Gisela de Laon
Gisela (Gisela de Laon) és el nom hipotètic de l'esposa de Caribert de Laon, dit Hardrad, Comte de laon, i la mare de la reina Berta de Peu Gran († 783) i àvia materna de Carlemany.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  valor desconegut |
| Mort | valor desconegut valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Comtessa |
| Cònjuge | Caribert de Laon |
| Fills | Berta de Laon |
Cap document contemporani o posterior no menciona el nom de l'esposa del comte Caribert. No és citada el 744 en el moment del matrimoni de la seva filla Berta amb Pipí I el Breu, llavors probablement majordom de palau, i segurament ja era morta.
El 1915, sobre la base de diverses cartes mencionant una Oda, filla d'un Teotar, en el cercle d'un comte Hardrad, l'historiador Anton Halbedel va proposar identificar aquesta esposa amb aquesta Oda.[1] Posteriorment aquesta tesi ha estat abandonada, de resultes dels treballs de l'historiador Eduard Hlawitschka.
El 1975, el genealogista i heraldista, Szabolcs de Vajay va proposar designar aquesta esposa amb el nom de Gisela.[2] S'havia fixat en efecte que aquest nom apareixia freqüentment entre els carolingis a partir de Pipí el Breu, mentre que anteriorment era desconegut com ho era també en la família de Caribert de Laon.
| Caribert comte de Laon | (Gisela) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pipí el Breu | Berta del Peu Gran | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Gisela (757 † 810) abadessa de Chelles | Carlemany (748 † 814) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lluís el Pietós (778 † 840) | Gisela (781 † >814) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lotari I (795 † 855) | Lluís el Germànic (806 † 876) | Carles el Calb (823 † 877) | Gisela x Eberard marquès de Friül | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lluís II (v825 † 875) | Gisela abadessa de Brèscia (v830 † 860) | Lotari II (v835 † 869) | Gisela | Lluís II el Tartamut (846 † 879) | Gisela | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Gisela abadessa de Brèscia | Gisela x Gotfrid cap danès | Gisela x Robert comte de Troyes | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Szabols de Vajay l'ha vinculat a l'esposa de l'últim rei merovingi, Khilderic III. Però el nom d'aquesta última (Gisela Regina) no és de fet més que el resultat d'hipòtesis reconegudes ja com a errònies i res no permet afirmar que Khilderic III s'hagués casat.[3] Sembla que aquesta Gisela regina sigui una confusió entre dos homònimes, una noble bavaresa del segle viii i una filla de Lluís II el Jove.[4] La dona de Caribert no tenia probablement cap vincle de parentiu proper amb els últims merovingis. No és tanmateix impossible que la dona de Caribert sigui idèntica a la noble bavaresa del segle viii.
La falsa carta d'Alaó, forjada al segle xvii, fa descendir les principals famílies gasconnes del rei merovingi Caribert II i de la seva esposa Gisela, filla d'un duc de Vascònia. Aquesta Gisela no està absolutament atestada per les fonts contemporànies, sinó que és una confusió entre les dues parelles Caribert-Gisela va fer que la dona del comte de Laon fos originària d'Aquitània, però res no permet la confirmació d'aquesta hipòtesi.
L'onomàstica deixa pensar un vincle amb els comtes o marquesos de Friül. En efecte dos comtes del començament del segle VII es van dir Gisulf, i el segon fou pare d'una Geila, forma escurçada de Gisela. Aquesta Geila fou l'esposa de Garibald II, duc de Baviera, i el nom es troba des de llavors ràpidament en les famílies bavareses i alemàniques. No se'n pot doncs dir més sobre l'origen Gisela.[5]
Notes i referències
modifica- ↑ Anton Halbedel, Fränkische Studien, Berlín, 1915
- ↑ Szabolcs de Vajay, Die Namenswahl des Karolinger. Die Onomastik als Leiftaden zur Bestimmung einer merowingischen Abstammung Karl des Grossen, a la revista Genealogisches Jahrbuch, 1975, pàgs. 5-24.
- ↑ Revue Bénédictine, 96, per Alain Stoclet, article Gisèle, Kysala, Chelles, Benediktbeuren et Kochel. Scriptoria, Bibliothèques et politique à l'époque carolingienne: une mise au point, 1986
- ↑ Regina s'hauria de prendre en el sentit de "princesa reial" i no de "reina".
- ↑ . Settipani. Carlemany, pàgs. 21-22.