Viquipèdia

Imo

(S'ha redirigit des de: Estat d'Imo)

L'Estat d'Imo és un dels 36 estats de Nigèria. Està situada al sud-est de l'estat, a Igboland. La seva capital i ciutat més important és Owerri.

Plantilla:Infotaula geografia políticaImo
Imatge
EpònimImo River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 5° 29′ N, 7° 02′ E / 5.48°N,7.03°E / 5.48; 7.03
EstatNigèria Modifica el valor a Wikidata
CapitalOwerri Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Aboh Mbaise (en) Tradueix
Ahiazu Mbaise (en) Tradueix
Ehime Mbano (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata../... 27+
Població humana
Població5.408.756 (2016) Modifica el valor a Wikidata (978,08 hab./km²)
Llengües principalsigbo (diversos dialectes)
Geografia
Superfície5.530 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació3 febrer 1976 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuExecutive Council of Imo State (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuImo State House of Assembly (en) Tradueix Circumscripció: 27, (Escó: 27) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal460001 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
ISO 3166-2NG-IM Modifica el valor a Wikidata
Lloc webimostate.gov.ng Modifica el valor a Wikidata

Geografia i recursos naturals modifica

L'estat d'Imo està situat a les coordenades 4° 45′ N i 7° 15′ E i té una superfície d'uns 5100 km².[1] És fronterer amb els estats nigerians d'Abia, a l'est; l'Estat del Delta, a l'oest; Anambra, al nord i de Rivers, al sud. El riu Níger està a l'extrem occidental d'Imo.

Owerri és la capital i ciutat més important d'Imo. Isu, Okigwe, Oguta, Orlu, Mbaise, Mbano, Mbieri, Orodo i Orsu són altres ciutats importants de l'estat.

Imo és ric en recursos naturals com petroli, gas natural, plom i zinc.[2] Els seus productes agrícoles més importants són iroko, caoba, obeche, bambú, arbre del cautxú i oli de palma. Tot i això, l'alta densitat de la població de l'estat i la sobreexplotació del sòl ha provocat que aquest s'hagi degradat i que hagi desaparegut molta vegetació nadiua.[1]

La desforestació és un problema ecològic que es deu a aquesta erosió del sòl i a les pluges intenses estacionals.[1][3][4]

Clima modifica

L'estació seca comença a l'abril i acaba a l'octubre.[5] La pluviositat anual oscil·la entre els 1.500 i els 2.200 mm.[1][6]

La temperatura mitjana anual està per damunt dels 20 °C (68,0 °F) i la humitat mitjana anual és del 75%. A l'estació humida, la humitat arriba fins al 90%. Els mesos més calorosos estan entre el gener i el març.[1][5][6]

Història modifica

 
Mâscara de l'estat d'Imo conservada al Museu de Brooklyn

El 1976 es va crear l'estat d'Imo juntament amb altres estats que va crear Murtala Muhammad. Abans la zona era part de l'estat Est-Central. El nom de l'estat és degut al riu Imo.[7] El 1991 es va separar d'Imo els actuals estats d'Abia i d'Ebonyi.

Govern i divisions administratives modifica

A Imo hi ha estructures administratives a tres nivells: l'estat, les àrees de govern local i les comunitats autònomes. Al nivell estatal hi ha poders executiu, legislatiu i judicial. El governador és el cap del poder executiu; el poder legislatiu és liderat per l'Speaker de l'Assemblea;[8] i el poder judicial està liderat pel Jutge en cap de l'estat.[9]

Hi ha els ministeris de justícia, Agricultura, Educació, Salud, Comerç, Indústria i Turisme, Finances i Obres i transports.

Les LGAs d'Imo són: Aboh Mbaise, Ahiazu Mbaise, Ehime Mbano, Ezinihitte, Ideato North, Ideato South, Ihitte/uboma, Ikeduru, Isiala Mbano, Isu, Mbaitoli, Ngor Okpala, Njaba, Nkwerre, Nwangele, Obowo, Oguta, Ohaji/Egbema, Okigwe, Onuimo, Orlu, Orsu, Oru East, Oru West, Owerri Municipal, Owerri North i Owerri West.

Demografia modifica

 
Escultura d'Imo o de l'estat del Delta, conservada al Museu de Brooklyn.

La població estimada de l'estat és de 4,8 milions de persones. La densitat de població varia des dels 230 fins als 1.400 habitants per quilòmetre quadrat.[1]

La llengua principal d'Imo és l'igbo, el grup humà majoritari són els igbos (98%).,[10] i la religió predominant és el cristianisme.

Educació modifica

A Imo hi ha moltes institucions d'educació superior, tant estatals com federals. Les seves dues universitats són la Universitat de l'Estat d'Imo i la Universitat Federal de Tecnologia d'Owerri.[11]

Personalitats notables modifica

Entre les personalitats notables d'Imo hi destaquen:

Vegeu també: Persones notables d'Owerri.

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «About Imo State». Imo State, Nigeria: Imo State Government. Arxivat de l'original el 2010-07-17.
  2. ↑ «Industries in Imo State». Imo State, Nigeria: Imo State Government. Arxivat de l'original el 2010-03-14.
  3. ↑ «Africatalksclimate.com». Arxivat de l'original el 2011-07-07. [Consulta: 16 gener 2013].
  4. ↑ Allafrica.com
  5. ↑ 5,0 5,1 Wordtravels.com
  6. ↑ 6,0 6,1 «Regions Used to Interpret the Complexity of Nigeria». Geographical Alliance of Iowa. University of Northern Iowa. Arxivat de l'original el 2009-04-14.
  7. ↑ «Physical Setting: Imo State». OnlineNigeria.com. Devace Nigeria. Arxivat de l'original el 2007-09-26.
  8. ↑ «Imo State Legislative». Imo State, Nigeria: Imo State Government. Arxivat de l'original el 2012-06-22.
  9. ↑ «Onlinenigeria.com». Arxivat de l'original el 2015-08-26. [Consulta: 16 gener 2013].
  10. ↑ «Igbofocus.co.uk». Arxivat de l'original el 2017-10-14. [Consulta: 16 gener 2013].
  11. ↑ «Education in Imo State». Imo State, Nigeria: Imo State Government. Arxivat de l'original el 2010-07-16.
  12. ↑ Anyanwu a bowrec.com
  13. ↑ Tiger a bowrec.com
  14. ↑ «Eucharia a odili.net». Arxivat de l'original el 2012-04-02. [Consulta: 26 març 2013].
  15. ↑ «Charly Boy a charlyboy.org». Arxivat de l'original el 2012-04-26. [Consulta: 26 març 2013].
  16. ↑ «Rita Dominic». Arxivat de l'original el 2011-08-19. [Consulta: 26 març 2013].
  17. ↑ Eze a accessmylibrary.com
  18. ↑ Iroegbu a imdb.com
  19. ↑ Kanayo O. Kanayo a imdb.com
  20. ↑ [Marie Umeh, Emerging Perspectives on Flora Nwapa: Critical and Theoretical Essays, Africa World Press (1998)]
  21. ↑ Nwapa a the literary Encyclopedia
  22. ↑ Okereke a imdb.com
  23. ↑ «AMAA 2006 - List of Winners». African Movie Academy Awards. Arxivat de l'original el 12 de febrer 2008.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Imo&oldid=33378173»