Viquipèdia

Esther Martínez-Pastor

poeta catalana

Esther Martínez-Pastor (Barcelona, 1914 - Barcelona, 2005) va ser una poeta catalana.[1] Va cursar la carrera de magisteri, obtenint-ne el títol l'any 1933.[2] El mateix any va superar els exàmens per accedir a una plaça de mestra nacional.[3] El 1938 va exercir de mestra a Casserres, però, a la fi de la guerra civil, va ser «avaluada» o «depurada», segons la terminologia franquista, i va ser apartada de l'exercici.[4][5]

Infotaula de personaEsther Martínez-Pastor
Biografia
Naixement1914 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2005 Modifica el valor a Wikidata (90/91 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa Modifica el valor a Wikidata

Martínez-Pastor, tot i mostrar una habilitat innata per la poesia des dels primers textos, va guanyar riquesa expressiva a mesura que va evolucionar.[1] L'autora va escriure des d’una gran llibertat d’esperit i sense impostacions desproporcionades.[1] La seva, és una poesia propera, que defuig el registre èpic, construïda des de l’autoconeixement, la memòria i la nostàlgia.[1] Martínez-Pastor va escriure sobre el desamor, la solitud i l'acció devastadora del temps.[cal citació] També es va interessar per la ciència; així va publicar un llibre, Òrbita (1996), dedicat als planetes i satèl·lits del sistema Solar. Segons paraules del físic i poeta David Jou, el seu poema «Mart» (He descobert un cel color taronja/ que m’és irrespirable i que em fascina...) sembla una anticipació del que veié la sonda Sojourner, o Mars Pathfinder, que l'estiu de 1997 va estar enviant imatges de Mart.[6]

Alguns poemes seus han estat inclosos en antologies de poesia en català, com ara, Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans (coord. Vinyet Panyella, Institut Català de la Dona,1999) o Eròtiques i despentinades. Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona (coord. Encarna Sant-Celoni, Arola, 2008).[7] El 18 de juny de 2011, a la llibreria Ona Llibres de Barcelona, es va presentar el llibre La vida a cau d'orella, una antologia pòstuma de l'obra poètica de l'autora, publicada per Témenos Edicions,[8] volum ideat com un reflex de la diversitat, i alhora la coherència, de la proposta poètica de Martínez-Pastor.[1] A la presentació van intervenir l'editor Carles Cervelló, l'escriptor i curador de l'obra Miquel-Lluís Muntané, el poeta Carles Duarte i la filla de l'autora.[8]

Entre d'altres guardons, Martínez-Pastor va guanyar el Premi Benet Ribas (RECVLL) de poesia (1991),[9] el Premi Montseny (1994),[10] i el premi Flor Natural dels Jocs Florals de Calella (2002), amb el poema Fa deu mil anys.[11][12]

Obra modifica

Martínez-Pastor va publicar al llarg de la seva vida un total de vint-i-dos llibres, ideats i aplegats per ella mateixa; després del seu traspàs, però, han vist la llum noves publicacions amb nous poemes que havien quedat involuntàriament amagats.[13]

  • 1990. 7 gotims de poemes: quartines.[14]
  • 1993. Les Caràtules del somni. Pròleg de David Castillo.[15]
  • 1994. Òrbita.[16][6]
  • 1995. Passadís d'ombres.[17]
  • 1995. Balcó de vida.[18]
  • 1996. Trenes de sucre.[19]
  • 1997. Estiu sense nom.[20]
  • 2000. La nova amiga.[21]
  • 2003. Fa deu mil anys (Comte d’Aure). Pròleg de Miquel Lluís Muntané.[cal citació]
  • 2005. I serà lògic (Comte d'Aura). Pròleg de Josep Colet i Giralt.[cal citació]
  • 2012. Cançons i engrunes al pas del temps.[13] Edició pòstuma, amb pròleg de Josep Colet i Giralt.
  • 2021. La vida a cau d'orella.[22][8]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Presentem "La vida a cau d'orella"». Ona Llibres, -. [Consulta: 14 juliol 2021].
  2. ↑ Vida docente (pdf). La Vanguardia, 7-3-1933, p. 13
  3. ↑ Vida docente. Los cursillistas seleccionados (pdf). La Vanguardia, 26-12-1933, p. 19
  4. ↑ Tornafoch, Xavier «La depuració dels mestres de la República al Berguedà (1939-1942)» (PDF). L'Erol, 119, 2014, pàg. 10-13 [Consulta: 12 juliol 2021].
  5. ↑ Escolares. Comisión Depuradora del Magisterio Primario de la Provincia. Citaciones (pdf). La Vanguardia, 3-11-1939, p. 2
  6. ↑ 6,0 6,1 Jou, David. «Astronomia i poesia». Revista Mètode, 10-04-2013. [Consulta: 14 juliol 2021].
  7. ↑ COLL RIGO, Laura. Rere la persiana del discurs: la crítica subjacent a les antologies poètiques contemporànies (Memòria del Treball de Fi de Màster). Universitat de les Illes Balears, 2019 [Consulta: 14 juliol 2021]
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Presentació 'La vida a cau d'orella' d'Esther Martínez-Pastor». Associació d'escriptors en llengua catalana. [Consulta: 14 juliol 2021].
  9. ↑ «Premi Benet Ribas (RECVLL) de poesia». Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 juliol 2021].
  10. ↑ Martínez-Pastor, Esther «L'amor s'està morint…» PDF. Revista de Girona, 166, 1994, pàg. 110-111 [Consulta: 12 juliol 2021].
  11. ↑ «Una barcelonina guanya el premi Flor Natural dels Jocs Florals de Calella.». VilaWeb. [Consulta: 14 juliol 2021].
  12. ↑ «Veredicte dels Jocs Florals de Calella». Traces UAB. [Consulta: 16 juliol 2021].
  13. ↑ 13,0 13,1 Martínez-Pastor, Esther. Cançons i engrunes al pas del temps. Parnass Edicions, 2012. ISBN 13:978-84-15007-71-X. 
  14. ↑ Martínez-Pastor, Esther; Colet i Giralt, Josep. 7 gotims de poemes: quartines (en catalan). Barcelona: Cyan Edicions, 1990. ISBN 978-84-86735-23-4. 
  15. ↑ Martínez-Pastor, Esther. Les Caràtules del somni. 116. Barcelona: Columna Edicions, 1993, p. 63 (Poesia). ISBN 8478095500.  Arxivat 2021-07-16 a Wayback Machine.
  16. ↑ Martínez-Pastor, Esther. Òrbita. Columna, 1994. ISBN 978-84-7809-740-1. 
  17. ↑ Martínez-Pastor, Esther; Margarit, Juan. Passadís d'ombres (en catalan). Barcelona: Columna, 1995. ISBN 978-84-7809-819-4. 
  18. ↑ Martínez-Pastor, Esther. Associació Cultural Vallgorguina. Balcó de vida, 1995, p. 417 (Publicacions de l'Associació Cultural Vallgorguina) [Consulta: 30 gener 2022].  Arxivat 2021-07-18 a Wayback Machine.
  19. ↑ Martínez-Pastor, Esther. Trenes de sucre (en catalan). Barcelona: Columna, 1996. ISBN 978-84-8300-122-6. 
  20. ↑ Martínez-Pastor, Esther; Colet i Giralt, Josep. Estiu sense nom (en catalan). Barcelona: Columna, 1997. ISBN 978-84-8300-261-2. 
  21. ↑ Martínez-Pastor, Esther. La nova amiga (en catalan). Barcelona: Bronce, Ediciones del, 2000. ISBN 978-84-8300-855-3. 
  22. ↑ Martínez-Pastor, Esther. La vida a cau d'orella. Miquel-Lluís Muntané. Barcelona: Temenos edicions, 23 juny 2021, p. 99 (Lai). ISBN 978-84-123399-5-6. 

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esther_Martínez-Pastor&oldid=33201073»