Eulàlia Vintró Castells

política i filòloga catalana
(S'ha redirigit des de: Eulàlia Vintró)

Eulàlia Vintró Castells (Barcelona, 30 d'agost de 1945) és una filòloga, professora universitària i política catalana. Fou regidora durant 16 anys i tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i diputada al Parlament de Catalunya i a les Corts Espanyoles entre 1979 i 1982.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaEulàlia Vintró Castells

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 agost 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputada al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 28 juliol 1987 (renúncia)Màrius Díaz i Bielsa →

Circumscripció electoral: Barcelona

Regidora de l'Ajuntament de Barcelona
1983 – 1999
Diputada al Congrés dels Diputats
15 març 1979 – 31 agost 1982

Circumscripció electoral: Barcelona

Tercera tinent d'alcalde Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, filòloga, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya (1974–)
Iniciativa per Catalunya Verds Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
11 juny 2019Manifest Colau Alcaldessa Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJoan Vintró i Castells Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm2375742 The Movie Database: 1088465 Modifica els identificadors a Wikidata
Eulàlia Vintró rebent la Creu de Sant Jordi de mans de Jordi Pujol

Trajectòria acadèmica

modifica

Nascuda el 30 d'agost de 1945. Estudià a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, on es llicencià en Filologia Clàssica. Es dedicà a la docència a l'educació secundària i fou professora de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona (UB) del 1967 fins al 1977. El 1970 es doctorà en Filologia Grega a la mateixa universitat amb una tesi sobre la medicina hipocràtica.[3] Els anys 1977 i 1978 fou vicedegana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB. El 1984 guanyà la càtedra de Filologia Grega a la UB.

Fou vicedegana del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya i Balears del 1971 al 1977, tresorera del Consejo General de Colegios de Doctores y Licenciados durant entre els 1977 i 1981, i Secretària General de la Universitat de Barcelona del 1978 al 1979.[4]

Trajectòria política

modifica

Durant el franquisme milità a l'Organització Comunista Bandera Roja i el 1974 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), on va ser membre del comitè central.[5] A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou elegida diputada pel PSUC a les Corts Generals fins al 1982.

A les eleccions municipals del 1983 resultà elegida regidora de l'Ajuntament de Barcelona i va ser nomenada regidora d'Educació el 1985 fins al 1987. Paral·lelament havia estat elegida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984. A l'Ajuntament de Barcelona passà a ser tercera tinenta d'alcalde de l'àmbit d'Educació[6] i de Benestar Social de juliol de 1987 a juliol de 1991 amb l'alcalde Pasqual Maragall, i segona tinenta d'alcalde de juliol de 1991 a juliol de 1995.

Fou candidata d'Iniciativa per Catalunya Verds a les eleccions municipals del 1995,[7] arran de les quals es convertí novament en segona tinenta d'alcalde primer amb l'alcalde Maragall i després amb Joan Clos fins a les eleccions de 1999, quan decidí no presentar-se.[8]

Referències

modifica
  1. Baiges, Siscu. «Que hablen de ‘régimen del 78’ me indigna porque el ‘régimen’, para los que venimos de la época que venimos, era el otro» (en espanyol europeu), 31-08-2022. [Consulta: 22 maig 2023].
  2. Martí, Pep. «El principal repte de Barcelona és corregir la desigualtat social». Nació Digital, 6 maig023. [Consulta: 22 maig 2023].
  3. Crespo, Txema G. «"En el Congreso no hay mal humor, sino mala educación"» (en castellà). El País [Madrid], 16-10-2007. ISSN: 1134-6582.
  4. «Eulàlia Vintró». Memorial Democràtic. [Consulta: 22 maig 2023].
  5. Trobat, Antoni. «Entrevista a Eulàlia Vintró, exdiputada i exregidora d'ICV a Barcelona». Crític, 29-08-2018. [Consulta: 22 maig 2023].
  6. Utrera, Joaquima «Vintró propone a Enseñanza cerrar las escuelas concertadas obsoletas» (en castellà). El País [Madrid], 07-05-1999. ISSN: 1134-6582.
  7. «Eulàlia Vintró cerrará la lista de ICV en las generales» (en castellà). El País [Madrid], 11-01-2008. ISSN: 1134-6582.
  8. «Eulàlia Vintró Castells». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. [Consulta: 22 maig 2023].[Enllaç no actiu]