Anny Ondra

actriu de cinema txeca

Anny Ondra (Anna Sophie Ondráková, 15 de maig de 1902[1]- 28 de febrer de 1987) fou una actriu de cinema txeca. Pionera del cine mut al seu país, va treballar també en pel·lícules austríaques, alemanyes i franceses. La seva carrera i la del cineasta Karel Lamač van estar molt lligades. Va ser la primera "rossa de Hitchcock", però els seus prometedors inicis al cinema anglosaxó van quedar truncats per l'arribada del sonor. Va treballar sobretot en el gènere còmic. Tant a l'era del mut com a la del sonor va ser una autèntica estrella del cinema europeu. Es va casar amb el destacat boxejador alemany Max Schmeling, amb qui va formar una parella extremadament popular. Des d'aleshores visqué a Alemanya, principalment a Hollenstedt, prop d'Hamburg.

Plantilla:Infotaula personaAnny Ondra

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(cs) Anna Sophie Ondráková Modifica el valor a Wikidata
15 maig 1902 Modifica el valor a Wikidata
Tarnów (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 1987 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Hollenstedt (Alemanya Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióproductora de cinema, actriu de cinema, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1919 Modifica el valor a Wikidata - 1951 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMax Schmeling (1933–1987) Modifica el valor a Wikidata
ParellaKarel Lamač (1919–1930) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0648565 Allocine: 10064 Allmovie: p54116 TMDB.org: 7380
Musicbrainz: 878adaf7-a254-4e77-a34d-3474354bba70 Discogs: 446865 Find a Grave: 10425692 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Filla de Bohumír Ondrak[2] i d'Anna Ondraková, va néixer a Tarnów, ciutat de Galítsia que aleshores formava part de l'Imperi Austrohongarès i avui pertany a Polònia. Com que el seu pare era un oficial txec de l'exèrcit imperial i reial,[3] va passar la infantesa seguint-ne les destinacions: a la mateixa Tarnów, a Pula (Croàcia) i a Terezín (Txèquia), entre altres. Després de la Primera Guerra Mundial es van instal·lar a Praga, capital de la nova república de Txecoslovàquia.[4] Tenia dos germans, Tomáš i Jindřich (Enric). Era una nena molt moguda, que cridava l'atenció, i va desenvolupar un caràcter extravertit i espontani. Li agradava molt assistir a representacions teatrals per a infants i, un cop a casa, escenificar-les amb nines o, més endavant, amb amigues.[5] A Praga va estudiar en una escola de monges i aviat va començar a assistir a classes de ballet i teatre. Més tard va actuar al teatre Švandovo de Praga. Als setze anys hi havia interpretat papers importants, com el de Hanička a Lucerna (La llanterna) d'Alois Jirásek, una obra molt popular a Txecoslovàquia.[4] També va destacar en el paper de Kadidji a La Caixa de Pandora , 2n episodi de la Lulu de Frank Wedekind.[6] La família, però, preveia per a ella una carrera a l'administració.[7][4]

Karel Lamač i el slapstick

modifica

El 1919, els directors Jan Stanislav Kolár i Přemysl Pražský la van contractar per a la seva pel·lícula La Dama del Peu Petit.[8] Conscient de l'oposició que trobaria a casa, Anna hi va participar d'amagat de la família. Arran de l'estrena, el seu pare se n'assabentà pels diaris. Van tenir una forta discussió i Anna es va guanyar una allisada.[7]

Malgrat l'oposició familiar, Anna estava decidida a seguir actuant. El 1920 l'actor, productor i director Karel Lamač li va oferir el paper femení de la seva nova pel·lícula Gilly poprvé v Praze (Gilly arriba a Praga), un curt que havia de ser el primer d'una sèrie còmica protagonitzada per Gilly, un noi de pagès que s'instal·lava a la capital. La sèrie no va tenir continuïtat, però a partir d'aquest moment Anna començà a treballar al cinema: el mateix any va treballar en cinc pel·lícules més a Praga i va rebre la seva primera oferta per treballar a Viena. Va deixar el teatre, cedint el seu paper a La Caixa de Pandora a la debutant Olga Scheinpflugová, que esdevindria una de les grans dames del teatre txec.[9] Lamač veia grans oportunitats en el gènere còmic que feia furor, conegut com a slapstick a Amèrica i grotesk al món germànic, i Anna resultava ideal pel seu caràcter, les seves habilitats còmiques i una agilitat física notable en una actriu. Aviat es van associar, treballant plegats als films on Lamač participava com a director, actor o ambdues coses. El 1921 van formar la seva pròpia companyia, KALOS (Karel-Anny-Lamač-Ondra-Společnost[10]) que va produir tres films.[11] D'altra banda, van esdevenir parella sentimental, situació que van mantenir fins al 1930[12]

Salt a l'estranger

modifica

Degut a la manca d'infrastructures, moltes pel·lícules txecoslovaques es filmaven als estudis Am Zoo de Berlín. Allà Anna conegué el comte Alexandr Joseph Kolowrat-Krakowský, un dels més importants productors del cinema austríac de l'època i descobridor de talents com Marlene Dietrich. D'altra banda, ella i Lamač van actuar a Praga amb Sidney M. Goldin, director americà d'origen ucraïnès que després treballà a Viena. Aquests contactes obriren a Anna la porta del cinema austríac. El 1921 fou contractada, a instàncies de Kolowrat, pel popular duo Cocl & Seff, els equivalents germànics de Stan Laurel i Oliver Hardy, com a actriu femenina de la seva comèdia Cocl und Seff im Tingl-Tangl (Cocl i Seff al cabaret). Hi filmà quatre pel·lícules més, dues de les quals amb Lamač i sota direcció de Sidney M. Goldin.[13]

De tornada a Praga, però, es va trobar amb una situació de crisi al cinema txecoslovac. Malgrat la fama adquirida a Viena i l'aura d'haver esdevingut la seva actriu més internacional, la majoria de papers que obtingué eren secundaris i per sota del seu talent còmic, excepte a les pel·lícules dirigides per Lamač i dues participacions en les aleshores molt populars “comèdies d'Anton”, dirigides per Karl Anton: Tu ten kámen (Vet aquí la pedra) i Únos bankéře Fuxe (El segrest del banquer Fuchs).[14]

Ondraková va reorientar la seva carrera cap a l'estranger, on tenia més possibilitats. El 1926 va tornar a Viena, on treballà a les ordres de Karel Lamač i en tres produccions austríaques. Entre aquestes cal esmentar Die Pratermizzi, realitzada amb una forta implicació d'Alexandr Kolowrat, on l'actriu desenvolupà el caràcter més complex fins al moment.[15] L'any següent va protagonitzar la coproducció Evas Töchter, rodada principalment a Berlín i va rebre una oferta per treballar a la Gran Bretanya.

A Anglaterra protagonitzà God's Clay (1928) i Eileen of the Trees (1929) de Graham Gutts, en els seus primers papers clarament dramàtics. El seu treball cridà l'atenció d'Alfred Hitchcock, que li donà el paper principal a les seves dues darreres pel·lícules mudes: The Manxman i Blackmail. Durant la realització d'aquesta darrera, però, la productora British International Pictures (BIP) decidí implantar la tecnologia sonora. Mentre el film s'estrenava -amb èxit- en versió muda, es tornaren a rodar les escenes que exigien diàleg. Però la producció no s'atreví a utilitzar la veu amb accent estranger d'Anny Ondra en el personatge d'una noia de barri londinenca. Així que l'actriu fou doblada per l'anglesa Joan Barry, solució d'altra banda també incoherent, ja que l'anglès de classe alta de Barry tampoc casava amb el personatge. A més, el resultat comercial de la versió sonora fou clarament inferior al de la muda, ja que la majoria de sales no estaven adaptades.[16] Tot i que aquest entrebanc impedí que Ondraková prosseguís una carrera en el cinema anglosaxó, Anny Ondra s'adaptà perfectament al nou mitjà sonor.

Alemanya

modifica
 
Anny Ondra en una acció publicitària a Berlín el 1930

Durant els anys 1928 i 29 Ondraková alternà el treball a Londres, en papers dramàtics, i a Berlín en col·laboració amb Lamač, en el terreny de la comèdia que conreaven habitualment. En un moment en què dubtava quin dels dos camins seguir, l'incident de Blackmail l'ajudà a decidir-se pel segon.[17] L'any 1930 ella, Lamač, el guionista Vaclav Wasserman i el cameraman Otto Heller[18] van fundar a Berlín la companyia productora Ondra-Lamač Film, que esdevindria principalment un vehicle per a la carrera d'Anny Ondra:[17] la companyia va produir 40 films entre 1930 i 1936, 27 dels quals protagonitzats per ella.[19] Com que els temps havien canviat, l'estil de comèdia de la nova productora evolucionà del slapstick cap a comèdies més romàntiques i sentimentals, amb freqüents números de ball o musicals on Ondra pogué aprofitar també les seves aptituds de ballarina i cantant. Un bon nombre de films es filmaren en versió alemanya i francesa, amb el repartiment encapçalat per Anny Ondra però fent parella amb actors diferents, del país al qual es destinava la versió. Aquesta fou l'època més estelar de l'actriu, sobre tot a Centre-Europa, però també a la resta del continent, als Estats Units i a Sud-amèrica.

 
Casament d'Anny Ondra i Max Schmeling

La primera pel·lícula d'Ondra-Lamač Film, Die von Rummelplatz (1930) tingué una altra conseqüència per a l'actriu. El campió de boxa alemany Max Schmeling la va veure en aquesta comèdia i va aconseguir que l'actriu russa Olga Txekhova (que coneixia Anny de l'època anglesa) els presentés.[7] Schmeling la va conquistar i el 6 de juliol de 1933 es van casar. El matrimoni va durar fins a la mort d'ella, però no van tenir fills: el 1936, Anna va patir un avortament involuntari arran d'un accident de cotxe, que va impedir que pogués tornar a quedar embarassada.[7] La parella va resultar molt mediàtica: ella era una veritable estrella del cinema europeu i ell havia estat campió del món de pesos pesants entre 1930 i 1932 i era un dels esportistes alemanys més populars. El 1935 van actuar plegats a la pel·lícula Knock-out.

D'altra banda, el casament d'Anny Ondra no fou obstacle perquè seguís treballant amb Karel Lamač, ni perquè mantinguessin una forta amistat fins a la mort prematura de Lamač l'any 1952 a Hamburg on, malalt, s'havia desplaçat per estar a prop d'ella.[7][20]

Relació amb el nazisme

modifica

La celebritat de la parella feu que el règim nazi mirés d'utilitzar-los amb fins propagandístics. Això fou especialment cert per a Max Schmeling que, com a esportista i campió del món, encarnava el mite de superioritat racial. A més era amic previ de la famíliaGoebbels. No eren simpatitzants del règim, però mantingueren una actitud ambigua, ja que, per les seves carreres, necessitaven el suport de les autoritats. Malgrat tot, tingueren tensions amb el règim. Schmeling fou ambaixador per promoure les Olimpíades de Berlín del 1936, però només acceptà a canvi de garanties que els atletes "no aris" serien tractats de forma no discriminatòria. Tan ell com Anna foren repetidament amonestats per no acatar les lleis racials, ja que mantingueren la relació amb els seus nombrosos amics jueus i Schmeling es va negar a deixar el seu manager Joe Jacobs, també jueu. D'altra banda, durant la Nit dels vidres trencats van amagar dos nens jueus i els ajudaren a sortir del país. Schmeling també es va enfrontar als nazis combatent el 1934 contra l'estatunidenc Max Baer, d'ascendència jueva, i en dues ocasions amb l'afroamericà Joe Louis que no només era considerat de “raça inferior” sinó encara pitjor, pel fet de ser mestís. Les autoritats ho desaprovaven, ja que veien humiliant que Schmeling es rebaixés a posar en risc el seu títol contra aquests rivals, però finalment ho acceptaren per utilitzar les victòries de l'alemany com a mostra de la superioritat ària. Malauradament per a Schmeling, perdé per KO contra Bauer i, si bé vencé a Louis el 1936, en la revanxa del 1938 fou derrotat. La parella caigué en desgràcia i, com a represàlia, Schmeling fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial malgrat haver superat l'edat, i participà com a paracaigudista a la invasió de Creta el 1941 i hi emmalaltí de disenteria. El règim va utilitzar-lo de nou com a propaganda, fent-lo voltar pels camps de presoners explicant els seus combats amb Louis. Li van concedir distincions militars que ell va rebutjar.[7] D'altra banda, Schmeling i Louis es van fer amics i amb el temps l'alemany ajudaria econòmicament el seu exoponent[21][22][23]

Pel que fa a Anny Ondra, la seva productora Ondra-Lamač Films treballava habitualment amb socis jueus. Davant l'ascens del nazisme es van plantejar portar-la als Estats Units, tot i que finalment van optar per liquidar-la el 1936. Karel Lamač va emigrar a Holanda, però Anny i el seu marit van romandre a Alemanya.[21] A partir d'aquest moment, Ondraková encara rodà quatre pel·lícules, la darrera de les quals, Himmel, wir erben ein Schloß (Cel, heretem un castell, 1943) fou filmada a la Txecoslovàquia ocupada.

La postguerra

modifica

Després de la guerra, a causa de les seves relacions amb la jerarquia nazi, Schmeling i Ondra foren acusats de participar activament en la difusió del nazisme. Després de tres mesos de detenció, les autoritats britàniques els alliberaren i els imposaren una multa de 10.000 marcs.[7] Amb això, Anny es retirà del cinema. Max, amb 40 anys complerts, tornà un temps al ring. Amb els diners guanyats compraren una casa de camp a Hollenstedt on es dedicaren a criar aviram i visons.[23][7] Més endavant, mercès a les relacions trenades als Estats Units a l'època dels combats amb Louis, Schmeling esdevindria representant de Coca-cola per al nord d'Alemanya.[24]

Any Ondra encara va fer dues aparicions al cinema: el 1951 a la comèdia musical Schön muss man sein, en el segon paper femení, i el 1957 fent un cameo junt amb Max Schmeling a la comèdia romàntica Die Zürcher Verlobung

Anny Ondra va morir el 28 de febrer de 1987, a l'edat de 84 anys, d'un vessament cerebral[25] i és enterrada al cementiri de Sant Andreas, a Hollenstedt. El seu marit,que li sobrevisqué fins al 2005, va ser enterrat al seu costat.[26]

Anny Ondra com a actriu

modifica

Part del seu èxit es devia a la seva bellesa – figura flexible i juvenil, ulls vius amb llargues pestanyes, llavis en forma de cor, rínxols daurats, i unes cames amb la fama de ser les úniques que podien competir amb les de Marlene Dietrich[7] – al seu somriure enigmàtic, i la seva expressió tan aviat ingènua i infantil, com tendre o entremaliada. També va demostrar el seu talent interpretatiu en papers dramàtics i amb profunditat psicològica. Però la seva qualitat més notable era un sentit humorístic especial, un temperament naturalment inclinat a la broma i una gran intuïció per dosificar a la perfecció l'efecte còmic.[4]

Malgrat l'incident del doblatge de Blackmail, va adaptar-se sense problemes al cinema sonor i a actuar en alemany i en francés. El canvi tecnològic la va agafar de sobte i possiblement, amb una mica de temps i amb suport adequat, hagués pogut fer-ho també en anglès.[17] De fet, hagués pogut reprendre la seva carrera en el cinema de llengua anglesa, ja que va tenir una oferta de la Metro Goldwin Mayer que va declinar: aleshores ja estava casada amb Schmeling, la carrera d'ell tenia moltes més possibilitats a Alemanya i la seva pròpia hi estava també consolidada.[4]

El sonor li va permetre explotar els seus dots per al musical. A l'època muda ja havia fet papers relacionats amb el music-hall, on protagonitzava números de ball (com a Cocl un Seff im Tingl-Tangl o a Seine Hoheit, der Eintänzer). En l'època sonora va reprendre la temàtica en nombrosos films, d'altres estaven basats en operetes. En ells a més de ballar va cantar –en alemany i en francès- i va gravar discos amb les cançons.

Anny Ondra també destacà per la seva preparació física. A més de poder fer ella mateixa escenes on havia de muntar a cavall o patinar sobre gel, era capaç d'executar caigudes aparatoses o rutines acrobàtiques, qualitat relativament freqüent en actors còmics del cine mut, però excepcional en una actriu. Per aquest motiu se la comparà sovint amb Buster Keaton.[27]

Que una actriu txeca assolís l'estrellat internacional és una excepció, deguda tant a la seva col·laboració amb Karl Lamač, amb qui rodà més de la meitat dels seus films, com al seu propi caràcter emprenedor i la visió per orientar la seva carrera. Quan a final dels anys 1920 decidí marxar de Txecoslovàquia i centrar-se en el cinema germanoparlant, als mitjans públics de seu país hi va haver un debat, preguntant-se si es podien permetre perdre-la o si, al contrari, faria funció d'ambaixadora del cinema txec.[28]

Personatges

modifica
 
Anny Ondra fou la primera rossa hitchcockiana

A l'inici de la seva carrera li donaren personatges de “dona-nena”, similars als de Lucy Doraine, Mary Pickford (a l'època de Praga i Viena la premsa l'anomenà sovint “la Pickford txeca”[29]) o Ossi Oswalda,[4] generalment amb un fort component humorístic i fins grotesc dins el gènere de la comèdia de clatellades. Ràpidament adoptà també papers de dona jove emancipada, seguint el corrent d'entreguerres, però -a diferència de les flappers populars als anys ’20- sense renunciar al sex-appeal.[22][30]

Ja a Viena, amb Die Pratermizzi (1926),[15] però sobre tot als seus quatre films anglesos (1929-1930) interpretà papers dramàtics. En aquests darrers, els seus personatges foren moralment ambigus, de dones ingènues o irreflexives que acaben en situacions tràgiques i amb una forta càrrega de culpabilitat. Aquest és el cas dels dos films rodats sota la direcció d'Alfred Hitchcock, on esdevé la primera rossa hitchcockiana. Però a diferència de les seves successores, que sovint van ser descrites com “reines de gel”, dones fetes, amb un fort atractiu sensual però soterrat per un elegant autocontrol, el personatge d'Anny Ondra és molt més “nena”, una jove irreflexiva que no domina el seu atractiu, encisadora però alhora inquietant per la seva ambiguïtat moral i els efectes devastadors del seu poder inconscient – i això malgrat que a The Manxman era un any més gran que Grace Kelly a La Finestra Indiscreta.[31]

A partir de 1930 i de la fundació d'Ondra-Lamač Films, l'estil de les seves comèdies és més romàntic i menys eixelebrat que a l'època muda. Hi segueix interpretant, però, dones joves, encisadores, alegres i espontànies però també emancipades i amb personalitat. Si fins al moment havia representat sempre dones joves, objecte del desig dels seus partenaires masculins, als dos films de la dècada de 1940, Der Gasmann (1941) i Himmel, wir erben ein Schloß (1943), sense deixar la comèdia, interpreta personatges més reposats, mares de família. Finalment, al seu darrer film, Schön muß man sein (1951), adopta el paper autoparòdic i ridícul d'una diva del musical a la qual ja ha passat l'època, que competeix sense èxit amb una actriu més jove.

Pseudònims

modifica

Al llarg de la seva carrera, Anna Ondraková va actuar sota diversos pseudònims. En alguns dels primers films txecoslovacs, figurà com Ossi Valdová (nom inspirat en Ossie Oswalda), sembla que a causa dels seus pares.[20] Al cinema austríac els productors pensaven que el seu cognom resultaria difícil als espectadors, i el transformaren en diverses formes d'aspecte eslau però més d'acord amb l'imaginari del seu públic: Ondrowské, Andrakowou, Ondrowskou, Androvskaja. També el seu nom apareix canviat per Anni, Annie, Enny, Aenni... Per al film Paradís blanc (1924), ella i Lamač van idear el pseudònim més simple d'Anny Ondra, que seria el definitiu.[32]

Curiositats

modifica

Ens ha quedat el document filmat d'una prova de so per a la segona versió de Blackmail on Alfred Hitchcock li fa bromes picants. La reacció d'Anny Ondra mostra molt bé el seu caràcter i la seva espontaneïtat.

Malgrat la immensa popularitat de què va gaudir, a Alemanya se la recorda principalment com a esposa de Max Schmeling, i en entorns cinèfils pels papers hitchcockians.[4]

La seva figura ha estat portada a la pantalla en films sobre Max Schmeling: el telefilm Ring of Passion (1978), on l'encarnava Britt Ekland, i el docudrama Joe and Max (2002), on la representa Peta Wilson.[33]

Filmografia

modifica

Basada principalment en Bock, 2009[34] i Nedvědová, 2004[35]

Any Títol Direcció Producció Paper Llengua Notes
1919 Dáma s malou nožkou (La Dama amb el Peu Petit) Přemysl Pražský Txecoslovàquia Muda
Palimpsest Joe Jencik Txecoslovàquia Muda Amb Karel Lamač
1920 Gilly poprvé v Praze (Gilly arriba a Praga) Karel Lamač Txecoslovàquia Muda Curt
Nikyho velebné dobrodružství (La gran aventura de Niky) Evžen Nikolsen Txecoslovàquia/Alemanya/Àustria L'estrella del cine Eva Muda Amb el pseudònim Ossia Valdová
Tam na horách (Allà, a les muntanyes) Sidney M. Goldin Txecoslovàquia Jarmila Muda Amb Karel Lamač
Dráteniček Bohumír Simek Txecoslovàquia Muda Amb Bohumír Simek
Zpěv zlata (El cant de l'or) / Der Einbrecher (El lladre) Jan S. Kolár Txecoslovàquia Andrea Muda Amb Karel Lamač
Tajemství staré knihy / Das Geheimnis des alten Buches (El misteri dels llibres antics) / Setřelé písmo (Els manuscrits perduts) Josef Rovenský Txecoslovàquia Enny Muda Segona versió de Palimpsest.[35] Amb Karel Lamač
1921 Přichozi z temnot (Venint de la foscor) - Redivivus Jan Stanislav Kolár Txecoslovàquia Dagmar/Alena Muda Amb Theodor Pistek i Karel Lamač
Otrávené světlo (Llum enverinat) Jan S. Kolár i Karel Lamač Txecoslovàquia Anny Grant Muda Amb Karel Fiala i Karel Lamač
Cocl und Seff im Ting-Tangl (Cocl i Seff al cabaret) / Děvče z Tingl-Tanglu (La noia del cabaret) Àustria La noia Muda Amb la parella còmica Rudolf Walter (Cocl) i Josef Holub (Seff)
1922 Führe uns nicht in Versuchung (No ens duguis a la temptació) Sidney M. Goldin Àustria Muda Amb Karel Lamač
Hütet eure Töchter (Cuida’t de les teves filles) Sidney M. Goldin Àustria Muda Amb Karel Lamač
Zigeunerliebe (Amor gitano) Thomas E. Walsh Àustria Muda
Sodom und Gomorrha Michael Curtiz (Mihaly Kertész) Àustria Muda
Drvoštep (El llenyataire) / Wunderkur Die des Dr. Jenkins (La curació miraculosa del Dr. Jenkins) Karel Lamač Txecoslovàquia Annie Mosovsková Muda
1923 Tu ten kámen (Vet aquí la pedra) Karel Anton Txecoslovàquia Aenny Muda
Muž bez srdce / Der Mann ohne Herz (L'home sense cor) Josef Hornák, Franz W. Koebner Txecoslovàquia/Alemanya Mrs. Vandergold Muda amb Karel Lamač
Unos bankéře Fuxe (El segrest del banquer Fuchs) Karel Anton Txecoslovàquia Daisy Muda
1924 Bily ráj (Paradís blanc) Karel Lamač Txecoslovàquia Nina Muda amb Karel Lamač
Chytte ho! (Agafeu-lo!) / Lupic nesika (Lladre maldestre) Karel Lamač Txecoslovàquia Lilly Ward Muda Amb Karel Lamač
Hříchy v manželství (Pecats matrimonials) / Moderne Ehen (Matrimonis moderns) Hans Otto Löwenstein Txecoslovàquia/Alemanya Muda
Ich liebe Dich! (T’estimo!) / Trosečníci života (Nàufrags de la vida) / Píseň lásky (Cançó d'amor) Paul L. Stein Alemanya Helen Adelström Muda
1925 Vdavky Nanynky Kulichovy (El casament de Nanynka Kulichová) Miroslav Josef Krnanský Txecoslovàquia Amálka Myslíkovská Muda Sobre la novel·la d'Ignát Herrmann
Karel Havliček Borovský Karel Lamač Txecoslovàquia Fanny Weidenhoffer Muda Amb Karel Lamač
Do panského stavu (Ascens a la noblesa) Karel Anton Txecoslovàquia Pepina Muda Sobre la novel·la de Popelka Biliánová
Šest musketýrú (Els sis mosqueters) Přemysl Pražský Txecoslovàquia Evelina Woschatková Muda
Lucerna (La llanterna) Karel Lamač Txecoslovàquia Hanicka Muda Amb Karel Lamač
Hraběnka z Podskalí (La Comtessa Podskali) Karel Lamač Txecoslovàquia Liduska Muda
1926 Trude, die Sechzehnjährige (Trude, la noia de setze anys) / Die kleine Dingsda (Coseta) / Hraběnka z Modes-Robes (La Comtessa de Modés-Robés) Conrad Wiene Alemanya Muda
Aničko, vrat’ sel (Anna, torna!) Theodor Pistek Txecoslovàquia Anička Karesová Muda
Velbloud uchem jehly (El camell per l'ull de l'agulla) Karel Lamač Txecoslovàquia Zuzka Pestová / Lili Weber Muda Amb Karel Lamač
Die Pratermizzi (Marieta del Prater) / Tanečnice s maskou (La ballarina amb màscara) / Satan in Seide (Arme Pratermizzi) (Satanàs vestit de seda (pobra Pratermizzi)) / La máscara de oro (La màscara d'or) Gustav Ucicky Àustria Pratermizzi Muda Considerat pedut fins que el 2005 se’n trobà una còpia amb la meitat del metratge
Pantáta Bezoušek (El Sr. Bezoušek pare) Karel Lamač Txecoslovàquia Melanka Muda
Seine Hoheit, der Eintänzer / Jeho Výsost, předtanečník (Sa Altesa el gigoló) / Hotel Erzherzogin Viktoria (L'Hotel de l'Arxiduquessa Victòria) Karl Leiter Àustria Steffi Haidegger Muda
1927 Sladká Josefinka (Josefina la Dolça) Karel Lamač Txecoslovàquia Muda Amb Karel Lamač
Milenky starého kriminalníka (Les amants d'un vell criminal) Svatopluk Innemann Txecoslovàquia Fifi Hrazánková Muda amb Vlasta Burian
Kvet ze Sumavy (La Flor dels monts Sumava) Karel Lamač Txecoslovàquia Dána Muda
1928 Dcery Eviny / Evas Töchter (Les filles d'Eva) / Anny... fille d'Ève (Anny... filla d'Eva) Karel Lamač Txecoslovàquia/Alemanya/Suïssa Nina Laval / Anny de Lavais Muda
Chorus Girls[36] Karel Lamač Txecoslovàquia Muda
God's Clay (L'argila de Déu) Graham Cutts Regne Unit Angela Clifford Muda
Eileen of the Trees (Eileen dels arbres) / Glorious Youth (Gloriosa joventut) Graham Cutts Regne Unit Eileen Muda
Der erste Küβ (El primer petó) Karel Lamač Alemanya Anny Cord Muda
Saxophon-Susi (Susi saxòfon) Karel Lamač Alemanya Anni von Aspen Muda
1929 The Manxman (L'home de l'Illa de Man) Alfred Hitchcock Regne Unit Kate Cregeen Muda
Sündig und süß (Pecaminosa i dolça) Karel Lamač Alemanya Musette Muda
Blackmail (Xantatge) Alfred Hitchcock Regne unit Alice White Muda / Anglès Versió sonora, doblada per Joan Barry
Das Mädel mit der Peitsche (La noia del fuet) Karel Lamač Alemanya Anny Nebenkrug Muda
Die Kaviarprinzessin (La princesa del caviar) / The Virgin of Paris Karel Lamač Alemanya Annemarie Muda
1930 Das Mädel aus U.S.A. (La noia dels U.S.A.) Karel Lamač Alemanya Annemarie Alemany
Die vom Rummelplatz / Fairground People (Gent de la fira) Karel Lamač Alemanya Anny Flock Alemany Primera producció d'Ondra-Lamač Film[37]
Die große Sehnsucht (El gran anhel) Stefan Szekely Alemanya Anny Ondra Alemany
Eine Freundin, so goldig wie Du (Una amiga tan encisadora com tu) Karel Lamač Alemanya Anny Alemany Ondra-Lamac-Film
1931 On a jeho sestra / Er und seine Schwester (Ell i la seva germana) Karel Lamač Txecoslovàquia/Alemanya Anny Brabcová/Anny Spatz Txec/Alemany Musical, amb Vlasta Burian
Die Fledermaus (El rat penat) Karel Lamač Alemanya/França Adele Alemany Ondra-Lamac-Film; amb Iván Petrovich i Georg Alexander
1932 Mamsell Nitouche / Mam’zelle Nitouche Karel Lamač Alemanya/França Mamsell Nitouche Alemany/Francès Ondra-Lamac-Film; amb Georg Alexander
Eine Nacht im Paradies (Una nit al paradís) Karel Lamač Alemanya Monika Böhnicke Alemany Ondra-Lamac-Film; amb Hermann Thimig
La chauve-souris (El rat penat) Karel Lamač Alemanya/França Arlette Francès Versió francesa de Die Fledermaus amb Iván Petrovich
Une nuit au paradis (Una nit al paradís) Karel Lamač Alemanya Monique Béchue Francès Ondra-Lamac-Film; versió francesa
Faut-il les marier? (Cal casar-los?) Pierre Billon, Karel Lamač Alemanya/ França Anny Francès/alemany amb Jean-Pierre Aumont
Die grausame Freundin (L'amiga cruel) Karel Lamač Welgunda Alemany Ondra-Lamac-Film;
Kantor ideál (El professor ideal) Martin Frič Txecoslovàquia Vera Matysová Txec amb Karel Lamač
Kiki, Der Lebensweg einer kleinen Choristin (Kiki, la vida d'una petita corista) Karel Lamač Alemanya/França Kiki Alemany Ondra-Lamac-Film; amb Hermann Thimig
Kiki Karel Lamač Alemanya/França Kiki Francès Ondra-Lamac-Film; amb Pierre Richard-Willm
Baby [38] Karel Lamač Alemanya/França Baby Alemany Ondra-Lamac-Film; amb Anton Walbrook
Baby [39] Karel Lamač Alemanya/França Baby Francès Ondra-Lamac-Film; amb Pierre Richard-Willm
1933 Die Tochter des Regiments (La filla del regiment) Karel Lamač Alemanya/França Mary Dreizehn Alemany Ondra-Lamac-Film
La fille du régiment (La filla del regiment) Karel Lamač Alemanya/França Mary Francès Ondra-Lamac-Film; amb Pierre Richard-Willm
Fräulein Hoffmanns Erzählungen (Els contes de la senyoreta Hoffmann) Karel Lamač Alemanya Anita Limann Alemany Ondra-Lamac-Film; amb Mathias Wieman
Vorspeisen gefällig? (Us ve de gust un aperitiu?) Franz W. Koebner Alemanya Alemany Curt; amb el seu marit Max Schmeling
Das verliebte Hotel (L'hotel de l'amor) / Atlantic Hotel Karel Lamač Alemanya Hanne Boll Alemany Ondra-Lamac-Film; amb Mathias Wieman
1934 Die vertauschte Braut (La núvia intercanviada) Karel Lamač Alemanya Virginia Vanderloo / Colly Alemany Ondra-Lamac-Film; amb Anton Walbrook
L'amour en cage (L'amor engabiat) Karel Lamač Alemanya/França La baronne de Rèze / Anny Francès/alemany Ondra-Lamac-Film;
Klein Dorrit (La petita Dorrit) Karel Lamač Alemanya Amy Dorrit Alemany Ondra-Lamac-Film; amb Mathias Wieman
Polenblut (Sang polonesa) Karel Lamač Alemanya/Àustria/Txecoslovàquia Helena Zaremba Alemany Ondra-Lamac-Film; amb Hans Moser i Iván Petrovich
Polská krev (Sang polonesa) Karel Lamač Alemanya/Àustria/Txecoslovàquia Helena Zarembová Txec Ondra-Lamac-Film; amb Theodor Pistek i Stefan Hoza
1935 Knockout - Ein junges Mädchen, ein junger Mann (Knockout – Una noia, un noi) Karel Lamač Alemanya Marianne Plümke Alemany Ondra-Lamac-Film; amb el seu marit Max Schmeling
Großreinemachen (Fent dissabte) Karel Lamač Alemanya Bessie Alemany Ondra-Lamac-Film; amb Wolf Albach-Retty
Der junge Graf (El jove comte) Karel Lamač Alemanya/Txecoslovàquia Billy Alemany/txec Ondra-Lamac-Film; amb Hans Söhnker
1936 Donogoo Tonka, die geheimnisvolle Stadt (Donogoo Tonka, la ciutat misteriosa) Reinhold Schünzel Alemanya Josette Alemany
Flitterwochen (Lluna de mel) Karel Lamač Alemanya Ingeborg Alemany Ondra-Lamac-Film; amb Hans Söhnker
1937 Ein Mädel vom Ballett (Una noia del ballet) Karel Lamač Alemanya Henriette Lange Alemany Ondra-Lamac-Film
Vor Liebe wird gewarnt (S'adverteix de risc d'amor) Karel Lamač Alemanya Anny Palme Alemany Ondra-Lamac-Film
Der Scheidungsgrund (Causa de divorci) Karel Lamač Alemanya-Txecoslovàquia Anny Alemany Ondra-Lamac-Film; amb Jack Trevor i Robert Dorsay
Důvod k rozvodu (Causa de divorci) Karel Lamač Alemanya-Txecoslovàquia Anny Plavcova Txec Darrera producció d'Ondra-Lamač Film. Amb Oldrich Nový, Adina Mandlová
Der Unwiderstehliche (L'irresistible) Géza von Bolváry Alemanya Claudette Renier Alemany amb Hans Söhnker
1938 Es leuchten die Sterne (Les estrelles brillen) Hans H. Zerlett Alemanya Aparició com ella mateixa Alemany Musical
Narren im Schnee (Folls a la neu) Hans Deppe Alemanya Dorothee Heinemann Alemany
1941 Der Gasmann (L'home del gas) Carl Froelich Alemanya Erika Knittel Alemany amb Heinz Rühmann
1943 Himmel, wir erben ein Schloß (Cel, heretem un castell) Peter Paul Brauer Alemanya Alemany
1951 Schön muß man sein (Has de ser bonica) Ákos Ráthonyi Alemanya Rode de Lila Alemany amb Sonja Ziemann
1957 Die Zürcher Verlobung (El prometatge de Zuric) Helmut Käutner Alemanya Anny Ondra Alemany Cameo. Amb Liselotte Pulver

Referències

modifica
  1. Nombroses fonts donen 1902, d'altres 1903, però a la seva làpida funerària figura l'any 1902
  2. Algunes fonts donen Gottfried, nom alemany pres habitualment com a equivalent de Bohumír
  3. Aquesta era la denominació oficial de l'exèrcit des que, pel compromís de 1897, el monarca va passar a ser Emperador d'Àustria i Rei d'Hongria
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Cechová, 2013.
  5. Gregorová, 2004.
  6. Nedvědová, 2004, p. 20.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 Janovská, 2015.
  8. Segons Nedvědová (2004, p. 23), d'aquest film només se’n conserva una escena on apareix ella, però algunes fotos i la designació del seu paper com “la promesa del dandy” indiquen que hi devia tenir un paper d'una certa importància. Gregorová (2004) indica que, pel que sembla, la petitesa dels seus peus, que coincidien amb les petjades trobades en l'escena d'un robatori, la convertien en sospitosa. Les seves llargues cames, els seus peus petits i la seva agilitat haurien motivat que la triéssin per a aquest paper
  9. Nedvědová, 2004, p. 21.
  10. Societat Karel-Anny-Lamač-Ondra
  11. Nedvědová, 2004, p. 13.
  12. Tant Janovská (2015) com Gregorová a Karel Lamac (2004) esmenten específicament que no es van casar. Altres fonts ben documentades com Bock & Bergfelder (2009), Nedvědová (2004) i Cechová (2013) no diuen res al respecte. En canvi, una sèrie de fonts diuen que es van casar -sempre de forma succinta i sense aportar dates: IMBD, Downs (2014), Steffi-line.de, Bergfelder, findagrave.com
  13. Nedvědová i 2004, p.14, 28-35.
  14. Nedvědová i 2004, p.24, 36-37.
  15. 15,0 15,1 Nedvědová, 2004, p. 45.
  16.   Blackmail a Internet Movie Database (anglès)
  17. 17,0 17,1 17,2 Nedvědová, 2004, p. 52.
  18. Gregorová, Jaroslava. «Karel Lamac» (en (francès)). Radio Praga, 18-11-2004. [Consulta: 3 juny 2017].
  19. Ondra-Lamac-Film [de] a Internet Movie Database (anglès)
  20. 20,0 20,1 Lopour, Jaroslav. «Karel Lamač» (en (txec)). Česko-Slovenská filmová databáze. [Consulta: 1r desembre 2016].
  21. 21,0 21,1 Erenberg, Lewis A. The Greatest Fight of Our Generation: Louis vs. Schmeling (pdf). Oxford University Press, Març 2007, p. 73-76. ISBN 9780195319996 [Consulta: 3 novembre 2016]. 
  22. 22,0 22,1 «Anny Ondra» (en (alemany)). Steffi-line.de. [Consulta: 3 novembre 2016].
  23. 23,0 23,1 «Max Schmeling une légende allemande» (en (francès)). Le Ciel, la Terre, l'Eau et le Feu. over-blog.com, 23-04-2012. [Consulta: 3 novembre 2016].
  24. El 1957 segons Janovská (2015), el 1955 segons Steffi-line.de
  25. «Anny Ondra - The Alfred Hitchcock Wiki». [Consulta: 28 desembre 2021].
  26. Beisser, Fred. «Anny Ondra» (en (anglès)). findagrave.com, 04-02-2005. [Consulta: 3 novembre 2016].
  27. Downs, 2014.
  28. Nedvědová, 2004, p. 50.
  29. Nedvědová, 2004, p. 5, 21.
  30. Fikejz, 2010.
  31. «Hitchcock’s earliest blonde: Anny Ondra». Feminéma - feminism, movies, pop culture, 17-05-2012. [Consulta: 1r desembre 2016].
  32. Nedvědová, 2004, p. 22.
  33. Anny Ondra al Internet Movie Database (anglès)
  34. Bock, 2009.
  35. 35,0 35,1 Nedvědová, 2004.
  36.   Chorus Girls a Internet Movie Database (anglès)
  37. Ondra-Lamac-Film a Internet Movie Database (anglès)
  38.   Baby (1932) a Internet Movie Database (anglès)
  39.   Baby (1933) a Internet Movie Database (anglès)

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica