Feliciano Benito Anaya

militar espanyol

Feliciano Benito Anaya (c. 1896-1940) va ser un anarcosindicalista espanyol.

Plantilla:Infotaula personaFeliciano Benito Anaya
Biografia
Naixementc. 1896 Modifica el valor a Wikidata
Tabladillo (província de Guadalajara) (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort1940
Guadalajara (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpena de mort, ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, fuster Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarcomissari polític Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Nascut cap a 1896 en la localitat segoviana de Tabladillo, temps després es va traslladar a Madrid, on va treballar com a fuster. A primerenca edat es va afiliar a la Confederació Nacional del Treball (CNT), de signe anarquista. Conegut com el «Pare Benito»,[1] va formar part del grup «Los Libertos» de l'Ateneu de Divulgació Social.[2]

Després de l'esclat de la Guerra Civil es va unir a les milícies anarcosindicalistes. Va arribar a comandar una columna que va rebre el seu nom i que va operar al front de Guadalajara-Sigüenza.[3] A la tardor de 1936 va arribar a participar en la batalla de Sigüenza, si bé les seves forces van ser incapaces de defensar la ciutat de l'assalt de les forces revoltades. També va arribar a exercir com a comandant militar de Tarancón.[4] Posteriorment va passar a formar part del comissariat polític de l'Exèrcit Popular de la República.[5] Va arribar a exercir com a comissari polític del IV Cos d'Exèrcit,[6][1] en el front de Guadalajara. En els últims dies de la contesa va ser designat comissari de l'Exèrcit del Centre.[7]

Capturat pels franquistes, va ser afusellat el 26 d'octubre de 1940 al cementiri de Guadalajara.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Gabriel, 2011, p. 479.
  2. Alcalá, 2007, p. 38.
  3. Llarch, 1976, p. 37, 50-51.
  4. Paz, 2007, p. 567.
  5. Álvarez, 1989, p. 230, 254.
  6. Álvarez, 1989, p. 179.
  7. Engel, 1999, p. 176.

Bibliografia

modifica
  • Alcalá, César. Las checas del terror: la desmemoria histórica al descubierto. Madrid: LibrosLibres, 2007. ISBN 978-84-96088-59-7. 
  • Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Gabriel, Pere. Historia de la UGT IV. Un sindicalismo en guerra (1936-1939). Siglo XXI de España Editores, 2011. 
  • Llarch, Joan. Cipriano Mera. Un anarquista en la guerra de España. Euros, 1976. 
  • Paz, Abel. Durruti in the Spanish Revolution. AK Press, 2007. ISBN 978-1-904859-50-5.