Diego Fernández de Córdoba y Lasso de Castilla
Diego Fernández de Córdoba y Lasso de Castilla (m. 1624) va ser un noble i religiós castellà que ocupà una canongia a la catedral de Sevilla i va ser senyor de diverses viles al regne de Granada, entre les quals Armuña, de la qual va esdevenir-ne primer marquès.
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1624  |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós |
| Altres | |
| Títol | Marquesat d'Armunia |
| Família | Fernández de Córdoba |
Va ser membre del llinatge noble dels Fernández de Córdoba. Va ser fill de Diego Fernández de Córdoba, IV senyor d'Armuña, i d'Ana María Lasso de Castilla, que havia nascut a Viena.[1] Orientat a una carrera religiosa, va ser canonge de la catedral de Sevilla i n'arribà a ser degà.[2][3] El seu germà Francisco va morir sense successió, i Diego,[4] tot i ser religiós, va esdevenir VI senyor d'Armuña i d'altres localitats al regne de Granada.[3][2] A més, el rei Felip III va decidir atorgar-li el títol de marquesat en aquesta localitat, usant la variant «Armunia», el 19 d'octubre de 1619.[2] Tanmateix, Fernández de Córdoba no va arribar a treure'n mai despatx reial,[3] i a la seva mort el 1624,[1] sense descendència,[4] el marquesat va ser concedit per Felip IV al seu nebot, Adán Centurión, de la casa d'Estepa, que era fill de la seva germana, María Fernández de Córdoba.[2][3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Hurtado de Mendoza, Enrique «Los Centurión, marqueses de Estepa y su línea cubana». Hidalguía, núm. 256-257, 1996, pàg. 342-343.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Fernández de Béthencourt, F. Anuario de la nobleza de España (en castellà). Madrid: Establecimiento Tipográfico de Jaime Ratés, 1910, p. 148.
- ↑ 4,0 4,1 Vilar y Pascual, Luis. Diccionario histórico, genealógico y heráldico de las familias ilustres de la Monarquía Española (en castellà). Madrid: Imprenta de D. F. Sánchez, 1860, p. 162.