Eugeni Aulet Soler
Eugeni Aulet Soler (Barcelona, 1867 - Olot, la Garrotxa, 15 de maig de 1929), fou un naturalista i escriptor català.
 Seminari de Barcelona, on s'ordenà sacerdot Eugeni Aulet Soler | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1867  Barcelona |
| Mort | 15 maig 1929 (61/62 anys) Olot (Garrotxa) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | naturalista, escriptor |
| Obra | |
Obres destacables Mineralogia general; Mineralogia descriptiva; Apunts de Fisiologia | |
Va estudiar a la Universitat de Barcelona la llicenciatura de Ciències fisicoquímiques, doctorant-se en aquesta especialitat a la Universitat Central de Madrid, l'única que fins al 1954 conferia el títol de doctor[1] i on el 1885 va doctorar-se en Ciències naturals, amb la tesi «Consideraciones acerca del perfeccionamiento de que son susceptibles los ensayos analíticos en mineralogía».[2] Va sentir vocació per al sacerdoci, i va ingressar al Seminari Conciliar de Barcelona, del qual va passar a ocupar, com a auxiliar, la càtedra de Física de la Universitat barcelonina. De 1897 a 1904 va ser catedràtic d'Història Natural a l'Institut d'Osca, on es va encarregar també del funcionament i la recollida de dades de l'Observatori Meteorològic i Astronòmic instal·lat al mateix Institut.[3] Al Seminari Conciliar d'aquesta ciutat aragonesa va professar durant la seva residència la càtedra de Llengua hebrea. Prèvia unes segones i no menys brillants oposicions, va guanyar la càtedra de Fisiologia i Història natural de l'Institut de Tarragona, passant a ocupar la de Girona, en virtut del trasllat, el 1917, sent nomenat el 1925 director de l'Institut de la pròpia ciutat.
Dotat de cultura vastíssima i complexa i home d'una laboriositat i d'un mètode exemplars, es distingí profundament en les més variades branques del saber humà, dominant el mateix les llengües clàssiques i les principals d'Europa que els principis més encimbellats de les matemàtiques, els secrets de la química i les més rares espècies de la història natural. Era singular en el doctor Aulet la seva explicació fàcil, diàfana i tangible, susceptible d'aconseguir capacitar-se dels principis de la ciència més difícils les intel·ligències menys agudes.
Va deixar publicades diverses obres de notori valor didàctic, entre les quals Memorandum de mineralogia general,[4] Memorandum de mineralogia descriptiva,[5] i Apunts de Fisiologia, i diverses inèdites relatives a zoologia, botànica i geologia, així com alguns assajos literaris i unes traduccions al castellà de diverses obres del seu germà polític Marià Vayreda. Té publicada una novel·la, Como a hermanos, basada en la batalla de Trafalgar; diversos sermons, en alguns dels quals abunden l'originalitat del tema, i diversos articles periodístics.
A la mort del naturalista olotí Estanislau Vayreda, germà de Marià Vayreda, Aulet va assabentar-se que una entitat barcelonina feia gestions per tenir el seu herbari, de milers de plecs i ell va encarregar-se de gestionar la cessió de l'herbari al Museu-Biblioteca d'Olot per tal que l'herbari es quedés a Olot. Tot i l'interès de l'Institut Botànic de Barcelona per disposar de l'herbari i la intenció de la família Vayreda que la cessió al museu olotí fos només en dipòsit, en no tenir cap document que ho acredités, les gestions per al trasllat van allargar-se tres dècades.[6]
Referències modifica
- ↑ Fernández Bautista, Andrés; Torralbo, Manuel; Fernández-Cano, Antonio «Análisis longitudinal de tesis doctorales españolas en educación (1841-2012)» (pdf) (en castellà). Relieve. Universitat de València, 20, 2, 2014. DOI: 10.7203/relieve.20.2.4479 [Consulta: 9 gener 2022].
- ↑ Aulet y Soler, Eugenio. Consideraciones acerca del perfeccionamiento de que son susceptibles los ensayos analíticos en mineralogía (tesi) (en castellà). Madrid: Universidad de Madrid - Facultad de Ciencias.
- ↑ Mainer Baqué, Juan. «El Instituto Provincial de Huesca entre 1845 y 1970: de la construcción de elites a la escolarización de masas». A: Guillermo Vicente y Guerrero (coord. y ed. lit.). Historia de la Enseñanza Media en Aragón - Actas del I Congreso sobre Historia de la Enseñanza Media en Aragón (pdf) (en castellà). Saragossa: Institución Fernando el Católico (CSIC), 2011, p. 101-168. ISBN 978-84-9911-112-4.
- ↑ «Memorandum de mineralogía general - Ficha» (en castellà). Biblioteca Universidad Complutense. [Consulta: 9 gener 2022].
- ↑ «Memorándum de mineralogía descriptiva - Ficha» (en castellà). Biblioteca Universidad Complutense. [Consulta: 9 gener 2022].
- ↑ Gavioli, Laura «Reunir totes les plantes de Catalunya. Adquisició de cinc herbaris de l'Institut Botànic de Barcelona a través de les cartes de Pius Font i Quer» (pdf). Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica, 12-13, 2019, pàg. 147-175 [Consulta: 9 gener 2022].
Bibliografia modifica
- Enciclopèdia Espasa, Apendix I, pàg. 975/76. (ISBN 84-239-4571-5)