Etòsir
Etòsir[a] (en grec antic: Γοιτόσυρος, Οιτόσυρος) era una divinitat dels escites. Heròdot explica que equivalia a l'Apol·lo grec.[1]
| Tipus | deïtat Religió escita  |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | escites |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Equivalent | Apol·lo |
Etòsir estava associat a la deessa Argimpasa, assimilada a Afrodita, per Heròdot, que a més estableix una semblança entre Etòsir i Apol·lo, el déu arquer.[2] El nom escita Gaiϑāsūra està segurament emparentat amb l'avèstic Gaoiiaoⁱtiš.sūrō, un epítet de Mitra: el «Senyor de la terra del bestiar», una deïtat de la cultura ramadera.[3]
S'han trobat representacions d'un déu solar amb un cap radiant i dalt d'un carruatge estirat per dos o quatre cavalls en enterraments escites del segle iii aC i posteriors, que podrien ser representacions d'Etòsir. Els estudiosos ressalten la naturalesa solar d'aquest déu, i l'associen també amb Hèlios, déu del Sol i de la llum. Li donen la funció de pastor i guardià del bestiar, ja que la ramaderia era la base del benestar de la societat escita. El seu paper d'arquer i vencedor de monstres està relacionada amb la guàrdia dels ramats.[4]
Notes
modifica- ↑ Segons el Diccionari Grec-Català, p. 1224
Referències
modifica- ↑ Heròdot. Històries, IV, 59, 2
- ↑ Moya Galiano, Fabio. Escitas: señores del arco y la flecha. Còrdova: Almuzara, 2022, p. 157-158. ISBN 9788411313490.
- ↑ Herzfeld, Ernst. Zoroaster and his world. Princeton: Princeton University Press, 1947, p. 516.
- ↑ Parzinger, Hermann. Die Skythen. Munic: Verlag C.H.Beck, 2004, p. 96-97.