L'espet (Sphyraena sphyraena) és un peix de l'ordre dels perciformes, de forma molt esvelta, amb els ulls enormes i de mandíbula inferior clarament prògnata.

Infotaula d'ésser viuEspet
Sphyraena sphyraena Modifica el valor a Wikidata
Sphyraena sphyraena head.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN198565 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaSphyraenidae
GènereSphyraena
EspècieSphyraena sphyraena Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758

MorfologiaModifica

  • Talla: màxima de 165 cm, comuna entre 30 i 60 cm.
  • Cos allargat i, lleugerament, comprimit.
  • escata cicloides.
  • Línia lateral ben visible, gairebé rectilínia i amb 125/145 escates.
  • Cap gran; opercle, totalment, escatós i amb una punta al seu marge posterior.
  • Musell llarg i punxegut.
  • Boca gran i horitzontal, amb la mandíbula inferior una mica prominent.
  • Maxil·lar superior amb l'extrem anterior truncat i amb un lòbul carnós; l'extrem posterior, no arriba a la vertical del marge anterior de l'ull.
  • Dents fortes, caniniformes i de mida desigual, sobre els maxil·lars i els palatins.
  • Dues dorsals curtes i ben separades; la primera, amb espines fortes, s'inicia a la vertical o, lleugerament, per davant de l'origen de les ventrals, i la segona formada per radis tous i oposada a l'anal.
  • Les aletes pectorals són curtes, d'inserció baixa i són menors que la longitud cefàlica.
  • Les ventrals, petites i abdominals; la seua base es troba, més o menys, a la vertical de la primera dorsal.
  • La caudal, bifurcada.
  • Coloració general, verd marronós, gris verdós o groguenc; la meitat migdorsal, amb una vintena de bandes transversals més fosques.
  • Mucosa bucal groguenca.
  • Regió ventral blanquinosa.

ReproduccióModifica

Té lloc a finals de primavera i a l'estiu. Els ous són planctònics.[1]

AlimentacióModifica

S'alimenta essencialment de peixos però també de cefalòpodes i crustacis.

HàbitatModifica

Espècie pelàgica per sobre dels fons rocallosos i sorrencs de la zona costanera, fins als 100 m. Els joves, generalment, més a prop del fons.

Distribució geogràficaModifica

Es troba a tota la Mediterrània (incloent-hi la Mar Negra), a l'Atlàntic Oriental (des del Golf de Biscaia fins a Sud-àfrica, incloent-hi Madeira) i l'Atlàntic Occidental (des de les Bermudes fins al Brasil).[1]

CostumsModifica

Pot formar bancs molt nombrosos quan migra. Els adults són més solitaris. Igual que altres pelàgics, s'agrupa a l'ombra d'objectes flotants. S'apropa a la costa, sobretot a costes rocalloses, durant l'estiu i prefereix les puntes amb corrent.[2]

PescaModifica

Carn, generalment, apreciada. La seua pesca és del tipus artesanal i esportiva i es du a terme amb arts d'encerclament, tremalls de fons, línies de mà i curricà. Ocasionalment, també, amb arts d'arrossegament.

La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. Plana 254. ISBN 84-273-6013-4
  2. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. Plana 253. ISBN 84-273-6013-4

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica