76 mm) arma però no tenia escotilla per a la tripulació de canons, que havia d'utilitzar la torre de maquinària; per tal de compensar el pes de l'arma només es portaven vuit torpedes.

Just abans de la guerra es va ordenar un segon grup de dotze submarins, dels quals el Unique, l'Upholder, l'Upright i l'Upmost duien els tubs de torpede extern, però la resta de les naus de la comanda (i totes les posteriors) es van construir sense, ja que la protuberància que suposaven causava una gran ona de proa. A canvi les naus duien més recàrregues per als torpedes interns. També s'hi afegia el problema que quan a profunditat del periscopi es disparaven tots 6 torpedes en salva la potència i la pèrdua sobtada de pes feia que les naus es descompensessin i sortissin de l'aigua, fent-les altament vulnerables a atacs enemics.

Grup I: neix la classe U

Primer grup

Silueta dels submarins del grup I
Epònim	ordre alfabètic
Nom curt	U
Període de servei	1940  –
Operador/s    Royal Navy    Marina noruega    Marina Reial Danesa    Armada grega    Armada polonesa
← classe T i Norwegian B-class submarine (en) Oruç Reis-class submarine (en) i V-class submarine (en) →
Unitats
Completades	3
Perdudes	2
Retirades	1
Característiques tècniques
Tipus	Submarí d'atac
Desplaçament	630 t
Desplaçament en immersió	740 t
Eslora	58.22 m
Mànega	4.90 m
Calat	3.10 m
Propulsió	Motor dièsel de 615 CV (465 kW) Motors elèctrics de 825 CV (623 kW)
Velocitat	14,25 nusos (26,4 km/h) en superfície
Velocitat en immersió	9 nusos (16,7 km/h)
Profunditat	60 m
Autonomia	Superfície: 3.800 milles nàutiques (7.000 km) a 11 nusos (20 km/h) Immersió: 120 milles nàutiques (220 km) a 2 nusos (3.7 km/h)
Tripulació	33
Característiques militars
Armament	6 (4int+2ext) tubs de torpedes de 21 polzades (533 mm) amb 8 - 10 torpedes 1 canó QF 12-pounder de 76.2 mm i 3 ametralladores de calibre .303

Les tres naus de la nova classe Unity van entrar en servei a la segona meitat de 1938. Dissenyats com a vaixells d'entrenament van ser prou efectius per persuadir l'Almirallat de construir-ne més i millorar la seva capacitat ofensiva. L'Úrsula es va avarar el 16 de febrer de 1938 i va romandre en servei fins que va ser cedida a l' armada soviètica de 1944 a 1949, rebatejada com a V4, sent recomprada el maig de 1950 i posteriorment desballestada. El Unity es va avarar el 16 de febrer de 1938 i es va enfonsar el 29 d'abril de 1940 en una col·lisió accidental amb l'SS Atle Jarl, davant de les illes Farne. L'Undine va ser avarat el 5 d'octubre de 1937 i enfonsat pels dragamines alemanys el 7 de gener de 1940 davant d'Heligoland.

Lot encarregat el 5 de novembre de 1936

Vaixells de classe Unity [Dades de Chesneau (1992), Colledge i Wardlow (2006)]

Nom	Nº	Avarat	Destí
HMS Undine	N48	5 d'octubre de 1937	Enfonsat pels dragamines alemanys davant d'Heligoland, el 7 de gener de 1940
HMS Unity	N66	16 de febrer de 1938	Enfonsat en col·lisió amb SS Alte Jarl el 29 d'abril de 1940
HMS Ursula	N59	16 de febrer de 1938	Cedit a la marina soviètica 1944–1949, recomprat i desballestat el 1950

Llegenda de les taules
Va sobreviure la guerra/Venut i/o desballestat
Perdut en combat
Enfonsat accidentalment

Grup II

 

Segon grup

Silueta dels submarins del grup II
Epònim	ordre alfabètic
Nom curt	U
Període de servei	1940  –
Operador/s    Royal Navy    Marina noruega    Marina Reial Danesa    Armada grega    Armada polonesa
← classe T i Norwegian B-class submarine (en) Oruç Reis-class submarine (en) i V-class submarine (en) →
Unitats
Completades	12
Perdudes	9
Retirades	3
Característiques tècniques
Tipus	Submarí d'atac
Desplaçament	630 t
Desplaçament en immersió	740 t
Eslora	58.22 m
Mànega	4.90 m
Calat	3.10 m
Propulsió	Motor dièsel de 615 CV (465 kW) Motors elèctrics de 825 CV (623 kW)
Velocitat	11,25 nusos (20,84 km/h) en superfície
Velocitat en immersió	9 nusos (16,7 km/h)
Profunditat	60 m
Autonomia	Superfície: 3.800 milles nàutiques (7.000 km) a 11 nusos (20 km/h) Immersió: 120 milles nàutiques (220 km) a 2 nusos (3.7 km/h)
Tripulació	33
Característiques militars
Armament	4 naus: 6 (4int+2ext) tubs de torpedes de 21 polzades (533 mm) amb 8 - 10 torpedes 8 naus: 4 tubs de torpedes de 21 polzades (533 mm) amb 8 - 10 torpedes Totes: 1 canó QF 12-pounder de 76.2 mm i 3 ametralladores de calibre .303

L'experiència adquirida amb les embarcacions del primer grup de la classe U va dur l'Almirallat a decidir estendre el programa, ara anomenat Programa Complementari d'Emergència de Guerra, amb un total de dotze nous submarins de disseny similar als tres originals. Amb l'excepció de quatre naus es van eliminar els tubs de torpede externs, es va donar a totes les embarcacions una popa redissenyada per reduir la cavitació, i en algunes d'elles es va introduir una nova forma de experimental de proa dissenyada per reduir l'ona de proa. Aquest nou grup de naus va augmentar el nombre de torpedes emmagatzemats, les ametralladores (un total de tres, originalment només n'hi havia una) i més combustible, augmentant-ne l'autonomia. La majoria de les naus van ser construïdes per Vickers a Barrow-in-Furness. L'MI5 va investigar la pèrdua del Vandal i l'Untamed durant les seves operacions d'entrenament, però l'informe es va mantenir confidencial.

El segon grup incloïa submarins que es van acabar fer coneguts; l'Urchin va ser transferit a la Marina polonesa com ORP Sokół i va enfonsar 56,000 tones de material enviat per les potències de l'eix. En els seus 16 mesos de carrera operativa l'Upholder, destinat al Mediterrani sota el comandament del tinent-comandant Malcolm David Wanklyn, va dur a terme 24 patrulles i va enfonsar unes 121,000 tones de vaixells de l'Eix, formats per tres submarins, un destructor, 15 vaixells mercants (possiblement un creuer) i un altre destructor, abans de perdre's l'abril de 1942. Wanklyn va rebre la Creu Victòria per atacar un comboi enemic ben defensat i enfonsar el transatlàntic italià Conte Rosso el 25 de maig de 1941. Les pèrdues en aquest grup van ser elevades, només tres dels dotze submarins van sobreviure a la guerra.

Lot encarregat el 4 de setembre de 1939

Vaixells del grup II [Dades de Walters (2004), Colledge i Wardlow (2006)]

Nom	Nº	Avarat	Destí
HMS Umpire	N82	30 de desembre de 1940	Enfonsat accidentalment pel vaixell d'arrossegament Peter Hendriks, 17 de juliol de 1941, Mar del Nord, 22 morts
HMS Una	N87	10 de juny de 1941	Venut l'11 d'abril de 1949, desballestat
HMS Unbeaten	N93	9 de juliol de 1940	Enfonsat accidentalment per un bombarder britànic, l'11 de novembre de 1942, Golf de Biscaia
HMS Undaunted	N55	20 d'agost de 1940	Enfonsat el 13 de maig de 1941 a la costa de Líbia
HMS Union	N56	1 d'octubre de 1940	Enfonsat el 20 de juliol de 1941 per un torpeder i un avió italians prop de Pantel·laria
HMS Unique	N95	6 de juny de 1940	Enfonsat el 24 d'octubre de 1942 a l'oest de Gibraltar
HMS Upholder	P37	8 de juliol de 1940	Enfonsat el 14 d'abril de 1942 pel torpeder italià Pegaso davant de Trípoli
HMS Upright	N89	21 d'abril de 1940	Venut el 19 de desembre de 1945, desballestat el març de 1946
HMS Urchin	N67 P97	30 de setembre de 1940	Cedit a la Marina polonesa el novembre de 1941–1946 com ORP Sokół ; nombrat P97 el 1946, desballestat el 1949
HMS Urge	N17	19 d'agost de 1940	Enfonsat el 6 de maig de 1942 pel torpeder italià Pegaso
HMS Usk	N65	7 de juny de 1940	Enfonsat, probablement per una mina, el 3 de maig de 1941 a Cap Bon, Tunísia
HMS Utmost	N19	20 d'abril de 1940	Enfonsat el 24 de novembre de 1942 pel vaixell torpeder italià Groppo a l'oest de Sicília

Grup III

Tercer grup

Silueta dels submarins del grup III
Epònim	ordre alfabètic
Nom curt	U
Període de servei	1940  –
Operador/s    Royal Navy    Marina noruega    Marina Reial Danesa    Armada grega    Armada polonesa
← classe T i Norwegian B-class submarine (en) Oruç Reis-class submarine (en) i V-class submarine (en) →
Unitats
Completades	34
Perdudes	9
Retirades	25
Característiques tècniques
Tipus	Submarí d'atac
Desplaçament	673 t
Desplaçament en immersió	750 t
Eslora	62 m
Mànega	4.90 m
Calat	3.10 m
Propulsió	Motor dièsel de 800 CV (600 kW) Motors elèctrics de 760 CV (570 kW)
Velocitat	12.75 nusos (23.61 km/h) en superfície
Velocitat en immersió	9 nusos (16,7 km/h)
Profunditat	91 m
Autonomia	Superfície: 4.300 milles nàutiques (8,000 km) a 10 nusos (19 km/h) Immersió: 120 milles nàutiques (220 km) a 2 nusos (3.7 km/h)
Tripulació	37
Característiques militars
Armament	4 tubs de torpedes de 21 polzades (533 mm) amb 8 - 10 torpedes 1 canó QF 12-pounder de 76.2 mm i 3 ametralladores de calibre .303 Posteriorment algunes naus duien 6 mines

El tercer grup va ser el més nombrós de la classe U, format per un total de 34 naus ordenades en tres lots. Les pèrdues van continuar sent elevades, però menors comparat amb els altres dos grups. Les naus d'aquest grup es van construir amb més eslora, més capacitat de combustible (per tant una major autonomía), i a les naus del tercer lot se les va equipar amb sis mines marines.

El juny de 1940 l'Almirallat havia deixat de posar nom als submarins i els anomenava pels seus números de gallardet, però el 4 de novembre de 1942 el primer ministre Winston Churchill va qüestionar la política. La numeració dels submarins havia estat la pràctica habitual a la Primera Guerra Mundial, però es va abandonar degut al gran nombre de destructors (que seguien la mateixa norma de denominació) que s'estaven fabricant per tal de no crear confusió; però a causa de les opinions de Churchill, l'Almirallat havia decidit que era millor ser correcte que coherent i que s'havia de reprendre la denominació. Després de certa demora a Churchill se li va comunicar que era difícil trobar noms suficients que comencessin per U i que l'excedent s'anomenaria amb paraules que comencessin per V, i es va enviar una llista a Churchill el 27 de desembre de 1942. Els submarins perduts abans de ser nombrats van conservar el seu número de gallardet com a identificador.

Lot encarregat l'11 de març de 1940

Vaixells del grup III [Dades de Walters (2004), Colledge i Wardlow (2006)]

Nom	Nº	Avarat	Destí
HMS Ullswater	P31	27 de novembre de 1940	Rebatejat com a Uproar l'abril de 1943, venut el 13 de febrer de 1946, desballestat
HMS P32	P32	15 de decembre de 1940	Minat a Trípoli el 18 d'agost de 1941 abans de ser anomenat
HMS P33	P33	28 de gener de 1941	Enfonsat, probablement per una mina, a Trípoli, el 20 d'agost de 1941, abans de ser anomenada
HMS Ultimatum	P34	11 de març de 1940	Venut el 23 de desembre de 1949, desballestat
HMS Umbra	P35	15 de març de 1941	Venut el 9 de juliol de 1946, desballestat
HMS P36	P36	28 d'abril de 1941	Lliurats a França a finals de 1941, transferit a la Mediterrània, perduts abans de ser anomenat
HMS Unbending	P37	12 de maig de 1941	Venut el 23 de desembre de 1949, desballestat el 1950
HMS P38	P38	9 de juliol de 1941	Enfonsat pels vaixells italians Circe i Usodimare davant de Tunísia el 25 de febrer de 1942 abans de ser anomenat
HMS P39	P39	23 d'agost de 1941	Enfonsat durant l'atac aeri a Malta el 26 de març de 1942 abans de ser anomenat, reflotat el juny de 1943, desballestat el 1954
HMS P41	P41	24 d'agost de 1941	Cedit a la Marina Reial de Noruega com HNoMS Uredd ; perdut a una mina amb els 39 tripulants el 5 de febrer de 1943

Lot encarregat el 23 d'agost de 1940

Vaixells del grup III [Dades de Walters (2004), Colledge i Wardlow (2006)]

Nom	Nº	Avarat	Destí
HMS Unbroken	P42	4 de novembre de 1941	Cedit a la marina soviètica entre 1944 i 1949 com a V 2, retornat el 9 de maig de 1950, desballestat
HMS Unison	P43	5 de novembre de 1941	Cedit a la marina soviètica com a V3, desballestat el 1950
HMS United	P44	18 de desembre de 1941	Desballestat el 12 de febrer de 1946
HMS Unrivalled	P45	16 de febrer de 1942	Desballestat el 22 de gener de 1946
HMS Unruffled	P46	19 d'agost de 1941	Desballestat el gener de 1946
HMS P47	P47	27 de juliol de 1942	Cedit a la Marina Reial dels Països Baixos com a HNLMS Dolfijn, desballestat el 1952
HMS P48	P48	15 d'abril de 1942	Enfonsat al golf de Tunis pel vaixell italià Ardente el 25 de desembre de 1942 abans de ser anomenat
HMS Unruly	P49	28 de juliol de 1942	Desballestat el 1946
HMS Unseen	P51	16 d'abril de 1942	Desballestat l'11 de maig de 1949
HMS P52	P52	11 d'octubre de 1942	Cedit a la Marina polonesa com ORP Dzik i postguerra a la Royal Danish Navy com HDMS U1 Springeren, desballestat l'abril de 1958
HMS Ultor	P53	12 d'octubre de 1942	Venut el 22 de gener de 1946, desballestat
HMS Unshaken	P54	17 de febrer de 1942	Desballestat el març de 1946

Lot encarregat el 12 de juliol de 1941

Group III boats [Data from Walters (2004), Colledge and Wardlow (2006)]

Nom	Nº	Avarat	Destí
HMS Unsparing	P55	28 de juliol 1942	Venut el 14 de febrer de 1946, desballestat
HMS Usurper	P56	24 de setembre de 1942	Enfonsat per la nau alemanya UJ2208 o una mina el 4 d'octubre de 1943 al Golf de Gènova
HMS Universal	P57	10 de novembre de 1942	Venut i desballestat el febrer de 1946
HMS Untamed	P58	8 de desembre de 1942	Enfonsat el 30 de maig de 1943, reflotat el 5 de juliol de 1943, renombrat HMS Vitality, venut el 13 de febrer de 1946 i desballestat un mes més tard
HMS Untiring	P59	20 de gener de 1943	Cedit a la Marina Hel·lènica com a HS Xifias de 1945 a 1953, enfonsat com a diana de pràctica el juliol de 1957
HMS Varangian	P61	4 d'abril de 1943	Venut i desballestat el juny de 1949
HMS Uther	P62	6 d'abril de 1943	Venut i desballestat el febrer de 1950
HMS Unswerving	P63	19 de juliol de 1943	Desballestat el juliol de 1949
HMS Vandal	P64	23 de novembre de 1942	Enfonsat accidentalment el 24 de febrer de 1943 al Fiord de Clyde
HMS Upstart	P65	24 de novembre de 1942	Cedit en postguerra a la Marina Hel·lènica com a HS Amphitriti, retornat i enfonsat com a diana de pràctica el 29 de juliol de 1959
HMS Varne I	P66	22 de gener de 1943	Cedit a l'Armada Reial de Noruega com a HNoMS Ula, desballestat el 1956
HMS Vox	P67	23 de gener de 1943	Cedit a les Forces Navals de la França Lliure com a Curie, retornat i renombrat HMS Vox i desballestat el 2 de maig de 1949

Submarí de classe V

Tota l'experiència adquirida en mar obert, missions de patrullatge i combat directe van servir per millorar les naus de la classe U en una classe nova, la successora classe V. Se'n va allargar el casc encara més (arribant als 63 metres), es van modificar notablement les hèlixs per tal de reduir l'efecte de cavitació i allargar-ne la vida útil, i es va fer una proa més aerodinàmica. També es va introduir la tècnica de soldadura dels marcs del casc, permetent utilitzar un acer més gruixut per al casc i augmentant significativament la profunditat d'immersió fins als 91 metres.

Es van encarregar un total de 34 naus a la naviliera Vickers-Armstrong, la mateixa que va produir la classe U. Del total demanat se'n van arribar a constuir 21 unitats, de les quals no se'n va perdre ni una, tant en combat com en accidents. La resta d'unitats es van cancel·lar amb el final de la guerra.