Els lacetans (en llatí Lacetani, en grec Λακετανοί) eren la tribu ibèrica que habitava a l'est de la Tarraconense. El consens historiogràfic és que habitaven a la Catalunya central, a la conca de l'Anoia, el curs mitjà del Llobregat i l'actual comarca de la Segarra, però hi ha hagut força controvèrsia entorn de la seva existència, atès que no apareixen documentats epigràficament i en els textos sovint es confonen amb els laietans i els iacetans, amb nombroses variants textuals que fan difícil d'establir el corpus de mencions als lacetans.[1][2][3]

Infotaula de grup humàLacetans
Tipusètnia
Modifica les dades a Wikidata

Els texts en què hi ha consens que parlen dels lacetans són diversos. Titus Livi els menciona entre els pobles que sotmeté Hanníbal després de passar l'Ebre el 218 aC en el context de la Segona Guerra Púnica,[4] i també entre els pobles sotmesos per Escipió en la contraofensiva romana; els lacetans també donaren suport als ausetans en el setge que els romans posaren a llur capital.[5] En la revolta d'Indíbil i Mandoni contra el poder romà figuren entre els que donaren suport a la revolta[6] i, força més tard, apareixen entre els pobles que combaté Pompeu Magne en la Guerra de Sertori.[7][8]

En canvi, hi ha uns altres passatges en què la referència als lacetans no és de consens entre els historiadors moderns, pel fet que n'hi ha que consideren que la lectura referent als lacetans és errònia i que els cal suplir pels iacetans o pels laietans. Així, durant la campanya de Cató a Hispània, Livi[9] i Plutarc[10] indiquen que sotmeté els lacetans en una campanya conjunta amb els suessetans, que havien estat víctimes de les ràtzies dels lacetans. No obstant això, hi ha autors que pensen que, per la distància entre la Lacetània i la Suessetània, cal corregir 'lacetans' en 'iacetans'. D'altres, en canvi, pensen que no hi ha motius per pensar-ho.[11]

Els manuscrits de la Geographia de Ptolemeu mencionen els iacetans,[12] però ateses les poblacions que els atribueix, els editors moderns estan d'acord a corregir en lacetans, com també en el cas de Plini.[13] En canvi, en el cas d'Estrabó[14] hi ha consens entre els editors a mantenir la lectura referent als iacetans.[1] En fi, Marcial fa referència als vins laletans, que uns editors corregeixen a favor dels lacetans i d'altres, dels laietans,[15] i Plini[16] també esmenta la Lacetània.[1]

Van ser ciutats lacetanes importants Iesso (Guissona) i Sicarra (Prats de Rei). També eren lacetanes segons Ptolemeu: Anabis, Ascerris, Bacasis, Ceresus, Cinna, Setelsis, Telobis i Udura.[12]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Tovar, Antonio. Iberische Landeskunde. Segunda parte. Tomo 3 (en castellà). Baden-Baden: Valentin Koerner, 1989, p. 35-37. ISBN 387320813X. 
  2. Santacana, Joan; Joan Sanmartí. Els ibers del nord. Barcelona: Rafael Dalmau (Editor), 2005, p. 37. ISBN 8423206912. 
  3. Iniesta, Ángel. «Pueblos prerromanos de Levante, Cataluña y Baleares». A: Colonizaciones y formación de los pueblos prerromanos. Madrid: Gredos, 1989, p. 358-360. ISBN 8424913868. 
  4. Livi, Ab Urbe Condita, XXI 23.
  5. Livi, Ab Urbe Condita, XXI 61.
  6. Livi, Ab Urbe Condita, XXVIII 24-34.
  7. Sal·lusti, Històries, II 98.
  8. López Melcion, Joan B. «Referències a la Lacetània en els textos clàssics». Miscel·lània Cerverina, 4, 1986, pàg. 11-22 [Consulta: 22 desembre 2019].
  9. Livi, Ab Urbe Condita, XXXIV 20.
  10. Plutarc, Vides paral·leles: Cato Maior, 11.
  11. Martínez Gázquez, José. La campaña de Catón en Hispania. 1a ed.. Publicacions i Edicions UB, 1992, p. 176. ISBN 9788478759804. 
  12. 12,0 12,1 Ptolemeu, Geographia, II 6.71 (ed. Nobbe 1843).
  13. Plini, Naturalis Historia, III 22.
  14. Estrabó, Geographica, III 4.10.
  15. Marcial, I 29; I 49.
  16. Plini, Naturalis Historia, XXV 17.

Enllaços externsModifica