Batalla naval de Zonklon

La batalla naval de Zonklon fou una de les batalles de la Guerra veneciano-genovesa.

Infotaula de conflicte militarBatalla naval de Zonklon
Guerra veneciano-genovesa
Batalla naval de Zonklon (Grècia-Turquia-Egeu)
Batalla naval de Zonklon
Batalla naval de Zonklon
Batalla naval de Zonklon
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla naval Modifica el valor a Wikidata
Data4 de novembre de 1354
Coordenades36° 54′ N, 21° 42′ E / 36.9°N,21.7°E / 36.9; 21.7
LlocNavarino
EstatGrècia Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria decisiva genovesa
Bàndols
Gènova República de Gènova Venècia República de Venècia
Comandants
Gènova Paganino Doria Venècia Niccolò Pisani

Antecedents

modifica

Durant la primera guerra la Corona d'Aragó es va aliar amb la República de Venècia, participant amb trenta-tres galeres comandades per Ponç de Santa Pau[1] que derrotaren als genovesos a la batalla del Bòsfor el 1352.

La flota de Bernat II de Cabrera derrotà el 27 d'agost de 1353 a la genovesa a la batalla naval de Port del Comte,[2] als afores de l'Alguer. La derrota genovesa va permetre la conquesta de l'Alguer a Bernat II de Cabrera, que va deixar una guarnició i va marxar en direcció a Càller. Tan bon punt Bernat de Cabrera va marxar, la ciutat es rebel·là massacrant la guarnició. Tement la resposta catalana, Gènova va enviar un nombrós contingent toscà, genovès i llombard,[3] però Pere el Cerimoniós va conquerir l'Alguer l'any següent.[4] La República de Gènova, incapaç de vèncer la coalició de venecians i catalans, va haver de cercar aliats i combatre els seus enemics per separat,[5] i la derrota a l'Alguer la va obligar a sotmetre's a Joan Visconti, senyor de Milà, que finançà una flota amb la qual va enviar Paganino Doria retorn a Orient.

Batalla

modifica

La flota genovesa comandada per Paganino Doria va capturar trenta-cinc galeres,[6] l'almirall venecià Niccolò Pisani i cinc mil presoners a Zonklon.

Conseqüències

modifica

La derrota va ser un factor determinant en la deposició del dux de Gènova Marino Falière, que fou substituït per Giovanni Gradenigo. La república de Gènova i la República de Venècia van signar la pau l'1 de juny de 1355.

Referències

modifica
  1. Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine., p.58
  2. William Henry Smyth, Sketch of the present state of the island of Sardinia (anglès)
  3. Mario Orsí Lázaro, Estrategia, operaciones y logística en un conflicto mediterráneo. La revuelta del Juez de Arborea y la "Armada e Viatge" de Pedro el Ceremonioso a Cerdeña (1535-1354) (castellà)
  4. Ferran Soldevila, Història de Catalunya Arxivat 2014-08-26 a Wayback Machine., 3a ed. (1972) p. 481
  5. Garcia i Sanz, Arcadi. Història de la Marina Catalana. Barcelona: Aedos, 1977, p. 286-287. 
  6. Kenneth Meyer Setton i Harry W. Hazard, A History of the Crusades: The fourteenth and fifteenth centuries (anglès)

Bibliografia

modifica
  • Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana. Barcelona, 1898
  • Garcia i Sanz, Arcadi. Història de la Marina Catalana. Barcelona: Aedos, 1977. 
  • Giuseppe Meloni, Genova e Aragona all'epoca di Pietro il Cerimonioso (1336-1387), Padova 1971-1982 (italià)