Corriol pit-roig
El corriol pit-roig, corriol camanegre (al País Valencià) o fuell de collar (a les Balears)(Eudromias morinellus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, el més gros dels corriols que es poden observar als Països Catalans però, també, el menys freqüent.
Charadrius morinellus  | |
|---|---|
♂ | |
 Il·lustració d'una parella de fuells de collar (circa 1905) | |
| Dades | |
| Pes | 17 g (pes al naixement) |
| Envergadura | 60 cm |
| Nombre de cries | 3 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Charadriidae |
| Gènere | Charadrius |
| Espècie | Charadrius morinellus Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Eudromias morinellus (Linnaeus, 1758)
|
| Distribució | |
 Distribució geogràfica del fuell de collar: àrea de cria (taronja) i àrea d'hivernada (blau). | |
MorfologiaModifica
- Fa 20-22 cm de llargària total.
- Plomatge més variat (blanc, gris i bru, amb la part baixa del pit de color marró ataronjat), a l'estiu, que no pas els altres corriols, tot i que a l'hivern es fa més grisenc.[1]
- Potes de color groc.
- Bec curt i negre.
- La femella és més grossa i acolorida que el mascle.
ReproduccióModifica
Cria a la tundra àrtica d'Euràsia (des de Noruega fins a Sibèria) i a les muntanyes del mateix continent (Escòcia, els Alps i els Pirineus). Als Països Catalans nia localitzadament a la Cerdanya, Andorra, Vall de Ribes, etc., al voltant dels 2.000 m d'altitud, en prats alpins on coincideix amb la perdiu blanca.[2] Fa el niu al sòl, hi pon 2-4 ous i és el mascle qui s'encarrega de covar-los durant quatre setmanes[3]
AlimentacióModifica
Menja de nit i a trenc d'alba insectes (coleòpters i mosques sobretot), aràcnids i altres invertebrats com ara caragols i cucs.
Distribució geogràficaModifica
Hiverna en una estreta franja semidesèrtica que va des del Marroc fins a l'Iran.
CostumsModifica
Als Països Catalans és migrador i estiuenc.
ConservacióModifica
Es troba amenaçat per la desaparició del seu hàbitat a causa del desenvolupament del turisme hivernal (estacions d'esquí i urbanitzacions) i a la caça il·legal.
ReferènciesModifica
- ↑ «corriol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 50. ISBN 84-315-0434-X.
- ↑ «Pluvier guignard - Charadrius morinellus». (francès)
Enllaços externsModifica
- ITIS[Enllaç no actiu] (anglès), (castellà), (portuguès) i (francès)
- Animal Diversity Web. (anglès)
- Fotografies i enregistraments sonors (anglès)
- Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
- El fuell de collar al Principat de Catalunya (català)
- Taxonomia d'aquesta espècie (anglès)
- Informació sobre aquest ocell. Arxivat 2009-12-10 a Wayback Machine. (castellà)
