Eurileònida
Eurileònida (grec antic: Ευρυλεωνίς; Esparta, fl. c. 370 aC) va ser una famosa dona de l'antiga Grècia que participava en curses de carros.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle V aC Esparta (Grècia) |
| Mort | segle IV aC |
| Activitat | |
| Ocupació | criador de cavalls |
| Esport | Cursa de carros |
| Premis | |
Eurileònida era una atleta d'Esparta que va guanyar les curses de carros de dos cavalls (συνωρὶς, 'synorís') dels Jocs Olímpics Antics de l'any 368 aC. Hom si refereix de vegades com a princesa, dona rica i criadora de cavalls.[1][2]
Eurileònida va ser la segona dona stephane ('portadora de la corona') en la llarga història dels Jocs Olímpics de l'antiguitat. Vint-i-quatre anys abans, la seva predecessora, la princesa espartana Cinisca, havia guanyat les curses de carros de quatre cavalls (τέθριππον, 'tethrippon') en 396 aC i novament en 392 aC, sent la primera dona que va guanyar als Jocs Olímpics de l'antiguitat.[3]
És probable que aquestes dones siguin totes patrouchoi, o filles d'un home que no tenia hereus masculins, cosa que explicaria per què podien tenir tantes propietats.[4]
Estàtua de bronze
modificaSegons l'escriptor grec Pausànias[a] (c. 110-180), es va erigir una estàtua d'Eurileònida a Esparta al voltant del 368 aC. És una de les poques estàtues de bronze que ha sobreviscut a qualsevol lloc del món grec i, per escrit, no hi ha estàtues personals d'atletes o militars victoriosos a Esparta abans de l'estàtua d'Eurileònida.[5]
Segons els lacedemonis, l'estàtua d'Eurileònida es trobava a prop de l'Skenôma, o tenda de campanya.[6] Un altre escriptor també va descriure que l'estàtua estava a prop d'una tenda de campanya, que s'ha suggerit ser el petit edifici que esmenta Tucídides com el lloc on es va refugiar el rei Pausànies d'Esparta.[7]
També es diu que l'estàtua es trobava al temple d'Afrodita a Esparta.[8]
Notes
modifica- ↑ Segons la forma del nom que proposen el Diccionari Grec-Català, p. 1329, i les obres de la Fundació Bernat Metge
Referències
modifica- ↑ Harder, Annette. Callimachus: Aetia. Oxford [u.a.]: Oxford Univ. Press., 2010, p. 389. ISBN 9780199581016.
- ↑ Smith, James Reuel. Springs and wells in Greek and Roman literature, their legends and locations.. Nova York: G.P. Putnam's sons, 1922, p. 78.
- ↑ Women's History Month: Filling In the Blanks - Warren
- ↑ Hodkinson, Stephen «Land Tenure and Inheritance in Classical Sparta». The Classical Quarterly, 36, 2, 1986, pàg. 402. DOI: 10.1017/s0009838800012143.
- ↑ Hodkinson, Stephen «Patterns of bronze dedications at Spartan sanctuaries, c. 650—350 BC: towards a quantified database of material and religious investment». British School at Athens Studies [Londres], 4, SPARTA IN LACONIA: Proceedings of the 19th British Museum Classical Colloquium held with the British School at Athens and King's and University Colleges, 1998, pàg. 62.
- ↑ Crosby, Nicholas E. «The Topography of Sparta». The American Journal of Archaeology and of the History of the Fine Arts, 8, 3, 7-1893, pàg. 367–8.
- ↑ Hyde, Walter Woodburn. Olympic victor monuments and Greek athletic art. Washington: Carnegie Institution of Washington., 1921, p. 367.
- ↑ Lightman, Marjorie; Lightman, Benjamin. A to Z of ancient Greek and Roman women. Rev.. Nova York: Facts On File, 2008, p. 129. ISBN 9780816067107.
Bibliografia
modifica- Warren, Patricia Nell. «Women's History Month: Filling In the Blanks». The Bilerico Project for iPhone, 03-09-2009. Arxivat de l'original el 2011-07-18. [Consulta: 26 març 2009].
- Pomeroy, Sarah B. Spartan Women. OUP, 2002. ISBN 0-19-513067-7.