Eulàlia Escuder Anglada
Eulàlia Escuder i Anglada [1] (Barcelona, ca. 1799 - 27 de novembre de 1868)[2] fou una empresària catalana, Fabricant de la seda. Va néixer a Barcelona filla d'Antoni Escuder i Teresa Anglada. Era germana del fabricant de seda Joan Escuder Anglada (1799-1855) casat amb Eulàlia Fàbregas. Era bondadosa, treballadora, ordenada i estava dotada d'una gran vivesa. Educada dins de la doctrina cristiana, i seguint les màximes d'urbanitat de les bones senyoretes, es va formar entre telers, mirant com la seva mare ajudava el seu pare a nuar fils i a vendre mocadors de seda.[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1789  Barcelona |
| Mort | 27 novembre 1868 (78/79 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | empresària |
El 1831 es va casar amb Ramon Vilumara i Broquetes, vidu de trenta-dos anys amb dos fills, Josep i Francesc Vilumara i Saus.[4] Vilumara era mestre veler i treballava per al germà d'Eulàlia Escuder; la dot que ella va aportar al casament va servir a Vilumara per construir la pròpia fàbrica de seda. Com que ell no tenia altres bens, en el contracte de matrimoni van especificar que l'esposa seria sòcia dels negocis del seu marit.[5] Després d'una etapa de crisi social, arriba l'època del desplegament econòmic i es forma l'estructura industrial del país. Eulàlia Escuder es fica de ple dins de la dinàmica empresarial. La seva sensibilitat i capacitat innovadora fan augmentar les vendes i obren dues noves fàbriques.[3]
Porta els comptes, organitza la fàbrica i ajuda les aprenentes. Hi estableix una bona relació personal i professional. És un nou model d'humanismes, que contrasta amb el de l'empresariat de l'època. I alhora obre camí a un nou model de dona, allunyada del món de les aparences i de la frivolitat de l'estereotip de classe. La fàbrica té caliu humà.[3]
L'escriptora Dolors Monserdà i Vidal va publicar l'any 1904 la novel·la La Fabricanta, en la qual la protagonista està inspirada en la vida d'Eulàlia Escuder; com ella, el germà de la protagonista, Antonieta Corominas, té una fàbrica de teixits de seda, i ella es casa amb un petit fabricant, a qui ajuda en el negoci, que prospera amb la seva participació.[4] La Fabricanta reflecteix la voluntat d'incorporació de les dones, a partir de la seva capacitat intel·lectual, a la vida empresarial de la segona meitat del segle xix de Barcelona.[3]
Eulàlia Escuder no va tenir fills, però va deixar en herència l'esperit humanista i creatiu a la recerca de la formació, on s'inspiren les millors escoles de negocis i disseny actuals de Barcelona.[3]
L'any 2010, l'Ajuntament de Reus va aprovar donar el nom d'Eulàlia Escuder i d'altres quatre empresàries catalanes (Dolors Sala, Dolors Fàbrega, Maria Trias i Rosa Casamitjana) a cinc carrers que no tenien encara nom, situats a la zona industrial propera al Cementiri General d'aquell municipi.[6]
Referències modifica
- ↑ La informació està treta de l'Institut Català de les Dones[Enllaç no actiu] amb autorització per usar-lo sota GFDL.
- ↑ «Registre de defuncions. Any 1868. Registre num.6889. Llibe 4. (pdf pàg.90)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 27-11-1868.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Exposició dones d'empresa. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 12 agost 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ 4,0 4,1 «Els Vilumara, a Barcelona | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 març 2024].
- ↑ Solà, Àngels «Apprentices, women and masters in the silk weavers’ guild of Barcelona, 1790-1840» (en anglès). Mélanges de l’École française de Rome - Italie et Méditerranée modernes et contemporaines (en línia), 128, 1, 2016. DOI: 10.4000/mefrim.2449 [Consulta: 26 març 2024].
- ↑ «Ple ordinari 2010-09-17». Ajuntament de Reus, 17-09-2010. [Consulta: 26 març 2024].