Arquites de Tarant
Arquites de Tarant (grec antic: Ἀρχύτας ὁ Ταραντίνος) (Tàrent, c. 430 aC - Tàrent, c. 345 aC) [1]va ser un filòsof, matemàtic, general, estadista i científic de la Magna Grècia, considerat el més il·lustre dels matemàtics pitagòrics. Era famós també per la seva integritat i les seves virtuts. Va néixer a Tarant, fill de Mnasarc o Mnasàgores, o bé d'Histieu, i se suposa que fou contemporani i potser amic de Plató, amb qui hauria coincidit en l'Acadèmia.[2] [3]
 Bust trobat a Herculanum, tradicionalment identificat com Arquites, ara suposadament Pitagores  | |
| Nom original | (grc) Ἀρχύτας ὁ Ταραντίνος |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (grc) Ἀρχύτας c. 430 aC Tàrent (Itàlia) |
| Mort | c. 345 aC (84/85 anys) Tàrent (Itàlia) |
| Causa de mort | naufragi |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques i música |
| Ocupació | matemàtic, musicòleg, enginyer, filòsof, físic, polític |
| Activitat | (Floruit: segle IV aC ) |
| Idea | arque = nombre, geometria analítica, corba d'Arquites |
| Moviment | Pitagòrics i filosofia presocràtica |
| Professors | Filolau |
| Alumnes | Eudox de Cnidos |
| Obra | |
Obres destacables | |
Molts dels fets coneguts de la seva biografia ens són coneguts gràcies a la referència de Diògenes Laerci. Va ser deixeble de Filolau, i digne predecessor d'Arquimedes. Va fundar la mecànica i va influenciar Euclides. Va ser el primer a usar el cub en la geometria, va inventar un mètode de geometria analítica, i va acotar les matemàtiques a les disciplines tècniques com la geometria, aritmètica,[4] astronomia i acústica, amb les quals es creu que va poder inventar la politja, el cargol[5] i una espècie de mecanisme articulat amb ales amb el qual, encara que sense èxit, va intentar volar. Fou el primer a aplicar els principis matemàtics a la mecànica.[2]Va desenvolupar l'argument més famós de la infinitat de l'univers a l'antiguitat.[6]
Biografia
modificaArquites va néixer a Tàrent, una ciutat grega de la península Itàlica que formava part de la Magna Grècia, i era fill d'Hestiaeus. Presumiblement, va ser alumne de Filolau, i va ensenyar matemàtiques a Eudox de Cnidos i a l'alumne d'Eudox, Menecme.[6]
Políticament i militarment, Arquites sembla haver estat la figura dominant a Tàrent en la seva generació, una mica comparable a Pèricles a Atenes mig segle abans.[7] Els tarentins el van escollir estrateg (general) set anys seguits, un pas que els obligava a violar la seva pròpia regla contra els successius nomenaments. Suposadament, Arquites va ser invicte com a general a les campanyes tarentines contra els seus veïns del sud d'Itàlia.[8]
En la seva carrera pública, Arquited tenia una reputació de virtut i d'eficàcia. La setena carta, tradicionalment atribuïda a Plató, afirma que Arquitas va intentar rescatar Plató durant les seves dificultats amb Dionisi el Jove de Siracusa.[9] Alguns estudiosos han argumentat que Arquites podria haver servit com un model per al filòsof rei de Plató, i que va influir en la filosofia política de Plató tal com s'expressa a La República i altres obres.[6]
Matemàtiques
modificaEs diu que Arquites va ser el primer grec antic que va parlar de les ciències de l'aritmètica (logística), la geometria, l'astronomia i els harmònics com a parentiu, que més tard esdevingué el quadrívium medieval.[10][11] Es creu que va escriure un gran nombre d'obres en ciències, però en general només es creu que quatre fragments són autèntics.[12]
Segons Eutoci, Arquitas va ser el primer a resoldre el problema de duplicar el cub (l'anomenat problema de Delian) amb una enginyosa construcció geomètrica.[13][14] Abans d'això, Hipòcrates de Quíos havia reduït aquest problema a la troballa de dues mitjanes proporcionals, equivalents a l'extracció d’arrels cúbiques. La demostració d'Arquites utilitza línies generades per figures en moviment per construir les dues proporcionals entre magnituds i va ser, segons Diògenes Laerci, la primera en què els moviments mecànics van entrar en la geometria. El tema de les proporcions, sobre el qual Arquites sembla haver treballat àmpliament, es tracta als Elements d'Euclides, on també es pot trobar la construcció de dues mitjanes proporcionals.[15]
Obres
modificaHom li atribueix nombrosos treballs i obres, entre els quals destaca la seva solució a la duplicació del cub.[16] D'acord amb Smith, li fou atribuïda una obra anomenada Περὶ Αὐλῶν, la qual correspondria realment a Arquites de Mitilene. D'altra banda, Diògenes Laerci conserva dues cartes atribuïdes a Arquites,[2] però, segons Huffman, serien espúries, atès que només se li poden atribuir amb certesa uns pocs fragments que totalitzen unes 70 línies de text.[17]
Com a filòsof, fou membre de l'escola pitagòrica i es creu que va fundar una nova secta. Horaci hi diu: maris et terrae numeroque carentis arenae Mensorem.[2] Va morir en un naufragi a les costes d'Apúlia.[2]
Referències
modifica- ↑ Philippa Lang, Science: Antiquity and its Legacy, Bloomsbury Academic, 2015, p. 154.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Smith, William. «Archy'tas». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). vol. 1. Londres: John Murray, 1870, p. 273.
- ↑ Debra Nails, The People of Plato, ISBN 1603844031, p. 44
- ↑ Morris Kline, Mathematical Thought from Ancient to Modern Times Oxford University Press, 1972 p. 49
- ↑ Huffman, 2005, p. 82.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Huffman, Carl. «Archytas», 2020. [Consulta: 28 octubre 2023].
- ↑ Despotopoulos, Constantin (en anglès) Philosophical Inquiry, 26, 3, 01-11-2004, pàg. 1–9. DOI: 10.5840/philinquiry200426311.
- ↑ Johnson, M. R. «Sources for the Philosophy of Archytas» (en anglès). philarchive.org, 2008. [Consulta: 30 octubre 2023].
- ↑ Lloyd, G. E. R. Phronesis, 35, 2, 1990, pàg. 159–174. DOI: 10.1163/156852890X00097. ISSN: 0031-8868. JSTOR: 4182355.
- ↑ Furner, J. Knowledge Organization, 48, 7–8, 2021, pàg. 499–534. DOI: 10.5771/0943-7444-7-8-499.
- ↑ Zhmud, L. The Origin of the History of Science in Classical Antiquity (en anglès). Walter de Gruyter, 2008, p. 62–63. ISBN 978-3-11-019432-6.
- ↑ Horky, P.S.. «Archytas: Author and authenticator of Pythagoreanism». A: Macris. Pythagoras Redivivus: Studies on the texts attributed to Pythagoras and the Pythagoreans. Academia, 2021.
- ↑ Menn, S. «How Archytas doubled the cube». A: Holmes. The Frontiers of Ancient Science: Essays in honor of Heinrich von Staden, 2015, p. 407–436.
- ↑ Masià, R. (en anglès) Archive for History of Exact Sciences, 70, 2, 2016, pàg. 175–204. DOI: 10.1007/s00407-015-0165-9. ISSN: 1432-0657.
- ↑ Euclid. Elements [of Geometry].
- ↑ Masià, 2016, p. 175-204.
- ↑ Johnson, 2008, p. 163.
Bibliografia
modifica- Huffman, Carl A. Archytas of Tarentum: Pythagorean, Philosopher and Mathematician King (en anglès). Cambridge University Press, 2005. ISBN 978-0-521-83746-0.
- Johnson, Monte Ransome «Sources for the Philosophy of Archytas» (en anglès). Ancient Philosophy, Vol. 28, Num. 1, 2008, pàg. 173-199. DOI: 10.5840/ancientphil20082819. ISSN: 0740-2007.
- Masià, Ramon «A new reading of Archytas’ doubling of the cube and its implications» (en anglès). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 70, Num. 2, 2016, pàg. 175-204. DOI: 10.1007/s00407-015-0165-9. ISSN: 0003-9519.
Enllaços externs
modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Arquites de Tarant» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Archytas Of Tarentum. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 12 Juliol 2013. (anglès)