Lluís el Tartamut

(846-879) rei dels francs
(S'ha redirigit des de: Lluís II de França)

Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue (francès) - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb. Va ser rei d'Aquitània a partir de 867 i succeí el seu pare com a rei de França el 877.[1]

Infotaula de personaLluís el Tartamut
Louis II de France 2.jpg
Representació del rei Lluís II
Nom original(fr) Louis II le Bègue Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r novembre 846 Modifica el valor a Wikidata
Mort10 abril 879 Modifica el valor a Wikidata (32 anys)
Compiègne Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCompiègne Modifica el valor a Wikidata
  Rei d'Aquitània
867 – 877
Regne absorbit a la França Occidental →
  Rei dels francs occidentals
877 – 879
Dades personals
ReligióCatòlica
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei dels francs (877–879)
Rei d'Aquitània (867–877) Modifica el valor a Wikidata
DinastiaCarolíngia
CònjugeAnsgarda de Borgonya (862)
FillsLluís III de França
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Ansgarda de Borgonya)
Ermentruda
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Ansgarda de Borgonya)
Carles III de França
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Adelaida (reina de França))
Carloman II
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Ansgarda de Borgonya)
Gisela
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Ansgarda de Borgonya) Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles II el Calb Modifica el valor a Wikidata  i Ermentruda d'Orleans Modifica el valor a Wikidata
GermansLotari el Coix, Carles l'Infant, Carloman, fill de Cales el Calv, Drogo, Pipí, Carles, Rothilde, Judith de France, Ermentruda, Hildegarda, Gisela i Rotruda Modifica el valor a Wikidata

Fill de l'emperador Carles II el Calb i de la seva esposa Ermentruda d'Orleans, nasqué el dia 1 de novembre del 846.

Revoltat contra el seu pare el 862, es va aliar a Pipí II d'Aquitània i als bretons rebels, però va ser sotmès ràpidament, i fou perdonat. Mort el seu germà Carles l'Infant el 29 de desembre del 866, el seu pare el va designar com a nou rei d'Aquitània i el va fer coronar a la meitat de quaresma del 867 en un palau reial a la vora del Loira anomenat Bellus Pauliacus. Els senyors d'Aquitània el van reconèixer i el seu pare li va disposar diversos oficials al seu servei entre els quals Bernat Plantapilosa comte d'Alvèrnia, si bé LLuís va restar al seu costat sense poder anar a Aquitània, ja que no se'n refiava.

A l'assemblea de Servais a la Pasqua del 872, Carles el Calb va regular entre altres coses els afers del regne d'Aquitània i va decidir enviar a Lluís al regne i confiar-li l'administració però per assegurar-se que no faria res en contra seu li va adjudicar un ministre de plena confiança del qui depenia totalment. Aquest càrrec va ser concedit a Bosó de Vienne, el seu cunyat, el qual ja era duc de Lió, i al qui va nomenar camarlenc i mestre d'uixers (magister hostiariorum) del príncep. Com a paga per aquest treball de confiança li va donar el comtat de Bourges o el comtat de Berry, el qual havia estat anteriorment propietat d'un tal Gerard,[2] però al qui el rei Carles havia desposseït. Per a l'administració d'Aquitània Bosó va tenir com adjunts a Bernat de Gòtia i a Bernat Plantapilosa del comtat d'Autun al qui es va donar el comtat d'Alvèrnia (potser per mort del fill Gueri, comte com a net del darrer Bernat I d'Alvèrnia, la filla del qual i mare de Guerí era l'esposa de Bernat Plantapilosa, i Bernat ja en devia ser el regent i administrador). Carles va enviar a Lluís acompanyat de Bosó a Bourges, la capital del regne.

A la mort del seu pare el 877, va ser coronat rei dels francs, per l'arquebisbe Hincmar de Reims el 8 de desembre del 877 a Compiègne, però no emperador. L'any 878, poc després de la seva coronació, es va aliar amb Bosó comte de Vienne i amb Hug, marquès de Nèustria, comte de Tours, d'Angers i d'Auxerre, abat laic de Saint-Germain d'Auxerre, de Saint-Julien d'Auxerre, de Saint-Aignan d'Orléans, de Saint-Riquier, de Saint-Bertin, de Saint-Martin de Tours, de Saint-Vaast d'Arras i de Sainte-Colombe de Sens, i arquebisbe de Colònia el 864. contra el rebel Bernat de Gòtia al qual va aconseguir sotmetre. Bernat fou privat dels seus honors que foren entregats a altres nobles. Guifré el Pelós, comte de Cerdanya i Urgell, va rebre els comtats de Barcelona i Girona (amb Besalú), i el seu germà Miró el Vell, comte de Conflent, va rebre el Rosselló.

Lluís II va morir a Compiègne el 10 d'abril del 879 i va ser succeït pels seus dos fills grans.

FamíliaModifica

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Pipí el Breu
 
 
 
 
 
 
 
8. Carlemany
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Bertrada de Laon
 
 
 
 
 
 
 
4. Lluís I el Piadós
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Hildegarda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Carles II el Calb
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Welf
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Judit de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Hedwig de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Lluís II el Quec
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Odó I d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Ermentruda d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

El 862 es va casar amb Ansgarda de Borgonya amb la que va tenir dos fills, Lluís III de França i Carloman II, i tres filles Gisela, Hildegarda i Ermentruda.

Separat de la seva muller, el 878 es va casar amb Adelaida de Friül amb la que va tenir, pòstumament, el futur Carles el Simple.

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís el Tartamut
  1. Armengol, Montse «El fundador de la nissaga catalana». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.42-44. ISSN: 1695-2014.
  2. No podria ser Gerard d'Alvèrnia mort el 841, i difícilment Gerard del Rosselló, retirat i mort uns dos anys després amb més de 60 anys, potser 70; no s'ha pogut identificar la seva família



Precedit per:
Carles II el Calb
Rei de França
877 - 879
Succeït per:
Lluís III de França
Carloman II