Estatueta de Padiiset
L'Estatueta de Padiiset o Estatueta de Pateese, també descrita com l'estàtua d'un visir usurpada per Padiiset, és una figureta de basalt trobada el 1894 al Delta del Nil que inclou una inscripció relativa al comerç entre Canaan i l'Antic Egipte durant el Tercer Període Intermedi.[1][2][3][4] La va adquirir Henry Walters al 1928 i ara s'exposa al Walters Art Museum.
  | |
| Tipus | objecte arqueològic |
|---|---|
| Data de descobriment o invenció | 1894 |
| Col·lecció | |
| Localització | Museu d'Art Walters |
És la darrera referència egípcia coneguda a Canaan, més de 300 anys posterior a la inscripció anterior coneguda.[5] La inscripció també esmenta Filistea (Peleset) com un lloc diferenciat, i s'ha vist en aquest esment una comprovació que els filisteus encara parlarien llavors filisteu, una llengua diferent de la resta de llengües canaanites.[6]
La figureta és feta de basalt negre i fa 30,5 x 10,25 x 11 cm. Es va realitzar en el Regne Mitjà per a commemorar el govern d'un visir. Sembla que un mil·lenni més tard, la inscripció originària s'esborraria i es va reemplaçar amb les inscripcions de la part frontal i posteriors que representen «Pa-di-iset, fill d'Api» i honoren els déus Osiris, Horus i Isis.[7]
Les inscripcions diuen:
| « | Ka d'Osiris: Pa-di-iset, el Just, fill d'Api. L'únic famós, l'imparcial enviat de Canaan cap a Peleset, Pa-di-iset, fill d'Api. |
» |
Referències
modifica- ↑ Lemche, Niels Peter. The Canaanites and Their Land: The Tradition of the Canaanites (en anglés). Bloomsbury Publishing, 1991-03-01. ISBN 978-0-567-45111-8.
- ↑ «Statue of a Vizier, Usurped by Pa-di-iset | The Walters Art Museum» (en anglés). [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ Steindorff, Georg «The Statuette of an Egyptian Commissioner in Syria». The Journal of Egyptian Archaeology, 25, 1, 1939, pàg. 30–33. DOI: 10.2307/3854926. ISSN: 0307-5133.
- ↑ Ehrlich, Carl S. The Philistines in Transition: A History from Ca. 1000-730 B.C.E. (en anglés). BRILL, 1996. ISBN 978-90-04-10426-6.
- ↑ Drews, 1998, p. 49a
« In the Papyrus Harris, from the middle of the twelfth century, the late Ramesses III claims to have built for Amon a temple in ‘the Canaan’ of Djahi. More than three centuries later comes the next—and very last—Egyptian reference to ‘Canaan’ or ‘the Canaan’: a basalt statuette, usually assigned to the Twenty-Second Dynasty, is labeled, ‘Envoy of the Canaan and of Palestine, Pa-di-Eset, the son of Apy’. En el papir Harris, de mitjan segle XII, el difunt Ramsés III diu haver construït un temple a Amon a «la Canaan» de Djahi. Més de tres segles més tard ve la següent i darrera referència egípcia a «Canaan» o «la Canaan»: una estatueta de basalt, generalment atribuïda a la Dinastia XII i etiquetada ambn «Enviat de la Canaan i Palestina, Pa-di-Eset, el fill d'Api». » - ↑ Macalister, The Philistines: their history and civilization, p. 82
« A basalt statuette of one Pet-auset was found somewhere in the Delta, in which he is described as an interpreter 'for Canaan and Philistia'. There would be no point in mentioning the two places if they had a common language. Ashdod, we have seen, preserved a patois down to the time of Nehemiah; but it is clear that the Philistines had become semitized by the time of the operations of the Assyrian kings. Es trobà una estatueta de basalt d'un tal Pet-auset en un lloc del Delta del Nil, en la qual se li descriu com a intèrpret «per a Canaan i Filistea». No caldria esmentar tots dos llocs si tinguessen un idioma comú. Ashdod, com s'ha vist, conservà una variant fins al temps de Nehemies; però és evident que els filisteus s'havien semititzat ja en l'època de les operacions dels reis assiris. » - ↑ Helmut Brandl, Untersuchungen zur steinernen Privatplastik der Dritten Zwischenzeit: Typologie - Ikonographie -Stilistik, mbv-publishers, Berlin 2008, pp. 218-219, pls. 122, 180b, 186a (doc. U-1.1).