Philipp Furtwängler

matemàtic alemany

Philipp Furtwängler (Elze, 21 d'abril de 1869 - Viena, 19 de maig de 1940) va ser un matemàtic alemany.

Plantilla:Infotaula personaPhilipp Furtwängler

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Friederich Pius Philipp Furtwängler Modifica el valor a Wikidata
21 abril 1869 Modifica el valor a Wikidata
Elze (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 maig 1940 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaZur Theorie der in Linearfaktoren zerlegbaren, ganzzahligen ternären cubischen Formen Modifica el valor a Wikidata (1896 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiFelix Klein Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres, matemàtiques i pedagogia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Bonn
Aquisgrà Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Viena (1912–1938)
Universitat de Bonn (1910–1912)
Universitat Tècnica de Renània-Westfàlia a Aquisgrà (1907–1910) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesKurt Gödel Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralOlga Taussky-Todd, Nikolaus Hofreiter, Karl Strubecker, Otto Schreier, Wolfgang Gröbner, Fritz Hohenberg, Henry Mann, Anton Huber, Anton Rella i Gábor Szegő Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeElla Buchwald (1903)
Emilie Schön (1929) Modifica el valor a Wikidata
FillsWilhelm Furtwängler Modifica el valor a Wikidata
ParesWilhelm Furtwängler i Mathilde Sander

Furtwängler va néixer en una família de músics constructors d'orgues; un dels seus cosins va ser el famós director d'orquestra Wilhelm Furtwängler. Després d'estudiar al sei poble natal i al institut de Hildesheim, va ingressar el 1889 a la universitat de Göttingen en la qual va tenir com professors grans matemàtics com Klein, Bürkhardt o Schönflies. El 1896 va defensar la seva tesi doctoral sobre teoria de nombres sota la direcció de Felix Klein.[1]

Després de graduar-se, Furtwängler va ser assitent del Institut de Física de la Universitat Tècnica de Darmstadt i del Institut Geodèsic de Potsdam,[2] abans de començar la seva carrera docent a la Landwirtschaftliche Hochschule (Escola Superior Agrària) de Bonn (1904-1907), a la Universitat Tècnica d'Aquisgrà (1907-1910) i a la universitat de Bonn (1910-1912).[3]

El 1912, quan ja era conegut com un teòric de nombres, va ser nomenat professor de la universitat de Viena[4] en la qual va donar classes fins a la seva jubilació el 1938. Tot i que a partir de 1916 estava impossibilitat i havia de donar les seves classes des d'una cadira de rodes, amb un assistent que escrivia les equacions a la pissarra, les seves classes sempre eren plenes de gent.[5] Entre els seus alumnes es compta Kurt Gödel qui, segons va manifestar ell mateix, va deixar la física per les matemàtiques pures gràcies a la influència de Furtwängler.

El seu nom està associat a la demostració del teorema de l'ideal principal, que va demostrar el 1929, seguint les passes d'Emil Artin en la demostració del novè problema de Hilbert.[6]

Per les seves contribucions a les matemàtiques, va ser escollit membre de l'Acadèmia Austríaca de Ciències el 1927 i de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències el 1931.[7]

Referències

modifica
  1. Chang, 2011, p. 324.
  2. Hofreiter, 1941, p. 219.
  3. Hofreiter, 1941, p. 220.
  4. Zong, 2009, p. 25.
  5. Frank, 2005, p. 257.
  6. Chandler i Magnus, 1982, p. 124-133.
  7. Zong, 2009, p. 26.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Philipp Furtwängler» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)