Viquipèdia

Cui Zhiyuan

Cui Zhiyuan (xinès simplificat i tradicional: 崔之元, pinyin: Cuī Zhīyuán; Beijing, 1963) és un acadèmic xinés, professor a l'Escola de Política i Gestió Pública de la Universitat Tsinghua de Pequín i[1] un membre destacat de la Nova Esquerra Xinesa a través del seu treball sobre alternatives al capitalisme neoliberal.

Infotaula de personaCui Zhiyuan

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(zh) 崔之元 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1963 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Pequín (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaConservatives (Chinese Communist Party) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Nacional de Tecnologia de Defensa
Acadèmia Xinesa de Ciències Socials
Universitat de Chicago Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEconomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Tsinghua Modifica el valor a Wikidata
Influències
Lloc webcui-zy.cn Modifica el valor a Wikidata

Cui fer-se renom com a estudiant de postgrau l'any 1994, quan va publicar un article anomenat Institutional Innovation and the Second Thought Liberation.[2] Després va publicar un llibre sobre el poble de Nanjie,[3] que juntament amb les seues publicacions anteriors li van valer la reputació com un dels membres fundadors del moviment de la Nova Esquerra de la Xina. Cui també va ser un dels primers estudiosos que va introduir la teoria de jocs a la Xina.[4] Cui és un admirador del treball de James Meade sobre el socialisme liberal,[5] reflectit en el seu article Xiaokang Socialism: A Petty-Bourgeois Manifesto.[6][7] Seguint la teoria de Meade, Cui va ser el primer estudiós que va proposar un programa sistemàtic de dividends socials a la Xina, incloent-hi un Fons Fiduciari Permanent del Poble Xinés.[8][9]

Cui va editar Politics: The Central Texts,[10] que és la selecció de textos clau de la política en tres volums de Roberto Mangabeira Unger. Els escrits seleccionats inclouen El dilema del paradigma de la mà invisible: restricció pressupostària suau a l'economia capitalista.[11] Cui va ser coautor amb Adam Przeworski de Sustainable Democracy[12] i China: Human Development Report 1999 [13] per al PNUD. També va ser un dels col·laboradors de Where China?: Intellectual Politics in Contemporary China.[14] També va coeditar Xina i globalització: Consens de Washington, Consens de Beijing o què?[15] i va ser considerat com la primera persona que va introduir el Consens de Pequín al debat polític xinés.

Cui també va publicar un article sobre el paper de Zhang Pengchun en la redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides el 1948.[16] L'article de Cui analitza les importants implicacions d'este descobriment a l'arxiu de les Nacions Unides sobre el paper clau de Zhang en els debats polítics i culturals actuals de la Xina, transcendint la dicotomia de “centralisme occidental” i “particularisme cultural”.[17]

Les obres de Cui també s'han traduït al coreà.[18][19] Més recentment, Cui s'ha fet conegut pel seu treball sobre el model de Chongqing, el qual proposa com a model de desenvolupament. Cui és a prop de l'alcalde de Chongqing, Huang Qifan, i ha exercit com a director associat del Comité Estatal de Gestió d'Actius del govern de Chongqing des del 2010 al 2011.[5] També s'ha mostrat crític amb les recents privatitzacions dels béns de l'estat,[20] i ha demanat més democràcia dins del partit.[21]

Referències modifica

  1. ↑ Tsinghua University School of Public Policy and Management: Cui Zhiyuan public profile, English version, retrieved 6 August 2010
  2. ↑ «制度创新与第二次思想解放».
  3. ↑ «南街村». Arxivat de l'original el 2015-10-01.
  4. ↑ 崔, 之元. 博弈论与社会科学. 杭州: 浙江人民出版社, 1988, p. 101页. ISBN 978-7-213-00147-5. 
  5. ↑ 5,0 5,1 «The Chongqing experiment: the way forward for China?». China 3.0. European Council on Foreign Relations, novembre 2012. [Consulta: 9 gener 2013].
  6. ↑ Zhiyuan, Cui The Chinese Economy, 36, 3, 01-05-2003, pàg. 50–70. DOI: 10.1080/10971475.2003.11033467. ISSN: 1097-1475.
  7. ↑ «小资产阶级宣言». Arxivat de l'original el 2015-10-02.
  8. ↑ «清华大学教授建议:设立"中国人民永久信托基金"_财经频道_新华网». news.xinhuanet.com. Arxivat de l'original el 9 març 2008. [Consulta: 15 octubre 2015].
  9. ↑ Cui, Zhiyuan Modern China, 38, 6, 2012, pàg. 665–676. DOI: 10.1177/0097700412459700.
  10. ↑ Unger, Roberto Mangabeira. Cui. Politics: The Central Texts. Text is Free of Markings. Londres: Verso, 1997-04-17. ISBN 9781859841310. 
  11. ↑ "看不见的手" 范式的悖论 (en xinès). 经济科学出版社, 1999. ISBN 9787505817227. 
  12. ↑ Przeworski, Adam. Sustainable Democracy. Cambridge: Cambridge University Press, 1995-08-25. ISBN 9780521483759. 
  13. ↑ «China Human Development Report 1999». UNDP in China. [Consulta: 30 setembre 2015].
  14. ↑ Yang, Gan. Zhang. Whither China?: Intellectual Politics in Contemporary China. Duke University Press Books, 2002-03-07. 
  15. ↑ Zhu, Huang Ping Cui Zhi Yuan. China and Globalization - The Washington Consensus or Beijing Consensus. 北京市: Social Sciences Academic Press, 1991. ISBN 9787801906953. 
  16. ↑ «人文与社会 - 文章 - 崔之元："西柏坡后现代"，联合国人权宣言和普遍历史的黎明». wen.org.cn. [Consulta: 18 octubre 2015].
  17. ↑ Cui, Zhiyuan; Wang, Shuliu; Le Gall, Pierre-Yves (en francès) Multitudes, n° 54, 3, 02-10-2013, pàg. 63–66. DOI: 10.3917/mult.054.0063. ISSN: 0292-0107.
  18. ↑ «프티부르주아 사회주의 선언 | 도서출판 돌베개». dolbegae.co.kr. [Consulta: 8 octubre 2015].
  19. ↑ «중국은 어디로 가고 있는가 | 창비 – Changbi Publishers». www.changbi.com. [Consulta: 8 octubre 2015].
  20. ↑ Sweeping privatisations spark criticism Arxivat 2007-12-14 a Wayback Machine.
  21. ↑ High stakes for China as party congress begins
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cui_Zhiyuan&oldid=32320131»