Esteve Paluzie i Cantalozella
Esteve Paluzie i Cantalozella[1] (Olot, 26 de gener de 1806 [2]- Barcelona, 9 de juliol de 1873)[3] fou un paleògraf, pedagog i antiquari liberal català.
 Placa del carrer de la Comtessa de Sobradiel, núm. 7, de Barcelona, on va morir Esteve Paluzie  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Esteban Paluzie y Cantalozella 26 gener 1806 Olot (Garrotxa) |
| Mort | 9 juliol 1873 (67 anys) Barcelona |
| Sepultura | Cementiri del Poblenou (Dep. I, illa 1, nínxol 350). |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | Paleògraf, pedagog, editor, antiquari |
Biografia modifica
Fill d'Esteve Paluzie i Bellapart, fabricant de mitges nascut a Calella, i de Sabina Cantalozella i Masmitjà, natural d'Olot,[4] i net d'Esteve Paluzie i Rovaud, fabricant de mitges de cotó, natural de Clarmont d'Erau, i de Teresa Bellapart i Noguer.[5] Després de cursar estudis de mestre a València, Esteve Paluzie obrí el seu primer col·legi a Barberà del Vallès, des d'on passà a Sabadell[6] i posteriorment a València, on s'hagué de refugiar a causa de la persecució a què era sotmès per raó dels seus ideals liberals.
El 1840 tornà a Barcelona, on obrí una escola que comptà amb els millors mètodes d'ensenyament. Quatre anys després fundà el diari El Pregonero (que canvià després el nom pel de El Avisador Barcelonès i més tard pel de El Barcelonés).[6]
El 1845 començà a publicar El Instructor de la Juventud i fundà després una editorial destinada a la impressió de llibres per a un ensenyament primari, tasca que el va fer decidir a tancar l'escola. Va regalar, l'any 1856, una col·lecció de quadres paleogràfics a l'Escola de Diplomàtica, li fou concedida la Creu de Carles III i el nomenaren membre corresponent de l'Acadèmia de la Història.
Era membre de diverses entitats científiques nacionals, estatals i estrangeres, i exercí el càrrec d'inspector d'antiguitats de València, Aragó i Catalunya.
De les nombroses obres que va publicar, cal citar-ne: Elementos de aritmètica mercantil (1832); Tratado de Urbanidad (1839) –que es va reeditar diverses vegades–; La taquigrafía al alcance de todos (1844); Silabario Intuitivo (1867); i Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes (1860),[7] i Blasones españoles y apuntes históricos de las 49 capitales de provincia (1869). El seu gran èxit editorial fou l'obra Paleografías españolas, que constitueix una aportació impressora important, pels difícils procediments de reproducció de què s'hagué de valer.
Hom li reconeix la reinstauració de la Festa Major olotina, a mitjan segle xix, amb unes característiques semblants a les d'avui dia.
La biblioteca municipal de Barberà del Vallès porta el seu nom com a homenatge a l'escollir precisament la ciutat de Barberà com un dels punts on instal·lar-hi el seu primer centre educatiu.
La Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès (Barcelona), situada al barri de Can Llobet, és de titularitat municipal, gestionada per l'Ajuntament de Barberà del Vallès i integrada a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.
La Biblioteca actual inaugurada al juny del 2009 és el resultat del trasllat de l'antic equipament bibliotecari que des de l'any 1980 s'emplaçava al Casal de Cultura del municipi.
La família Paluzie modifica
Fou pare de Faustí Paluzie i Tallé (1833-1901),[8] editor de Barcelona molt rellevant en el camp dels llibres educatius i material d'ensenyament per a infants, i avi de Josep Paluzie i Lucena (1860-1938), enginyer, esperantista i destacat escriptor i problemista d'escacs, i d'Alfred Paluzie i Lucena, arquitecte modernista, i besavi d'Antoni Paluzie i Borrell (Barcelona, 1899-1984), astrònom i divulgador científic en temes astronòmics, de Jesús Paluzie i Borrell,[9] farmacèutic, químic i impulsor del georgisme i l'esperanto a Barcelona, i de Mercedes Paluzíe i Borrell, pintora i escriptora de llibres infantils i nenes adolescents sota el pseudònim Florencia de Arquer. També és descendent seva l'economista Elisenda Paluzie.
Referències modifica
- ↑ «Esteve Paluzie i Cantalozella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Arxiu Parroquial d'Olot.Baptismes (1806-1808). Pàg.8». Arxiu Diocesà de Girona, 26-01-1806. [Consulta: 9 juliol 2019].
- ↑ «Olotins il·lustres». Ajuntament d'Olot. Arxivat de l'original el 13 de juny 2011. [Consulta: 26 gener 2014].
- ↑ «Esteve Paluzie i Cantalozella - La Comarca, núm 200». Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona, 06-01-1917. [Consulta: 23 agost 2023].
- ↑ «Registre del casament d'Esteve Paluzie i Teresa Bellapart». FamilySearch, 12-10-1774. [Consulta: 23 agost 2023].
- ↑ 6,0 6,1 Nomenclàtor. «Carrer d'Esteve Paluzie». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 7 juliol 2014].
- ↑ Paluzie y Cantalozella, Esteban. Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes (en castellà). Barcelona: Establecimiento tipográfico de Jaime Jepus, 1860, p. 132.
- ↑ La La Veu de Catalunya: diari catalá d'avisos, noticias y anuncis (edició matí), 10-01-1901, p. 1.
- ↑ «Documentació de la família Paluzie». Biblioteca de Catalunya, 2004. Arxivat de l'original el 5-10-2013.
Enllaços externs modifica
- «Editorial Paluzie». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.