L'Ateneíllo de l'Hospitalet
L'«Ateneíllo» de l'Hospitalet fou una tertúlia o grup artístic i cultural relacionat amb l'avantguardisme,[1] format al voltant de l'artista uruguaià Rafael Barradas, que tenia la seva seu en el domicili d'aquest al carrer Porvenir número 15 (avui Josep Maria de Sagarra nº 17) de l'Hospitalet de Llobregat,[2] entre els anys 1926 i 1928.[3]
 Façana de l'edifici on tingué la seva seu, en l'habitatge de Rafael Barradas, al pis 2on 2ª  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | tertúlia |
| Història | |
| Creació | 1926 |
| Data de dissolució o abolició | 1928 |
| Activitat | |
| Moviment | Avantguardisme |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
El grup el formaven, entre altres, a part del propi Rafael Barradas, artistes o escriptors com Màrius Verdaguer, Sebastià Gasch, Juan Gutiérrez Gili, Josep Maria de Sucre, Lluís Montanyà i el caricaturista Manuel Font ("Siau"), com a més habituals.[4] També en fomaren part els poetes Sebastià Sánchez Juan, Enrique de Leguina, Juan Alsamora i Luis Góngora, o el crític Guillem Díaz-Plaja, així com la pianista Carmen Barradas, germana de Rafael.[5] També hi ha referències que personatges com Lorca,[6] Dalí, Gómez de la Serna, Benjamín Jarnés, Foix, o Giménez Caballero s'hi haurien afegit en alguna ocasió.[4] El 21 de febrer de 1928 consta que el futurista italià Marinetti s'hi reuní amb Barradas.[7] L'única fotografia coneguda de l'«Ateneíllo» és la publicada, el desembre de 1927, a la revista Mundo Ibérico, dirigida per Màrius Verdaguer,[8] amb els assistents a una de les sessions retratats al terrat de l'edifici del carrer Porvenir 15.[9]
Notes i referències modifica
- ↑ Com indica el crític i historiador de la literatura Joaquim Molas, la «tertúlia agrupà gent molt diversa: autors castellans com Luis Góngora, modernistes marginats com Lluís Capdevila, o d'altres de fugitius com Josep M. de Sucre, aprenents de Xénius com Juan Alsamora i militants de l'Avantguarda: l'ultraista J. Gutiérrez-Gili, el futurista Sánchez-Juan i dos personatges que havien de resultar decisius per a l'aventura surrealista: Sebastià Gasch i Lluís Montanyà.» Joaquim Molas. La literatura catalana d'avantguarda 1916-1938.
- ↑ Endrets. Geografia literària dels Països Catalans.
- ↑ Verdaguer - 2008, pàg. 255.
- ↑ 4,0 4,1 Minguet - 1996, pàg. 206.
- ↑ "Barradas 1926-1928. Veí de L'Hospitalet" - 1999, pàg. 11.
- ↑ Rodrigo - 1984, pàgs. 96-103.
- ↑ Gómez Menéndez, Llanos «Espejo e identidad: Marinetti, Ultraísmo y Spagna veloce e toro Futurista» (Pdf) (en castellà). Diacronie. Studi di Storia Contemporanea, num. 5, 2011, pàg. 13, nota 25 [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ Sanz Roig, Diana «Los proyectos editoriales de Mario Verdaguer: la revista Mundo Ibérico y las editoriales Lux y Apolo» (en castellà). Revista de Literatura. Instituto de Lengua, Literatura y Antropología (CSIC), LXXV, 149, enero-junio 2013, pàg. 1981. DOI: 10.3989/revliteratura.2013.01.009. ISSN: 0034-849X [Consulta: 8 gener 2019].
- ↑ Peu de la fotografia:"El Ateneíllo" de Hospitalet. He aquí entorno a la ilustre figura del pintor Rafael Barradas sus amigos que forman el ya clásico Ateneíllo de Hospitalet, donde se recoge toda palpitación de arte nuevo y verdadero: Rafael Barradas, de Sucre y Alzamora, de la Gaceta Literaria; el crítico de arte Gasch; el poeta, Enrique de Leguina; Montanya; Luyas (sic) [Cuyàs]; Sabater; Gutiérrez Gili, el exquisito; el editor Juan Balagué; el novelista Mario Verdaguer; Regino Saiz de la Maza; Luis Góngora; Sebastián Sánchez Juan, el fuerte escultor Angel Ferrán. Mundo Ibérico, nº 10, desembre 1927, pàg. 19.
Bibliografia modifica
- Verdaguer, Mario. «VIII. Ateneíllo de Hospitalet». A: (en castellà). Palma: Guillermo Canals, editor / Edicions UIB, 2008 [Consulta: 28 novembre 2017].
- Jardí, Enric. Rafael Barradas a Catalunya i altres artistes que passaren la mar. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Comissió Amèrica i Catalunya, 1992.
- «Ateneíllo». A: Barradas 1926-1928. Veí de L'Hospitalet, artista i ciutadà del món. L'Hospitalet de Llobregat: Centre Cultural Barradas - Museu de L'Hospitalet - Ajuntament de L'Hospitalet, 1999, pàg.11 [Consulta: 18 novembre 2017].
- Molas i Batllori, Joaquim «La literatura catalana d'avantguarda 1916-1938, pàg. 53». Endrets. Geografia literària dels Països Catalans. Universitat de Vic / Fundació Banc Sabadell / Enciclopèdia Catalana / Grup 62 / Institució de les Lletres Catalanes. Arxivat de l'original el 2020-08-04 [Consulta: 28 novembre 2017].
- «L'Ateneíllo». Endrets. Geografia literària dels Països Catalans. Universitat de Vic / Fundació Banc Sabadell / Enciclopèdia Catalana / Grup 62 / Institució de les Lletres Catalanes [Consulta: 28 novembre 2017].
- Minguet i Batllori, Joan M. «Cinc cartes de Rafael Barrades a Sebastià Gasch». Locus Amoenus. Universitat Autònoma de Barcelona [Bellaterra], nº 2, 1996 [Consulta: 29 novembre 2017].
- Rodrigo, Antonina. «Dibujos de García Lorca en Barcelona». A: García Lorca, el amigo de Cataluña. Barcelona: Edhasa, abril 1984. ISBN 9788435004404.
- «fotografia "El Ateneíllo de Hospitalet"» (en castellà). Mundo Ibérico, nº 10, dic. 1927, pàg. 19.
