Castel·lans

Els castel·lans (en grec, Καστελλανοὶ) és un suposat poble iber de la Tarraconense al sud del Pirineus. Solament apareix citat a la Geographia de Claudi Ptolemeu, del segle ii dC, qui en diu que es trobaven entre els Ausetans i els iacetans i n'esmenta quatre poblacions, Σεβένδουνον ('Sebéndunon'), Βάσσι o Βάσι ('Bássi'), Ἐγῶσα ('Egósa') i Βέσηδα ('Béseda' o 'Véseda').[1]

Infotaula de grup humàCastel·lans
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata

La localització dels dits castel·lans no és clara, principalment perquè Ptolemeu situa malament força pobles i poblacions i no és gaire precís. En general, els filòlegs i historiadors solen identificar Sebéndunon amb Besalú i Bassi amb la Vall d'en Bas; això, juntament amb el fet que de la lectura de Ptolemeu es dedueix que es troben pròxims als ausetans, al nord dels laietans i a ponent dels indigets, porta els historiadors a situar-los a la zona del Ripollès i la Garrotxa.[2][3][4] No obstant això, la marginalitat de referències que té aquest poble i la seva imprecisió porten a pensar que es pugui tractar d'un error de comprensió de Ptolemeu i que no existís tal poble o no portés aquest nom (cal recordar que l'epigrafia, una font força més fiable, porta a pensar que aquella comarca la poblaven els olositans). D'altra banda, hi ha hagut propostes d'identificar Egosa amb Gósol, però també que, per un error de copista, a l'original hi digués Ἐγάρα i calgui situar els castel·lans al Vallès.[5]

ReferènciesModifica

  1. Claudi Ptolemeu. Ed. Karl Friedrich Nobbe. Geographia II 6.71. Leipzig: Sumtibus et Typis Caroli Tauchniti, 1843, p. 97 [Consulta: 6 desembre 2019]. 
  2. Santacana, Joan; Joan Sanmartí. Els ibers del nord. Barcelona: Rafael Dalmau (Editor), 2005, p. 38. ISBN 8423206912. 
  3. Tovar, Antonio. Iberische Landeskunde. Segunda parte. Tomo 3 (en castellà). Baden-Baden: Valentin Koerner, 1989, p. 40. ISBN 387320813X. 
  4. Ángel, Iniesta. «Pueblos prerromanos de Levante, Cataluña y Baleares». A: Colonizaciones y formación de los pueblos prerromanos. Madrid: Gredos, 1989, p. 365. ISBN 8424913868. 
  5. Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae, s.v. Gósol. Barcelona: Curial, 1995. ISBN ISBN 84-7256-825-3.