Cara a cara

pel·lícula

Cara a cara[1] (títol original en suec: Ansikte mot ansikte) és una pel·lícula sueca dirigida per Ingmar Bergman, Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1976. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaCara a cara
Ansikte mot ansikte Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióIngmar Bergman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióLars-Owe Carlberg i Ingmar Bergman Modifica el valor a Wikidata
GuióIngmar Bergman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaWolfgang Amadeus Mozart Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSven Nykvist Modifica el valor a Wikidata
ProductoraDino De Laurentiis Corporation Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenSuècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1976 Modifica el valor a Wikidata
Durada114 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalsuec Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de terror i drama Modifica el valor a Wikidata
Temapsicoanàlisi, repressió, passar comptes amb el passat, trastorn mental i relacions familiars Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSuècia Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciódècada del 1970 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0074147 Filmaffinity: 215230 Allocine: 52954 Rottentomatoes: m/face_to_face_1976 Letterboxd: face-to-face Allmovie: v16545 TCM: 74437 TV.com: movies/face-to-face-1976 TMDB.org: 29454 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

Jenny és psicòloga, casada amb un talentós col·lega, i mare d'una adolescent. El marit està en un congrés a Chicago, i la filla en un campament d'equitació. Ella va a viure a casa dels seus avis, al vell pis que tenen a la ciutat, i allí espera poder treballar en pau.

La primera nit a casa dels avis la desperta una dona desconeguda que va prenent forma a l'habitació i intenta dir-li alguna cosa. L'endemà Jenny parla amb el seu col·lega, el doctor Wankel, sobre Maria, un cas de la seva clínica psiquiàtrica. Jenny té un violent enfrontament amb Maria i després va a una festa a casa de la dona del doctor Wankel. Allí es troba amb un altre metge, Tomas Jacobi, parent del seu pacient Maria. Sopen junts i després van a casa de Tomas. Al matí la desperta el telèfon i la criden al seu xalet buit.

Allà troba María i dos homes. Un d'ells intenta violar a Jenny. Atordida, truca a Tomas Jacobi. Es troba en un concert la mateixa nit. Tornen al xalet de Tomas. Aquest li dona uns somnífers a Jenny i, quan s'han anat al llit, ella li explica a Tomas l'intent de violació, i es posa a riure. El riure es transforma en sanglots convulsius. Tomas la porta a casa.

Quan la desperta la seva àvia, s'adona que ha dormit més de vint-i-quatre hores. És dissabte al matí i els avis van a passar el cap de setmana a casa d'uns amics. Jenny s'adorm de nou i la desperten les campanes el diumenge al matí. Telefona a Tomas i, quan ha penjat, la dona desconeguda està de nou a l'habitació. Espantada, Jenny dicta una carta al seu marit en el magnetòfon. Després pren totes les pastilles de dormir que té.

Jenny torna a la vida 43 hores més tard, en una unitat de vigilància intensiva. Té lloc enmig d'una tempesta de crits i convulsions. Quan torna a enfonsar-se en la seva letargia, es mou en somnis. La desperta la presència de Tomàs al seu costat. Somia amb els seus pares morts. Quan torna a despertar-se està amb ella el seu marit Erik que va arribar directament de l'aeroport. Parlen cansats per emocions i tristesa. Jenny torna a enfonsar-se en els seus somnis.

Jenny li parla a Tomàs de la seva infantesa. Torna a perdre el coneixement i entra en nous somnis. Va al seu enterrament. Tomas s'acomiada. Jenny rep la visita de la seva filla Anna. Li explica a la filla que ha intentat suïcidar-se. Parlen sense el més mínim contacte.

El mateix dia, Jenny torna al pis dels avis. Veu la solidaritat i companyerisme dels avis i els seus lents moviments camí del punt final de la vida. Durant un passeig torna a trobar-se amb la dona desconeguda. L'ajuda a creuar el carrer.[2]

Repartiment

modifica

Premis i nominacions[cal citació]

modifica

Nominacions

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 esadir.cat. . esadir.cat. 
  2. «Ansikte mot ansikte». The New York Times.