Obre el menú principal

Etnopoètica

Estudi de les manifestacions artístiques de base verbal.

L'etnopoètica és la branca folklore que estudia les manifestacions artístiques de base verbal que produeix la gent.[1]

Hom pot distingir vuit gèneres etnopoètics:

  1. Rondalles: rondalles d’animals; rondalles meravelloses; rondalles no meravelloses (religioses, d’enginy, de gegants beneits); contarelles (betranades, contarelles de beneits, facècies, contarelles de mentides); rondalles formulístiques; antirondalles.
  2. Mites.
  3. Llegendes: llegendes del passat; llegendes contemporànies i pseudollegendes; llegendes etiològiques i tradicions explicatives.
  4. Relats sobre experiències reals: succeïts i pseudosucceïts; anècdotes; relats d’experiències personals.
  5. Acudits.
  6. Fórmules: motius locals; refranys i fraseologia en general; endevinalles; enigmes; fórmules de fonació (entrebancallengües, xibolets, mimologismes); fórmules rimades.
  7. Cançons: cançons llargues o narratives; cançons curtes (de ronda, de treballada, de captar, de bressol, etc.); cantarelles.
  8. Gèneres etnopoètics no orals: folklore de fotocòpia; epistolografia; dedicatòries; grafits; folklore on line.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «etnopoètica». [Consulta: 15 octubre 2017].