Emili Gaya i Vilagrassa
Emili Gaya i Vilagrassa (Reus, 29 de gener del 1902 - Barcelona, 15 de gener del 1923) va destacar com a músic i compositor de sardanes.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 gener 1902  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 15 gener 1923 (20 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Gènere | Sardana |
| Instrument | Viola |
Era fill del comerciant i esportista Josep Gaya Vallduví. Als sis anys ja rebia lliçons de solfeig del mestre Ricard Guinart a Reus. En traslladar-se la seva família a Barcelona va ingressar a l'Escola Municipal de Música, on estudià solfeig i teoria musical amb Frederic Alfonso i Ferrer, violí amb Clemente Ibarguren, i harmonia i instrumentació amb Enric Morera. Amb setze anys, va ser contractat com a professor auxiliar de solfeig de l'Escola, càrrec que exercí fins a la mort.[2] Era membre de l'orquestra de concerts dels Amics de la Música, tocà la viola [3] i havia estat un dels fundadors i vicepresident de l'Associació Catalana d'Artistes. Interessat en els agrupaments corals, va ser sots-director del cor Catalunya Nova i, més tard, director de la secció coral del Foment Martinenc. Va escriure diverses sardanes i cançons per a cor i piano, per a quatre veus, per a cor i violí i per a orquestra.[2]
Obres[2] modifica
- Reus (1921), sardana, que en els curts inclou una música popular reusenca que toquen els grallers dels Gegants de Reus
- La Joia Martinenca (1922), sardana[4]
- Tot dansant (1921), sardana
- A la gentil Rosa. Per a coral i piano. Amb lletra d'Artur Colomer
- A la nostra senyera: himne. Per a cor a quatre veus. Amb lletra de Miquel Guinart
- Amorosa serenata. Per a violoncel i piano
- Caprici. Per a orquestra
- Visca la sardana, per a cor a quatre veus. De forma pòstuma, el 1931 va ser estrenada instrumentada per a cobla[5]
- Altres sardanes: L'hereu; Neguit; La nit de sant Silvestre (1921); Rosanel·la (1922) [6]
Referències modifica
- ↑ «Emili Gaya, al web de "Músics per la cobla"». [Consulta: 25 desembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 317-318.
- ↑ Toca la viola amb els violinistes Joan Farrarons i Antoni Escursa i el violoncel·lista Albert Muntaner, entre altres «Musicals». La Veu de Catalunya, 03-09-1920, pàg. 4.
- ↑ Salas i Borrell, Francesc. La sardana ballada a Reus. Han passat més de cent anys. Reus: Edicions del Centre de Lectura, 2016. ISBN 9788494533501.
- ↑ «La sardana: Ballada Antològica de Sardanes, dedicada al malaguanyat jove compositor n'Emili Gaya». La Publicitat, 06-01-1931, pàg. 6.
- ↑ «Sardanes d'Emili Gaya, al web Sardanista.cat». [Consulta: 19 setembre 2019].