Els andosins (en grec Ἀνδοσίνοι) eren un poble que l'historiador grec Polibi de Megalòpolis situa a la península Ibèrica, entre l'Ebre i els Pirineus. Polibi[1] els esmenta en descriure els pobles als quals es va enfrontar l'exèrcit d'Hanníbal quan es disposava a passar els Pirineus en direcció cap a Roma, en el context de la Segona Guerra Púnica. Juntament amb els andosins, Hanníbal va derrotar els ilergets, els bargusis i els airenosis.[2][3]

Infotaula de grup humàAndosins
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata

Tradicionalment hom els ha localitzat a la vall d'Andorra, per proximitat geogràfica i semblança entre tots dos noms, dins el territori dels antics ceretans. Seguint aquesta hipòtesi, hom ha volgut suposar que parlaven una llengua força pròxima al basc (que podria ser ibèric o una llengua pròxima a aquestes dues), cosa que encaixa amb la toponímia preromana d'Andorra,[4] i ha relacionat llur nom amb el basc handi 'gran'. No obstant això, els motius de la identificació són força febles i no es tracta més que d'una hipòtesi.[5][6]

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. Polibi III 35.2.
  2. Santacana, Joan; Joan Sanmartí. Els ibers del nord. Barcelona: Rafael Dalmau (Editor), 2005, p. 38. ISBN 8423206912. 
  3. Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 42; entrada "Andorra"
  4. Andorra. Història. La formació d'Andorra. L'Enciclopèdia Catalana. Data d'accés: 5 de setembre, 2008
  5. Tovar, Antonio. Iberische Landeskunde. Segunda parte. Tomo 3 (en castellà). Baden-Baden: Valentin Koerner, 1989, p. 45. ISBN 387320813X. 
  6. Ángel, Iniesta. «Pueblos prerromanos de Levante, Cataluña y Baleares». A: Colonizaciones y formación de los pueblos prerromanos. Madrid: Gredos, 1989, p. 368. ISBN 8424913868.