Estació de Bogatell (MZA)
Bogatell va ser una estació de ferrocarril de mercaderies propietat de RENFE, i anteriorment de Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (MSA), situada a la població de Barcelona al barri del Poblenou. L'estació es trobava a la línia Barcelona-Mataró-Maçanet, al ramal de Marina que va ser desmantellat.
Bogatell | ||||
---|---|---|---|---|
Informació general | ||||
Municipi | Barcelona (Sant Martí) (Desmantellada) | |||
| ||||
Epònim | Bogatell | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | decomissat | |||
La construcció de l'estació s'incloïa en el marc d'actuacions del Pla de diversificació del trànsit ferroviari plantejat per l'empresa MSA per descongestionar l'Estació de França i l'estació del Clot, que entre d'altres plantejava la construcció del baixador del Poblenou, l'estació de mercaderies de Bogatell, la construcció de Sagrera Mercaderies i la reforma del Clot.[1]
Aquesta estació de la «línia de Mataró»' va entrar en servei entre l'any 1905,[1] i va ser una de les noves estacions d'una línia que s'havia inaugurat el 28 d'octubre de 1848 quan es va obrir el ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica.[2] A Barcelona es va construir la terminal entre la Barceloneta i la Ciutadella, a la vora del Torín a l'inici de la desapareguda avinguda del Cementiri,[nota 1] que posteriorment seria substituïda per l'Estació de les Rodalies. La iniciativa de la construcció del ferrocarril havia estat de Miquel Biada i Bunyol per dur a terme les múltiples relacions comercials que s'establien entre Mataró i Barcelona.[3]
Antigament la «línia de Mataró» circulava totalment per la costa, el ramal de Marina connectava Sant Adrià del Besòs i l'Estació de les Rodalies, annexa a l'Estació de França.[4] La línia es va desmantellar a partir del 31 de maig del 1989 i la parcel·la va cedir-se per construir la Vila Olímpica del Poblenou per als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 i per crear l'obertura de la ciutat al mar.[5][3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya. «Arqueologia de la Comunicació». A: Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya : Girona, 6, 7 i 8 de novembre de 1997. Marcombo, 2001, p. 620. ISBN 8426712487.
- ↑ «Conegueu la línia R1». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 24 de març 2010. [Consulta: 13 agost 2010].
- ↑ 3,0 3,1 Alcaide González, Rafael «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova. Universitat de Barcelona, Vol. IX, núm. 194, 01-08-2005, pàg. 65.
- ↑ Coderch Serra, Rafael «Estación de Pueblo Nuevo» (en castellà). Revista de Obras Públicas, 55, 1907, pàg. 78. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 15 agost 2010].
- ↑ Caballero, J.J. «Barcelona convierte hoy en realidad la aspiración de eliminar la barrer de hiero que la separa del mar» (en castellà). La Vanguardia, 13-02-1986, pàg. 20.
Notes modifica
- ↑ On actualment hi ha el carrer del Doctor Aiguader, la platja de vies de l'Estació de França, el Passeig de Circumval·lació, i prosseguint per l'Avinguda d'Icària.
Vegeu també modifica
- Xarxa ferroviària de Catalunya
- Parc del Poblenou, que ocupa els terrenys que havia ocupat l'estació.