Viquipèdia

Autores catalanes de ciència-ficció

La ciència-ficció catalana ha sigut magistralment cartografiada per A. Munné-Jordà a les seves antologies, destaquem la primera publicada, Narracions de ciència-ficció (1985)[1]; a la bibliografia les ressenyem totes amb detall.

Introducció

modifica

En aquesta obra es fa una aproximació molt acurada al context històric català dins de l'àmbit internacional així com la gran patacada que suposarà la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i la posterior Dictadura (1939-1975) envers l'exili de molts dels escriptors i escriptores progressistes, la seva reclusió o directament la seva desaparició.

Aquest context històric va esdevenir una situació doblement colpidora per a les dones escriptores que havien viscut els avanços de la Segona República (1931-1939) en un context polític fructífer per al drets civils de les dones gràcies a la lluita anarquista, sindicalista, socialista, catalanista, feminista, comunista on les dones havien reivindicat activament el seu lloc principal a la societat catalana al costat dels homes.

Cronologia

modifica

Aquí fem un recull de les novel·les, relats breus i alguna obra teatral d'escriptores catalanes que es poden enquadrar en el gènere de ciència-ficció especulativa i, en alguna ocasió podem arribar a parlar, de ciència-ficció feminista.

Ciència-ficció primitiva (1877-1939)

modifica

A mitjan segle xix la iniciativa privada aconseguí d'arrencar una modesta i tardana revolució industrial als Països Catalans, i l'expressió catalana del Romanticisme, l'anomenada Renaixença, començà a donar el seus fruits intel·lectuals. El 1912, a punt de promulgar-se les normes ortogràfiques de la llengua catalana, que significarien la represa de l'idioma, es publica Homes artificials de Frederic Pujulà i Vallès, considerada la primera novel·la catalana de ciència-ficció; el 1927, es l'any en què fou llançat el nom de ciència-ficció.[2]

Al temps de la República, es publiquen novel·les i textos de progressos científics fins a la darreria dels anys trenta, l'època en què al món es consolidava aquest corrent literari i començaven a publicar els autors que han estat considerats els clàssics d'arreu.

Obres destacades Autora Ciutat Neix Mor Temes Bibliografia
Els Habitants del pis 200 (1936)[3] Elvira Augusta Lewi Barcelona 1909 1970 Distopia

☁︎

CAT[Enllaç no actiu]

Ciència-ficció sota la Dictadura (1939-1975)

modifica

El trencament que va ser la guerra de 1936-1939, i la sagnant repressió de la postguerra, va escapar qualsevol possible continuïtat literària i durant anys va impedir els contactes amb el món exterior. El 1957, any de llançament del primer Sputnik, Antoni Ribera, Joan Perucho i Pere Calders prenen tornen de nou a la ciència-ficció, la fantasia científica i les narracions breus, respectivament.[2]

Obres destacades Autora Ciutat Neix Mor Temes Bibliografia:

Reedicions

La ciutat dels joves (1971)[4] Aurora Bertrana i Salazar Girona 1892 1974 ★ Utopia CAT[5]
Relat breu: "Àngela i els vuit mil policies" (1974)[6] Maria Aurèlia Capmany i Farnés Barcelona 1918 1991 Pacifisme i Feminisme-Postcolonial ♀︎[7] CAT[8]
La finestra de gel (1974)[9] Anna Murià i Romaní Barcelona 1904 2002 Bio-tech § Criogènia CAT
Memòries d'un futur bàrbar (1975)[10] Montserrat Julió i Nonell Mataró 1929 2017 Distopia

☁︎

CAT[11]
Relat breu: "La droga" [12] Roser Cardús Malagarriga Barcelona 1921 1974 Distopia

☁︎

CAT[13][14]

Ciència-ficció contemporània (1976-)[15]

modifica

Després de 1976, despenalitzat el català a quasi tots els àmbits, el 1979 s'aprova l'Estatut de Catalunya; el 1982 el del País Valencià i el 1983 el de les Illes Balears. L'augment de llibres catalans publicats va ser espectacular, la consolidació i expansió del món literari, dels autors i autores, i a més a més es van començar a traduir obres de ciència-ficció internacional. El 1984, va significar el moment d'una certa desclosa pública per a la ciència-ficció catalana, apareixen les primeres obres de la literatura infantil i juvenil i de la primera col·lecció catalana especialitzada: 2001, Pleniluni ciència-ficció.[2]

Obres destacades Autora Ciutat Neix Mor Temes Reedicions i guardons
  • Complemento: un hombre. (1970) [16]
  • "El jardín de alabastro" (1977) Relat curt

(*) Pseudònim de Teresa García Inglés

Teresa Inglés (*) Barcelona 1949 2009 ES[17]
  • La principal del poble Moll (any 2.590) (1981)[18]
 Maria Dolors Alibés i Riera Vidrá 1941 2003 Juvenil CAT
Margarida Aritzeta i Abad Valls 1953 Juvenil CAT[21]
  • El turó de les forques (1983)[22]
  • Embrió humà ultracongelat núm. F-77 (1984)[23]
  • Pel camí de l'arbre de la vida (1985)[24]
  • Francina i la providència (1995)[25]
 Rosa Fabregat i Armengol Cervera 1933 Feminisme♀︎

Bio-tech §

CAT[26]
  • P.H.1.A. Copèrnic (1984)[27]
 Montserrat Galícia i Gorritz Cornellà de Llobregat 1947 Juvenil

➤ Espai exterior

CAT
  • Essa Efa. Recull de contes intergalàctics (1985)
 Maria Antònia Oliver Cabrer Manacor 1946 Col·lectiu Ofèlia Dracs CAT[28]
  • Terra non descoperta (1993)[29]
  • "Melas, el zafiro de poniente" (2000)[30]
 Carme Abella Barcelona 1954¿ Soft CF CAT

ES[31]

  • Lior (1995)
 Núria Pradas i Andreu Barcelona 1954 Juvenil

Distopia ☁︎

CAT[32]
  • Trilogia: Deserts Asteroidals (1997-1999)[33]
 Montserrat Canela i Garayoa Barcelona 1959 Juvenil CAT
  • La mutació sentimental (2008)[34]
  • Estimades màquines (2020)[35]
 Carme Torras Barcelona 1956 @ Tech

Robótica

Premi Manuel de Pedrolo 2007

3 Premis Ictineu (2009, 2017, 2018)

  • Cuentos del Archivo Hurus (1998)
  • La era de los clones (1998)[36]

(*) Pseudònim de Blanca Martínez Fernández

Blanca Mart (*) Santa Coloma de Gramanet 1945 ➤ Espai exterior

Bio-tech §

Feminisme♀︎

CAT

ES[37]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ Munné-Jordà, Antoni. Narracions de ciència-ficció: antologia. Barcelona: Edicions 62, 1985, p. 14-28. ISBN 8429723730. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 DD.AA.. Temps al temps: antologia de contes de ciència-ficció. A cura d'Antoni Munné-Jordà. Barcelona: La Magrana, 1996. ISBN 9788474104912. 
  3. ↑ Lewi, Elvira Augusta. Els Habitants del pis 200. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1936. OCLC 865269111. 
  4. ↑ Bertrana i Salazar, Aurora. La ciutat dels joves: reportatge fantasia. Barcelona: Ed. Pòrtic, 1971. OCLC 1068993921. 
  5. ↑ Bertrana i Salazar, Aurora. La ciutat dels joves. Pròleg d'Adriana Bàrcia. Males Herbes, 2019. ISBN 9788494917059. 
  6. ↑ Àngela i els vuit mil policies. Barcelona: Laia, 1981. ISBN 9788472227835. 
  7. ↑ Una utopia inspirada en l'activista política Angela Davis (1944-)
  8. ↑ Capmany, Maria Aurèlia «Àngela i els vuit mil policies». Els altres mons de la literatura catalana: antologia de narrativa fantàstica i especulativa. Victor Martínez-Gil. Barcelona: Cercle de Lectors Galaxia Gutenberg. (2004) ISBN 9788481093483, pàg. 527-532.
  9. ↑ Murià, Anna. La finestra de gel. Jaume Tió i Casacuberta. Girona: Colla Excursionista Cassanenca, 1974. OCLC 732303246. 
  10. ↑ Julió, Montserrat. Memòries d'un futur bàrbar. Barcelona: Edicions 62, 1975. OCLC 1071140137. 
  11. ↑ Julió, Montserrat. Memòries d'un futur bàrbar. Lleida: Pagès, 2006. ISBN 9788497794183. 
  12. ↑ Cardús, Roser «La Droga. núm. 88». El Pont : l'expressió viva de la literatura catalana actual. Nº 88. Barcelona : Arimany., 1982.
  13. ↑ Cardús, Roser «La droga (1982)». Narracions de ciència-ficció. Antologia / a cura d'A. Munné-Jordà. Barcelona : Edicions 62. ISBN 8429723730, 1985, pàg. 141-149.
  14. ↑ Cardús, Roser «La droga (1982)». Els altres mons de la literatura catalana: antologia de narrativa fantàstica i especulativa. Victor Martínez-Gil. Barcelona: Cercle de Lectors Galaxia Gutenberg. ISBN 9788481093483, 2004, pàg. 549-555.
  15. ↑ «"Catalan SF" at Encyclopedia of Science Fiction» (en anglès). Antoni Munné-Jordà, traducció al anglès feta per Sara Martín Alegre, 2016. [Consulta: 30 març 2019].
  16. ↑ Fábula didáctica en dos actos y un epílogo [Teatre]
  17. ↑ «Bibliografia seva a la "Terminus Trantor"; BB.DD. especialitzada en CF.» (en castellà). [Consulta: 5 abril 2019].
  18. ↑ Alibés i Riera, Maria Dolors. La Principal del poble moll : any 2590. il·lustracions de Pilarín Bayés. Barcelona: La Galera, 1985. ISBN 9788424672188. 
  19. ↑ Aritzeta i Abad, Margarida. Grafèmia. il·lustracions i coberta, Eulália Sariola. Barcelona: Laia, 1982. ISBN 9788472226869. 
  20. ↑ Finalista Premi Joaquim Ruyra el 1981 per aquesta obra
  21. ↑ Aritzeta i Abad, Margarida. Grafémia. il·lustracions i coberto, Eulália Sariola. Barcelona: Cruïlla. Series: Vaixell de vapor, 30 : Sèrie vermella, 1992. ISBN 9788476294222. 
  22. ↑ Fabregat i Armengol, Rosa. El turó de les forques : novel·la. Barcelona: Pòrtic, 1983. ISBN 9788473061971. 
  23. ↑ Díaz Obregón, Aurora «La ciencia ficción feminista que anticipó nuestro presente» (en castellà). Pikara Magazine, 2018.
  24. ↑ Fabregat i Armengol, Rosa. Pel camí de l'arbre de la vida : novel·la. pròleg de Jordi Pàmias. Barcelona: Pòrtic, 1985. ISBN 9788473062589. 
  25. ↑ Fabregat i Armengol, Rosa. Francina i la providència. Lleida: Pagès Editors, 1995. ISBN 9788479352653. 
  26. ↑ Fabregat i Armengol, Rosa. La dama del glaç. Inclou "Embrió humà ultracongelat núm. F-77" i "Pel camí de l'arbre de la vida". Lleida: Pagès, 1997. ISBN 9788479353865. 
  27. ↑ Galícia, Montserrat. P.H.1.A. Copèrnic. Barcelona: Laia, 1984. ISBN 9788472224056. 
  28. ↑ Ofèlia Dracs, (Col·lectiu mixt d'escriptors/es). Essa efa. Barcelona: Edicions 62, 1996. OCLC 891930880. 
  29. ↑ Abella, Carme. Terra non descoperta. Quaderns UPCF, núm. 3. Barcelona: Associació de Ciència Ficció de la Universitat Politècnica de Catalunya, 1993. ISBN 9788460085508. 
  30. ↑ DD.AA. Visiones 2000 : antología de cuentos inéditos (en castellà). Juan Miguel Aguilera. AEFCF, 2001. ISBN 9788492336692. 
  31. ↑ «Bibliografia seva a la "Terminus Trantor"; BB.DD. especialitzada en CF» (en castellà). [Consulta: 5 abril 2019].
  32. ↑ Pradas, Núria. Lior. Barcelona: Crüilla, 2001. ISBN 9788482860046. 
  33. ↑ Canela, Montserrat. El Laberint del sector D-delta : deserts asteroidals, II. Edicions de la Magrana. Barcelona: Barcelona, 1998. ISBN 9788482640679. 
  34. ↑ Torras, Carme. La mutació sentimental. Lleida: Pagès editors, 2009. ISBN 9788497799058. 
  35. ↑ Torras, Carme. Estimades màquines. Barcelona: Males Herbes, 2020, p. 184. ISBN 9788412216745. 
  36. ↑ Martínez, Blanca. La era de los clones. México D. F.: Ramón Llaca y compañía, 1998. ISBN 9789687683133. 
  37. ↑ «Bibliografia seva a la "Terminus Trantor"; BB.DD. especialitzada en CF» (en castellà). [Consulta: 5 abril 2019].

Antologies en català

modifica
  • Narracions de ciència-ficció: antologia. A cura d'Antoni Munné-Jordà. Barcelona : Edicions 62, 1985. ISBN 8429723730
  • Temps al temps: antologia de contes de ciència-ficció. A cura d'Antoni Munné-Jordà. Barcelona : La Magrana, 1996. ISBN 9788474104912
  • Els altres mons de la literatura catalana: antologia de narrativa fantàstica i especulativa. A cura de Víctor Martínez-Gil. Barcelona: Cercle de Lectors Galaxia Gutenberg, 2004. ISBN 9788481093483
  • Futurs imperfectes: antologia de la ciència-ficció. A cura d'Antoni Munné-Jordà. Barcelona: Educaula 6, 2013. ISBN 9788415192695
  • Extraordinàries. Noves autores de l'insòlit. Ricard Ruiz Garzón (Editor). Barcelona: Males Herbes, 2020, p. 302. ISBN 9788412070569. 

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Autores_catalanes_de_ciència-ficció&oldid=32009520»