Companyia de Santa Úrsula
La Companyia de Santa Úrsula, les membres de la qual eren conegudes com a Ursulines, era un institut secular fundat per Àngela Merici en 1535 amb l'objecte de donar educació a les noies. D'aquest institut deriven altres instituts religiosos, de germanes o monges, que segueixen el mateix objectiu. Aquests són avui coneguts com a ursulines, però no són, de fet, continuadors de la companyia original.
 Santa Úrsula amb donant als peus, pintura de Benozzo Gozzoli, 1455 (Washington, National Gallery of Art) | |
| Tipus | Institut secular |
|---|---|
| Nom oficial | Companyia de Santa Úrsula |
| Altres noms | Companyia de Santa Àngela; Filles de Santa Àngela Merici de Brescia |
| Hàbit | Marró, amb vel blanc |
| Lema | Insieme (Juntes) |
| Objectiu | Educació cristiana de les noies, gratuïta; assistència a necessitats |
| Fundació | 25 de novembre de 1535, Brèscia, Santa Afra per Santa Àngela Merici |
| Aprovat per | Pau III (aprovació del bisbe de Brèscia, 1536), en 9 de juny de 1544 |
| Regla | Regla de la Companyia, per A. Merici |
| Patrons | Santa Úrsula de Colònia |
| Supressió | 1810-1866 per Napoleó I |
| Branques i reformes | A partir d'ella s'originaren diverses congregacions religioses d'ursulines i l'Orde de Santa Úrsula; en 1958, federació d'instituts |
| Fundacions destacades | Casa Santa Angela, Casa Sorelle Giretti, Casa Famiglia Baldini, Centro Mericiano |
| Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi ha hagut |
| Persones destacades | Maddalena Giretti, Elisabetta Giretti |
| Lloc web | http://angelamerici.it/it_home.php |
| Tipus | Institut secular (federació d'instituts seculars) |
|---|---|
| Nom oficial | Companyia de Santa Úrsula - Institut Secular de Santa Àngela Merici |
| Altres noms | Filles de Santa Àngela Merici, Federació de Companyies de Santa Úrsula |
| Hàbit | Negre amb toca blanca |
| Lema | Insieme (Juntes), Unite nello stesso carisma (Unides en el mateix carisma) |
| Objectiu | Educació cristiana de les noies; assistència a necessitats |
| Fundació | 25 de maig de 1958, Roma per Pius XII |
| Regla | Regla de la Companyia, per A. Merici |
| Constitucions | 1958, 1967, 1977 |
| Patrons | Santa Úrsula de Colònia, santa Àngela Merici |
| Supressió | 1810-1866 per Napoleó I |
| Lloc web | http://www.istitutosecolareangelamerici.org |
Orígens modifica
La congregació fundada per Àngela Merici (1474-1540) s'originà quan en 1516, les autoritats de Brèscia convidaren la santa a fer a la ciutat una tasca similar a la que estava desenvolupant a Desenzano, on havia obert una casa on les nenes i noies rebien gratuïtament educació cristiana. Obrí una casa similar a Brèscia i allí impartia les classes.
Després d'un pelegrinatge a Roma i Terra Santa, el 25 de novembre de 1535, a l'església de Santa Afra de Brèscia, Angela, amb 28 companya més, van fer vots de dedicar la resta de les seves vides al servei de Déu, particularment mitjançant l'educació i instrucció de les noies. Així començà, pròpiament, la Companyia, que va prendre el nom de santa Úrsula de Colònia, llavors patrona d'estudiants i universitats.
Les primeres ursulines eren "verges en el món": no feien vida en comú, ni portaven hàbit ni feien vots. Eren laiques que es comprometien, lliurement, a una tasca cristiana i a fer vida cristiana: feien vida retirada, es reunien periòdicament per fer pregària o comunió i seguien una regla, redactada per Àngela Merici, que prescrivia aquest tipus de vida. Estaven subjectes a l'autoritat del bisbe local, que n'era el superior únic de la Companyia (no de la comunitat, ja que, de fet, no existia com a tal).
Les ursulines van ser aprovades pel bisbe de Brèscia en 1536 i per Pau III, amb la butlla Regimini Universalis Ecclesiae, el 9 de juny de 1544.
La companyia va tenir una ràpida difusió. El 1566, Carles Borromeo les cridà a Milà, com van fer altres bisbes seguint-ne l'exemple. L'expansió, però, va conduir a canviar la manera de viure prescrita per la fundadora: allí on van anar, els bisbes les obligaren a constituir-se en comunitats monàstiques i emetre vots religiosos, donant origen a les ursulines claustrals, o a formar congregacions religioses emetent vots simples, com les Ursulines de Sant Carles de Milà.
Es desenvoluparen, doncs, tres tipus d'ursulines:
- les seculars: només poden considerar-se aquí la companyia original de Brèscia;
- les germanes, que feien vida comuna com a congregació religiosa, sense clausura: a partir de les de Milà
- les claustrals, com a orde monàstic de clausura: a partir de 1612, a França
L'institut secular modifica
Les ursulines seculars de Brèscia, disperses durant el període napoleònic, van ressorgir-hi per obra de les germanes Maddalena i Elisabetta Girelli, amb el suport del bisbe Girolamo Verzieri. Les dues s'encarregaren de difondre l'obra per altres diòcesis, donant lloc a diverses companyies diocesanes, dependents de cada bisbat i amb autonomia.
En [1947 Pius XII promulgà la constitució Provida Mater Ecclesia, que convertí aquestes companyies en instituts seculars. La majoria d'aquests instituts estan federats i van ser aprovats com a instituts seculars de dret pontifici el 25 de maig de 1958, conformat la Companyia de Santa Úrsula o Institut Secular de Santa Àngela Merici, amb seu a Brèscia, a la casa original de la institució.