Esteve de Tongeren també conegut com a Esteve de Lieja (abans de 850 – 19 de maig de 920 era el bisbe de Lieja de 903 a 920. Durant el seu mandat va augmentar les possessions del bisbat. Va tenir un paper important en la mediació entre França Oriental i Occidental. Va promoure i compondre música religiosa i escrigué una hagiografia sobre Llambert de Lieja.

Plantilla:Infotaula personaEsteve de Tongeren
Biografia
Naixement850 Modifica el valor a Wikidata
Mort16 maig 920 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Lieja
SepulturaCatedral de Sant Lambert (Lieja) 
Bisbe
903 (Gregorià) – 920 (Gregorià)
← Francó de TongerenHilduí de Milà →
Diòcesi: bisbat de Lieja
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsEtienne de Liège
ResidènciaLieja
ReligióCatolicisme
Activitat
Ocupacióhagiògraf, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle X Modifica el valor a Wikidata)
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 79811f71-7975-45cf-9df4-316db625806c Discogs: 4089736 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Surt d'una família noble emparentada a la casa carolíngia per Carles III de França. Va estudiar a Metz i a l'escola de la cort de Carles II el Calb. Va adquirir les abadies de Saint-Mihiel prop de Verdun, de Saint-Èvre a Toul i de Moustier-sur-Sambre.

Sense desfer-se de les seves tres abadies, va ser elegit bisbe de Lieja el 903. Lluís IV d'Alemanya, donà l'abadia de Fosses[1] al bisbat el 907 i confirmà les donacions del duc Suentibol de Lotaríngia i d'Arnulf de Caríntia als seus predecessors: entre altres l'abàdia de Lobbes, d'Herbitzheim i el feu de Theux. De més, atorgà el dret de moneda i de duana a Maastricht.[2] Carles III li donà les abadies d'Hastière i de Sant Rumold a Mechelen i el bosc de Theux.

Va introduir la festa de la Trinitat a la seva diòcesi i va compondre la música religiosa per a il·lustrar les celebracions. Escrigué la Vita Sancti Lamberti i el Liber Capitularis, un llibre de corals.[3]

Va ser sebollit a la cripta de la catedral de Sant Lambert a Lieja. Durant el període de sede vacante va hi haver moltes querelles per a la seva successió.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. Regeste de Lluís IV[Enllaç no actiu] in Regesta Imperii, Magúncia, Akademie der Wissenschaften und der Literatur (alemany) (consulta el 8 de març de 2012
  2. Regeste de Lluís IV[Enllaç no actiu] in Regesta Imperii, del 18 de gener de 908
  3. Wilhelm Kohl, Stephan von Tongern, in: Biografische-bibliografisches Kirchenlexicon, Nordhausen, Editorial Traugott Bautz, 1995, Volum X columnes 1395-1397


Precedit per:
Francó de Tongeren
Bisbe de Lieja
903920
Succeït per:
Hilduí de Milà