Àcid hiposudòric

compost químic

L'àcid hiposudòric és un pigment vermell trobat en les secrecions de la pell de l'hipopòtam. Sovint aquestes secrecions es coneixen com a "suor de sang" (i d'aquí el nom "hiposudòric", és a dir, "suor d'hipopòtam") tot i que el color vermellós no és degut a la sang sinó a l'àcid hiposudòric i al seu anàleg àcid norhiposudòric[1]

Infotaula de compost químicÀcid hiposudòric
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular314,006256 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₁₆H₈O₈ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C1=CC(=O)C2=C(C3=C(C2=C1O)C(=O)C(=CC3=O)C(=O)O)C(=O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

Es forma com a derivat de la dimerització oxidativa de l'àcid homogentísic, un metabolit intermediari en el catabolisme dels aminoàcids aromàtics, tirosina i fenilalanina.[2]

L'àcid hiposudòric és produït per unes glàndules subdèrmiques que els hipopòtams tenen repartits per tot el seu cos; tot i que estrictament parlant no es tracta de suor, ja que no és produït per glàndules sudorípares, actua tal com ho fa la suor per tal de controlar la temperatura corporal dels vertebrats.[3]

De la mateixa manera que el seu anàleg, l'àcid norhiposudòric, l'àcid hiposudòric actua com a protector solar (el seu espectre d'absorció se situa en el rang ultraviolat/visible, 200–600 nm) i agent antimicrobià.[4]

Àcid norhiposudòric

Referències

modifica
  1. Kimiko Hashimoto; Yoko Saikawa; Masaya Nakata Pure Appl. Chem., 79, 4, 2007, pàg. 507–517. DOI: 10.1351/pac200779040507.
  2. Moriya Kai; Matsuura Masanori; Saikawa Yoko; Hashimoto Kimiko; Yamaguguchi Ayumu «Còpia arxivada». Nippon Kagakkai Koen Yokoshu, 86, 2, 2006, pàg. 1314. Arxivat de l'original el 2012-02-17 [Consulta: 15 juny 2021]. Arxivat 2012-02-17 a Wayback Machine.
  3. Eltringham, S.K.. The hippos: Natural history and conservation (en anglès). Londres: Poyser Natural History Series, 1999, p. 8–38. 
  4. Yoko Saikawa; Kimiko Hashimoto; Teruyuki Komiya Nature, 429, 2004, pàg. 363. DOI: 10.1038/429363a.