Eulogio González Íscar
Eulogio González Íscar (Pozaldez, 11 de març de 1818 - Valladolid, 17 de gener de 1897) va ser un militar i polític liberal espanyol, participant en les Guerres Carlistes i Ministre de la Guerra d'Espanya.
 Eulogio González Íscar el 1902  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 març 1818 Pozaldez (província de Valladolid) |
| Mort | 17 gener 1897 (78 anys) Valladolid (Espanya) |
| Governador Militar de Burgos | |
| 1885 – 1890 | |
 Senador al Senat espanyol | |
| 9 maig 1884 – desembre 1886 Circumscripció electoral: Valladolid | |
| Senador al Senat espanyol | |
| 2 setembre 1881 – 9 maig 1884 Circumscripció electoral: Lleó | |
 Ministre de Guerra | |
| 28 juny 1873 – 4 setembre 1873 ← Nicolás Estévanez – José Sánchez Bregua → | |
 Capità general de València | |
| 22 juny 1872 – 31 juliol 1872 ← Fernando del Pino y Villamil – Juan Acosta Muñoz → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent general |
Premis | |
Biografia modifica
De família modesta, va ingressar en el cos d'infanteria l'any 1836, a l'escola de graus de Valladolid. Al segon any va ser destinat al cos d'exèrcit del centre contra els carlistes. Va participar en diverses accions de guerra on va ser ferit i va ascendir pel seu heroisme.
Sempre va estar a favor de les tesis liberals, primer al costat del General Espartero i després com a membre actiu en els pronunciaments promoguts pel General Prim. Va intervenir en la Revolució de 1868, en la qual va ser ascendit al grau de brigadier.
Va ocupar diverses capitanies generals, Capità General de València, Granada i País Basc,[1] va ser nomenat Ministre de la Guerra pel govern republicà de Francesc Pi i Margall, cartera que va ocupar també amb Nicolás Salmerón. Nomenat Capità General de Castella la Vella el 6 de desembre de 1873, pel president del Govern de la República Emilio Castelar. Durant la restauració d'Alfons XII va ser detingut com a sospitós de conspiració republicana.
Va ser escollit senador en 1881 per Lleó, i en 1884 per Valladolid, sent ja tinent general.[2] En 1885 va ser nomenat governador militar de Burgos, on va romandre fins a 1890, any en què va acabar la seva carrera militar. Es va casar tres vegades i va tenir cinc fills, dels quals només li van sobreviure dos.
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Martínez de Velasco, Eusebio Nuestros grabados. El general González Iscar, Ministro de la Guerra Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine. a La Ilustración Española y Americana Año 17, n. 32 (24 ago. 1873), p. 513-515
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Nicolás Estévanez Murphy |
Ministre de Guerra 1873 |
Succeït per: José Sánchez Bregua |