Concordia Antarova
Concordia Antarova, també coneguda com a Cora Antarova (en rus: Конкордия Евгеньевна Антарова) (Varsòvia, 13 d'abril de 1886-Moscou, 6 de febrer de 1959) fou una contralt russa, que durant més de vint anys treballà al Teatre Bolxoi. Quan acabà la seua carrera com a cantant, escrigué texts teosòfics. Fou reconeguda com a Artista d'Honor de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) el 1933.
  | |
| Nom original | (ru) Конкордия Евгеньевна Антарова |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 13 abril 1886 Varsòvia (Polònia) |
| Mort | 6 febrer 1959 (72 anys) Moscou (Rússia) |
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
| Dades personals | |
| Formació | Cursos Bestuzhev Conservatori de Sant Petersburg |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera, professora de música, escriptora |
| Ocupador | Biblioteca Nacional Russa (1931–1932) |
| Professors | Ippolit Petrowitsch Prjanischnikow (en)  |
| Nom de ploma | Cora Antarova |
| Veu | Contralt |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Parella | Olga Tsuberbiller (en) |
| Parents | Sófia Peróvskaia () |
Premis | |
 | |
Trajectòria modifica
Concòrdia Evgenievna Antarova nasqué el 13 d'abril de 1886 a Varsòvia, Polònia russa. El seu pare era empleat del Departament d'Educació Pública.[1] Sa mare, que feia classes d'idiomes, era cosina germana de Arkady Vladimirovich Tyrkov i neboda de Sófia Peróvskaia, dues dels membres de Naródnaia Vólia, organització que havia intentat assassinar el tsar Alexandre II de Rússia.[2][3] Son pare va morir quan Antarova tenia onze anys i la seva mare quan ella comptava catorze anys. Malgrat quedar òrfena, completà els seus estudis en el Gymnasium el 1901.[1][2] Decidida a ingressar en un convent, Antarova va cantar en el cor i començà a mostrar interés per la interpretació musical.[2]
Quan els amics de l'escola reuniren prou diners perquè ella continuàs estudiant, Antarova es mudà a Sant Petersburg.[2] En la temporada 1901-1902, interpretà Solokha i l'hostessa de l'òpera Vakula the Smith de Piotr Ilich Txaikovski al Saló del Poble de Sant Petersburg.[4] S'inscrigué en els cursos de Bestuzhev i es graduà en la Facultat d'Història i Filologia el 1904.[1][4] Per continuar els estudis de música, va haver de treballar per a pagar les lliçons amb Ippolitus Petrovich Pryanishnikov, que era en aquell moment el cap de la companyia d'òpera a Rússia, al Conservatori de Sant Petersburg.[5] Va acceptar un treball de mestra a l'escola de fosa Alexandrovsky del ferrocarril Moscou-Sant Petersburg, viatjant amb tren una hora d'anada i una altra de tornada per a les seues classes de cant. La manca de menjar i la fatiga li produïren un asma bronquial que va patir durant la resta de la seua vida.[6] El 1907, es graduà en el Conservatori i l'enviaren al Teatre Mariinsky per a una audició. Dels 160 cantants, ella fou l'única contractada.[2]
Antarova actuà com a mezzosoprano solista durant un any en el Mariinsky, abans de ser contractada pel Teatre Bolxoi (Moscou) com a substituta d'una altra artista que es mudà a Sant Petersburg, i aviat obtingué papers solistes en les més importants produccions d'òpera gràcies a la seva tessitura de contralt.[2] El 1908 debutà com a Ratmir en l'òpera Ruslan i Lyudmila de Mikhail Glinka.[4]
Actuà com a solista del Bolxoi entre el 1908 i el 1930, i també del 1932 al 1936. Del desembre del 1930 al juliol del 1932, però, demanà ser alliberada del teatre i treballà des de novembre de 1931 com a bibliotecària. Potser actuà breument el 1931 al Teatre Acadèmic Estatal d'Òpera i Ballet o que la reclogueren en un camp després de l'afusellament del seu marit.[1] Mentre actuava, entre 1918 i 1922, rebé classes d'interpretació de Konstantin Stanislavski a l'Estudi d'Òpera del Teatre Bolxoi. També actuà en concerts, amb solos en obres com Petite Messe Solennelle de Gioachino Rossini i Vier ernste Gesänge de Johannes Brahms.[4] Alguns dels seus papers més destacats foren el de Lel en La donzella de neu, de Nikolai Rimsky-Korsakov, el de Vania en Una vida pel tsar de Glinka, el de Floshildy en L'or del Rin i El crepuscle dels déus de Richard Wagner i el de comtessa en La dama de piques, de Txaikovski, o en Sadkó de Rimsky-Korsakov, entre d'altres.[2][4] El 1933, rebé el guardó d'Artista del Poble de la Federació Russa.[1]
Poc després de la mort de Sophia Parnok, Olga Tsuberbiller començà una relació amb Antarova que durà fins a la mort de la cantant. Tsuberbiller fou una destacada matemàtica que va impartir classes en la Universitat de Moscou.[6][7][8] Després de deixar els escenaris, Antarova va escriure i publicar llibres. El 1939, publica Беседы К. С. Станиславского (Converses amb KS Stanislavski en l'Estudi del Teatre Bolxoi el 1918-1922. Gravat per l'Artista d'Honor de la RSFSR K.E. Antarova).[2] Durant la guerra visqué a Moscou, escrigué una novel·la teosòfica, Dues vides, que, juntament amb dos volums sobre Stanislavski, romangueren inèdits en vida seua. Promocionà els mètodes teatrals de Stanislavski.[2]
Com que assistia a reunions de la Societat Teosòfica i es mostrava oberta al seu misticisme i ocultisme, fou constantment vigilada, tot i que no fou arrestada perquè Stalin admirava la seua veu.[9]
Afligida de mala salut des del 1956, va morir el 6 de febrer de 1959.[1] Tsuberbiller mai es va recuperar per complet del dolor per la mort d'Antarova.[2] Les dues dones foren enterrades una al costat de l'altra al cementeri Novodévitxi quan Tsuberbiller va morir el 1975.[6] A títol pòstum, el seu llibre Two Lives es publicà el 1993 gràcies als esforços d'Elena Feodorovna Ter-Arutyunova, que n'havia conservat el manuscrit.[9][10] El llibre sobre Stanislavski ha estat reeditat algunes vegades, i traduït a altres idiomes.[2] No ha perdurat cap registre de la seua veu.[5]
Obra modifica
- 1939 - Converses amb K. S. Stanislavski (Беседы К. С. Станиславского).
- 1993 - Dues vides (Two Lives) ISBN 978-5985050318.[10]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Антарова Конкордия (Кора) Евгеньевна». nlr.ru. [Consulta: 2 juliol 2021].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 «Антарова, Конкордия Евгеньевна - это... Что такое Антарова, Конкордия Евгеньевна?» (en rus). Словари и энциклопедии на Академике. [Consulta: 2 juliol 2021].
- ↑ Васильева, Ольга. «Ходяков А.А. "А.В.Тырков - жизнь и судьба"» (en rus). www.privolhovie.ru. [Consulta: 2 juliol 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Антарова, Конкордия Евгеньевна - это... Что такое Антарова, Конкордия Евгеньевна?» (en rus). Словари и энциклопедии на Академике. [Consulta: 2 juliol 2021].
- ↑ 5,0 5,1 https://spa.culturell.com/konkordiya-antarova-biografiya-tvorchestvo-karera-lichnaya-zhizn-read-887703.
- ↑ 6,0 6,1 «Новодевичье кладбище. Цубербиллер Ольга Николаевна (1885-1975)». nd.m-necropol.ru. [Consulta: 2 juliol 2021].
- ↑ http://cr-cefeya.com.ua/files/teacher%20talks1.pdf Arxivat 2017-06-06 a Wayback Machine.
- ↑ «Olga Nikolaevna Tsuberbiller 1885-1975 Russia» (en anglès americà). Ria Brodell. [Consulta: 2 juliol 2021].
- ↑ 9,0 9,1 Binford, Harry. «HPB in Today's Russia» (en anglès britànic). www.theosophical.org. Arxivat de l'original el 2016-08-09. [Consulta: 2 juliol 2021].
- ↑ 10,0 10,1 «Concordia Antarova: en el camí de l'alegria del llibre “Dues vides. "Two Lives" d'Antarova - esoterisme en prosa. Habilitats psicoespirituals inusuals dels mestres». newcarnage.ru. [Consulta: 1r agost 2021].
Enllaços externs modifica
- Маршкова, Татьяна; Рыбакова. «Антарова, Конкордия Евгеньевна: Меццо-сопрано 1886-1959». A: Большой театр. Золотые голоса (en russian). Moscow, Russia: Алгоритм, 2017. ISBN 978-5-457-51704-2.
- Concòrdia Antarova: Una biografia i una traducció del rus a anglès de seleccions de Dues Vides i altres escriptures, per Daniel H. Shubin.