Indigets

Pel que fa a les divinitats romanes vegeu indígets.

Els indigets, indígets,^[1] indigetes o indiketes^[2] (llatí; indigetes o indigetae) foren un poble iber de la província Tarraconense, a l'extrem nord-est, al golf de Roses i Rhoda i fins als Pirineus ocupant les comarques de l'Empordà, la Selva i potser el Gironès, on es trobaven amb els ausetans.

Plom d'Ullastret, mostra de l'escriptura ibèrica de significat encara desconegut

Els indigets van emetre moneda amb la llegenda undikesken en escriptura ibèrica nord-oriental, que en ibèric s'interpreta com una referència al nom de l'ètnia a la qual també fan referència les fonts gregues i llatines: (moneda) dels indigets o dels de Undika.

Estaven dividits en quatre tribus i les seves ciutats principals eren Indika (no localitzada, però propera a Empúries), Emporiae (una colònia grega envoltada per una muralla i amb una muralla interior que separava les zones grega i indiqueta),^[3] Rhode, Juncaria, Cinniana (Cervià?) i Deciana (Llançà). Al cap de Creus, hi havia un temple dedicat a Venus amb un petit port anomenat Portus Veneris (Portvendres). Les seves terres eren regades pel Clodianus (Fluvià), el Sambrocas (Muga) i el Tichis (Ter). El districte del golf d'Empúries fou conegut per Juncarius Campus.

El 218 aC, es van sotmetre a Roma. El 195 aC, el cònsol Marc Porci Cató Censorí va reprimir la rebel·lió dels ibers, i la important batalla d'Emporion es va lliurar en terres dels indigets.

Els principals jaciments en són Ullastret (Baix Empordà), Punta del Castell^[4] (Palamós, Baix Empordà) i Puig de Castellet (Lloret de Mar, la Selva).