Jean Raoux
Jean Raoux (Montpeller, 12 de juny, 1677 - París, 10 de febrer, 1734) fou un pintor occità.
,_GRI.png)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 juny 1677 Montpeller (França) |
| Mort | 10 febrer 1734 (56 anys) París |
 Acadèmic Acadèmia Reial de Pintura i Escultura | |
| 1717 – 1734 | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Occitània |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París (1711–1734) Roma (1704–1707) |
| Ocupació | Pintor |
| Gènere | Pintura d'història, retrat pictòric i pintura de gènere |
| Professors | Antoine Ranc |
| Alumnes | Jean Chevalier |
Premis
| |
 | |
Va fer els primers estudis artístics en la seva vila natal, continuant-los després a París sota la direcció de Bon Boulogne, aconseguint el 1704 el gran premi de pintura; llavors anà a Itàlia. Acabats completament els seus estudis, retornà a París, i mercès a la protecció del gran prior de Vendôme, del que en feu el retrat, fou nomenat el 1717 membre de l'Acadèmia, refusant per motius de salut el càrrec de pintor de cambra del rei d'Espanya, Felip V. Durant algun temps va romandre a Londres.
La seva especialitat la constituí el retrat, i en el gènere històric només assolí una mitjana reputació. Representava molt sovint els seus models amb figures al·legòriques, i especialment dones. Fou el precursor de l'escola de Boucher.
Obres modifica
A més de nombrosos retrats com: Telémaco en l'illa de Calipso (Museu del Louvre); Jove llegint una carta(Louvre, Col·lecció La Caze); Venus reposant; Escena en el temple de Priapo; Les quatre edats de l'home; Continència d'Escipió, i Pigmalió enamorat d'una estàtua. Algunes d'aquestes obres foren gravades per François Pilly, Jean Moyreau i Charles Dupuis.
Petita galeria de Raoux modifica
-
Verges modernes -
Judici de Salomó -
Orfeu i Euridice -
Guéridon d'Elżbieta Grabowska -
La senyoreta Prévost a la Bacchante -
Els petits músics -
Philippe, Duc de Vendôme, Grand Prior de França, al complir els 69 anys el 1724 -
Dona imitant Minerva
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Raoux |
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 49, pàg. 691 (ISBN 84 239-4549-9)