Alexandria Carmània
Alexandria Carmània (en grec: Αλεξάνδρεια η εν Καρμανία) fou una de les més de setanta ciutats fundades o canviades de nom per Alexandre el Gran.[1][2][3][4][5][6][7]
| Tipus | Ciutat antiga  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Alexandre el Gran | |||
| ||||
La ciutat fou fundada per Alexandre al gener del 324 abans de la nostra era, després que el seu exèrcit es reunís amb Nearc i els seus soldats, que havien encallat les trirrems prop de la desembocadura del riu Minab.[8][9][10]
Situació modifica
El lloc exacte de la ciutat a Carmània encara es desconeix, però se n'han proposat algunes ubicacions:
- La més comunament citada és el llogaret de Gulishkird, a Iran[11] (Lat. 27 ° 56 '57 "N Long. 57 ° 17' 57" E).
- Les ruïnes inexplorades al nord i nord-oest de Gulishkird.[12]
- El poble de Gav Koshi, proper a l'est de Gulishkird.
- Sykes diu que era a Rudbar, a 5 km al nord de Gulishkird, segons les troballes de ceràmica grega que aparegueren en aquest lloc.[13]
- Una opció menys probable és el poble de Sharh-i Dakyanus (poble de l'emperador Deci), a prop de Jiroft, a Iran.[14][15][16][17]
- També s'han proposat indrets a Sirjan i Tepe Yahya.[18]
- Fraser, adoptant una posició conservadora, pensa que Alexandria a Carmània mai no va existir.[19]
- El mapa mundial del 1569 de Gerardus Mercator, pres del mapamundi del segle ii de Ptolemeu, mostra Alexandria Carmània més a l'oest, al riu Salarus, a la zona àrida al nord de la moderna ciutat de Haregī, a Iran.
Els principals indrets són a pocs quilòmetres l'un de l'altre i aquesta àrea sembla lògica. Proveïda d'aigua de confiança del riu Minab, la ubicació era en la convergència dels passos principals d'Afganistan, la ruta cap a Gedròsia, i tenia bon accés als ports propers de l'oceà Índic a Ormuz. L'indret també proporcionaria el control de les parts cultivables de Carmània.
La ciutat encara existia en l'època medieval, i era coneguda com a Camadi, quan la va visitar Marco Polo.[20] Si Galashkird és la ciutat ara perduda, la va descriure el geògraf àrab Al-Muqaddassí, com "una ciutat molt fortificada amb un castell kuixan" i exuberants horts i camps regats amb qanat.(20)
Referències modifica
- ↑ Getzel M. Cohen, The Hellenistic Settlements in the East from Armenia and Mesopotamia, University of California Press 2013, page 200.
- ↑ William Woodthorpe Tarn, The Greeks in Bactria and India (Cambridge University Press, 2010) p481.
- ↑ Foundation, Encyclopaedia Iranica. «Welcome to Encyclopaedia Iranica» (en anglés). [Consulta: 17 abril 2024].
- ↑ J. G. Droysen, Geschichte des Hellenismus, (1878).
- ↑ V. Tscherikower, Die hellenistischen Städtegrunden, (1927).
- ↑ E. Badian, Alexander the Great, (1950).
- ↑ G. A. Koshelenko, Grecheskiĭ polis na ellinisticheskom vostoke (1979).
- ↑ Ammià Marcel·lí, XXIII, 48.
- ↑ Ptolemeu, VI, 8, 14.
- ↑ Plini, Natural History, 6. 107, 110.
- ↑ Strange, G. Le. The Lands of the Eastern Caliphate (en anglés). Cambridge University Press, 2011-06-16. ISBN 978-1-107-60014-0.
- ↑ Cummings, Lewis Vance. Alexander the Great (en anglés). Grove Press, 2004. ISBN 978-0-8021-4149-1.
- ↑ Sir Percy Molesworth Sykes, A History of Exploration from the Earliest Times to the Present Day, Taylor & Francis, 1949.
- ↑ Gershevitch, I. The Cambridge History of Iran (en anglés). Cambridge University Press, 1985. ISBN 978-0-521-20091-2.
- ↑ Cook, J. M., The Persian Empire (Book Club Associates, London, 1983).
- ↑ Ala-ad-Din Ata Malik Juvaini, The History of the World Conqueror. (Harvard University Press, 1958) page477.
- ↑ Vincent, William. The Voyage of Nearchus from the Indus to the Euphrates: Collected from the Original Journal Preserved by Arrian, and Illustrated by Authorities Ancient and Modern ... (en anglés). T. Cadell, jun. and W. Davies, 1797.
- ↑ Alexandria at Encyclopedia Iranica.
- ↑ Fraser, P. M., Cities of Alexander the Great (Cambridge University Press, Cambridge, 1996).
- ↑ The travels of Marco Polo vol 1, chapter16.