Juan Gutiérrez Gili
Juan Gutiérrez Gili (Irun, Guipúscoa, 7 de març de 1894[1] - El Brull, 29 de març de 1939),[2] fou un poeta, prosista i dramaturg establert a Barcelona i posteriorment a Madrid, relacionat amb els moviments avantguardistes.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 març 1894  Irun (Guipúscoa) |
| Mort | 29 març 1939 (45 anys) el Brull (Osona) |
| Causa de mort | tuberculosi |
| Sepultura | el Brull |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, periodista, prosista, dramaturg, traductor |
La seva mare, Rosa Gili Roig era originària de Lleida i filla de Joan Gili fundador d'una reconeguda editorial que tindria seu successivament a Irún, Madrid i Barcelona. El seu pare, Filiberto Gutiérrez, era originari d'Àvila i s'havia vinculat a la família Gili Roig a causa del negoci editorial.[2] A partir del 1904, la família Gutiérrez Gili s'instal·la a Barcelona després d'haver passat uns anys a Irún i a Madrid,.[2] A Barcelona fa estudis de Comerç[1] i desenvolupa de manera autodidacta la seva cultura humanística, al temps que treballa a l'editorial i exerceix com a periodista.[2] El 1918 publica el seu primer llibre de versos. Durant un temps és corresponsal a Madrid de El Correo Catalán i a Barcelona va col·laborar a La Vanguardia, així com en diverses revistes literàries barcelonines i madrilenyes (Ultra, Alfar, La Gaceta Literaria, Tableros, etc.).[1][2]
Relacionat amb gran part de l'avantguarda literària i artística de l'època, fou amic íntim del pintor Rafael Barradas amb qui va col·laborar artísticament, i va formar part del grup d'artistes i literats (l'Ateneíllo)[1] que es trobaven setmanalment al pis que aquest darrer tenia llogat a L'Hospitalet de Llobregat.[2] La seva obra literària està escrita en castellà. El 1925 i 1926 la Revista de Poesia que dirigia Marià Manent publica articles seus traduïts al català. Va versionar alguns autors catalans al castellà, com Folch i Torres,[2] i va fer la primera traducció al castellà d'Alícia al país de les Meravelles, de Lewis Carroll. Censurat en diverses ocasions per la dictadura militar i ocasionalment per la República, finalitzada la guerra civil, el règim franquista el considera sospitós i van a buscar-lo a casa seva el 31 de març de 1939, si bé havia mort de tuberculosi dos dies abans al sanatori d'El Brull, poble del Montseny on està enterrat.[2]
Obra
modifica- Primer poemario (1918)
- Surco y estela (1925)
- La llama y el viento
- Lanchas divergentes
- La madre y la amada, nueva comedia dramática
- La langosta, comedieta de tomar el pelo
- Bajo el árbol de Navidad
- Careta de oro o fuego de San Juan, comedia absurda en un episodio de diez momentos
- El nieto de su abuela
- La ocarina perseverante
- El beso infiel
- Náufragos en el abismo
- Una sombra perdida, drama sin principio ni fin
- Pantalla parlante, drama en tres minutos
- El Doctor, tanteo dramático
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Huerta - 1997, pàg. 216.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Gutiérrez Yzquierdo - 2013.
- ↑ Antologia publicada sota el títol: "Antologia, obra publicada e inédita" (Ed. Rondas, 1975, Barcelona).
- ↑ Huerta - 1997, pàg. 217.
- ↑ Antologia de narrativa publicada sota el títol: "Narrativa, antologia." (Ed. Rondas, 1994, Barcelona).
- ↑ Huerta - 1997, pàg. 218.
- ↑ Antologia publicada sota el títol: "Obra dramática." (Publicaciones de la Residencia de Estudiantes, 2004, Madrid).
Bibliografia
modifica- Huerta Calvo, Javier «Noticia de un dramaturgo desconocido: Juan Gutiérrez Gili (con la edición de una pieza inédita)» (PDF) (en castellà). Revista de Filología Románica. Servicio de Publicaciones de la Universidad Complutense [Madrid], II, nº 14, 1997, pàg. 215-223 [Consulta: 27 desembre 2017].
- Gutiérrez Yzquierdo, Joan Josep «El poeta». Betlem. Cantata per a cor mixt, cor infantil i orquestra de cambra, 2013 [Consulta: 27 desembre 2017].