Louis Hjelmslev (1899 - 1965) va ser un lingüista danès que destacà en la lingüística sincrònica seguint les idees de Saussure. Pertany a l'escola del Cercle Lingüístic de Copenhaguen, que va treballar dins l'àmbit de l'epistemologia de l'estructuralisme. És el creador de la teoria lingüistica que va anomenar glossemàtica.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaLouis Hjelmslev
Biografia
Naixement3 octubre 1899 Modifica el valor a Wikidata
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 maig 1965 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Copenhaguen
Gammel Hellerup Gymnasium (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiHolger Pedersen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLingüística diacrònica i estructuralisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Copenhaguen Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólingüista, professor d'universitat, historiador de la llengua Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Copenhaguen
Universitat d'Aarhus Modifica el valor a Wikidata
Interessat enEstructuralisme i llengües bàltiques Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAntoine Meillet, Joseph Vendryes i Holger Pedersen Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJacob L. Mey Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJohannes Hjelmslev Modifica el valor a Wikidata

Teories

modifica

Va defensar la importància del context per a entendre qualsevol signe, del qual destacà la doble dimensió (significat i forma, que pot ésser verbal, icònica o qualsevol altra). Mentre que l'important és el contingut del signe, només es pot estudiar des d'un punt de vista teòric a partir de la seva forma, perquè és el sol element tangible i objectiu.[3]

Concebia el llenguatge com al millor vehicle per a transmetre la cultura entre generacions i per tant cada llengua era com una via per a acostar-se al grup social que la parlava. Va aplicar l'estructuralisme, doncs, a l'estudi social i lingüístic, allunyant-se de l'enfocament eminentment fonètic i abstracte dels seus companys.

Cada llengua es divideix en diferents taxemes o elements mínims de contrast, que seran els morfemes, fonemes, etc. segons el nivell d'anàlisi. Aquests taxemes segueixen tres regles: d'agrupament, d'alternança (quan un substitueix a un altre considerat no vàlid per la gramàtica d'aquella llengua) i d'implicació, que explica com canvia en la seva forma.[4]

  • Hjelmslev, Louis (1928). Principes de grammaire générale. Copenhague: Bianco Lundo.
  • Hjelmslev, Louis (1935/37). Catégorie des cas (2 volumes). Acta Jutlandica VII, IX.
  • Hjelmslev, Louis (1953[1943]). Prolegomena to a Theory of Language. Baltimore: Indiana University Publications in Anthropology and Linguistics (IJAL Memoir, 7) (2nd OD (slightly rev.): Madison: University of Wisconsin Press, 1961. Dt.: Hjelmslev 1974.
  • Hjelmslev, Louis (1975). Résumé of a Theory of Language. Travaux du Cercle linguistique de Copenhague, vol. XVI. Copenhague: Nordisk Sprog- og Kulturforlag.

Referències

modifica
  1. Fischer-Jørgensen, Eli. «Louis Hjelmslev». A: Den Store Danske Encyklopædi, (en danès). Gyldendal. 
  2. Whitfield «Louis HjelmslevFrancis J.». Language, 42, 3, 1966, pàg. 615–619. JSTOR: 411413.
  3. Schultink, Henk «Hjelmslev og tredivernes strukturelle lingvistik: En presentation.» (en danès). Tijdschrift voor Skandinavistiek, 2, 1981. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 12 març 2017]. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
  4. Taverniers, Miriam «Hjelmslev’s semiotic model of language: An exegesis.». Semiotica, 171, 2008, pàg. 367–394. DOI: 10.1515/SEMI.2008.082.