Ramón Auñón y Villalón

Ramón Auñón y Villalón (Morón de la Frontera, 25 d'agost de 1844 - Madrid, 20 de maig de 1925)[1] va ser un marí militar i polític espanyol, marquès de Los Pilares.

Plantilla:Infotaula personaRamón Auñón y Villalón

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1844 Modifica el valor a Wikidata
Morón de la Frontera (Província de Sevilla) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 maig 1925 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo Modifica el valor a Wikidata
Governador civil de Barcelona
7 desembre 1917 – 20 gener 1918
← Eduardo Sanz y EscartínCarlos González Rothwoss →
Senador del Regne
21 octubre 1911 – 1923
Circumscripció electoral: senador vitalici
Senador del Regne
24 setembre 1905 – desembre 1907
Circumscripció electoral: Cadis
Ministre de Marina
18 maig 1898 – 4 març 1899
← Segismundo Bermejo y MereloJosé Gómez-Imaz Simón →
Diputat al Congrés dels Diputats
30 març 1893 – 17 agost 1905
Circumscripció electoral: Cadis
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómariner, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militaralmirall Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia

modifica

Ingressà a la Marina en 1855 i participà en combat per primer cop al bombardeig de Larraix en 1860. Com a militar va combatre en les guerres d'Àfrica, de la Restauració dominicana (1864) i en la Guerra de Cuba.[2] Va arribar a ser ministre de Marina en 1898 sota govern de Sagasta, substituint Segismundo Bermejo, el dia 18 de maig.[3] Durant el seu mandat com a ministre de Marina va ordenar l'atac per part de l'armada espanyola de ciutats costaneres americanes, encara que finalment acabaria cancel·lant l'ordre.[4] Va recolzar l'ordre de Ramón Blanco de treure la flota del port de Santiago de Cuba, amb la consegüent derrota a les mans de l'armada nord-americana, en la qual es va conèixer com a batalla naval de Santiago de Cuba. Va justificar aquesta decisió com «una qüestió d'honor», preferint la derrota a la rendició.[5]

Va ser una persona a la qual es va tenir en bona estima a la ciutat de Cartagena.[6] Va morir el 20 de maig de 1925, sent enterrat a les 16:00 h de l'endemà al cementiri de San Justo, en una cerimònia a la qual va acudir el general Valerià Weyler.[7]

Referències

modifica
  1. Pascual, 1999, p. 37-38.
  2. Pascual, 1999, p. 37.
  3. Tucker, 2009, p. 34-35.
  4. Tucker, 2009, p. 35.
  5. Keenan, 2001, p. 25.
  6. Pérez Rojas, 1986, p. 36.
  7. La Correspondencia Militar «Muerte del almirante marqués de Pilares». La Correspondencia Militar [Madrid], 14.200, 21-05-1925. ISSN: 1132-6441.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Segismundo Bermejo y Merelo
Ministre de Marina
 

1898-1899
Succeït per:
José Gómez-Imaz Simón
Precedit per:
Eduardo Sanz y Escartín
Governador Civil de Barcelona
 

1917-1918
Succeït per:
Carlos González Rothwos