Obre el menú principal

L'estany d'Ullastret o llac d'Ullastret era un llac, ja desaparegut, localitzat en una depressió tectònica a la part oriental del terme municipal d'Ullastret, a la comarca del Baix Empordà.

Infotaula de geografia físicaEstany d'Ullastret
Tipus Llac
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaBaix Empordà
MunicipiUllastret
 42° 00′ 43″ N, 3° 05′ 07″ E / 42.01194444°N,3.08526944°E / 42.01194444; 3.08526944
Modifica les dades a Wikidata
Vista de Llabià des d'Ullastret amb un dels estanys impermanents de l'antiga conca lacustre.

HistòriaModifica

Alimentat per les aigües del Daró i per altres recs i torrents de la seva conca, l'estany d'Ullastret tenia una superfície aproximada de d'uns 3 km quadrats. S'estenia al peu de l'antic poblat ibèric de la tribu dels indigets, el "Puig de Sant Andreu", situat a 53 m d'altura màxima sobre el nivell del mar.[1] Les excavacions i recerques han comprovat que comunicava amb el mar a través d'un seguit d'embassaments litorals i que hi havia dues illes al llac:[2]

  • L'"Illa d'en Reixac", situada a 400 m al nord-est del Puig de Sant Andreu i a 13 m d'altura màxima, era un segon poblat ibèric.[3] L'existència de l'estany assegurava l'aigua, la caça i la pesca als habitants dels poblats.
  • L'altra illa, l'actual "Puig d'en Serra", esdevingué la necròpolis o cementiri dels dos poblats dels ibers.

Els poblats ibèrics varen ser abandonats, potser per destrucció, cap a la segona meitat del segle III aC.[4] Només subsistí un santuari al cim del turó de Sant Andreu fins als primers temps romans.[5]

Aquest llac apareix sovint a l'antiga cartografia de Catalunya, sobretot als mapes que foren publicats entre els secles XVII i XIX. Francisco de Zamora, que va visitar la zona a l'estiu de 1789, va mencionar la llacuna d'Ullastret en els seus escrits.[6]Pascual Madoz, referint-se a Ullastret, va dir que era una zona "malsana a causa de les emanacions pútrides d'un estany".[7] Igual que altres zones humides de Catalunya, l'estany d'Ullastret fou dessecat entre el final del segle XVIII i el segle XIX amb un sistema de canals. L'antiga conca lacustre fou convertida en camps de conreu.[8]

Malgrat això encara avui, en èpoques de fortes pluges, l'extensa àrea que ocupava l'antic llac es torna a omplir d'aigua.[9]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica