Dolor psicogènic
El dolor psicogènic és el dolor físic que és causat, augmentat o perllongat per factors mentals, emocionals o de comportament, sense evidència de lesió física o malaltia.[1][2][3]
| Tipus | trastorn somatomorf i dolor  |
|---|---|
| Especialitat | psiquiatria |
| Classificació | |
| CIM-10 | F45.4 |
| CIM-9 | 307.8 |
| Recursos externs | |
| MedlinePlus | 000922 |
El mal de cap, el mal d'esquena o el mal d'estómac són alguns dels tipus més comuns de dolor que poden tenir un component psicogènic.[4] Normalment s'acompanya d'esdeveniments emocionals com el rebuig social, tenir el cor trencat, el dol, el penediment o d'altres. Aquest dolor també pot ser causat per trastorns psicològics com l'ansietat i la depressió, que poden afectar l'aparició i la gravetat del dolor experimentat.
Els que pateixen de dolor psicogènic són sovint estigmatitzats, perquè tant els professionals mèdics com el públic en general tendeixen a pensar que el dolor d'origen psicològic no és "real".
La International Association for the Study of Pain (IASP, o Associació Internacional per a l'Estudi del Dolor) defineix el dolor com "una experiència sensorial i emocional desagradable associada amb, o semblant estar associada amb, un dany dels teixits real o potencial". Aquesta definició es va revisar per primera vegada des de 1979 el 2020, i es va publicar oficialment a la CIM-11. L'IASP amplia aquesta definició per incloure el dolor psicogènic amb els punts següents:
- El dolor és sempre una experiència personal que està influenciada en diferents graus per factors biològics, psicològics i socials.
- A través de la seva experiència vital, les persones aprenen el concepte de dolor.
- S'hauria de respectar el que diu una persona sobre la seva experiència de dolor.[5]
A més, la CIM-11 va eliminar la classificació anterior del dolor psicogènic (trastorn de dolor somatomorf persistent) del manual a favor d'entendre el dolor com una combinació de factors físics i psicosocials. Això es reflecteix en la definició de dolor primari crònic, que reconeix que el dolor prové de múltiples factors personals i ambientals i s'ha de diagnosticar "independentment dels contribuents biològics o psicològics identificats".[6]
Alguns especialistes creuen que el dolor crònic psicogènic existeix com una distracció protectora per mantenir inconscients unes emocions reprimides i perilloses com la ira o la ràbia. No obstant això, segueix sent controvertit que el dolor crònic pugui sorgir de causes purament emocionals.[7]
Referències modifica
- ↑ «Psychogenic pain». Biology-Online Dictionary, 07-10-2019.
- ↑ «Psychogenic Pain: What It Is, Symptoms & Treatment» (en anglès). Cleveland Clinic. [Consulta: 4 març 2023].
- ↑ Doleys, Daniel M. «Psychogenic Pain: Is It a Useful Concept?» (en anglès). , 01-02-2014. DOI: 10.1093/med/9780199331536.003.0007.
- ↑ «Psychogenic & Psychological Pain&». Cleveland Clinic.
- ↑ «Terminology | International Association for the Study of Pain» (en anglès americà). International Association for the Study of Pain (IASP). [Consulta: 14 abril 2023].
- ↑ «ICD-11 for Mortality and Morbidity Statistics». icd.who.int. [Consulta: 14 abril 2023].
- ↑ Stephen Tyrer, Psychosomatic pain, The British Journal of Psychiatry (2006) 188: 91-93