Eustatisme

variació del nivell dels oceans per diverses causes geològiques

L'eustatisme és la variació del nivell dels oceans per diverses causes geològiques. L’augment, o transgressió, del nivell dels oceans es deu a l’acumulació gradual de sediments en el fons, a la fusió de les glaceres, a la formació de serralades al fons dels oceans per l’acció de moviments tectònics suboceànics o a la isostàsia. El descens, o regressió, és originat per l'esfondrament de la cubeta de sedimentació d’origen tectònic o per la formació de glaceres. Hom anomena eustatisme diastròfic el que ha donat lloc a nombroses superfícies d’erosió en funció dels diferents nivells marins corresponents a moviments eustàtics produïts per moviments isostàtics, i glacioeustatisme el que és resultat de la fusió o formació de glaceres.[1] (es  eustatismo; fr  eustatisme; en  eustatism).[2]

Gràfic mostrant l’augment del nivell del mar
Gràfic mostrant l’augment del nivell del mar des del final de l’últim episodi glacial (basat en dades de Fleming et al. 1998, Fleming 2000 i Milne et al. 2005)

En geomorfologia, l'eustatisme és una teoria que atribueix a l'eustàsia l'esglaonament d’un gran nombre de formes del relleu: terrasses, terrasses marines (o platges aixecades), aplanaments, engorjats. En el camp científic de l'estratigrafia, actualment hom prefereix l’ús del terme eustàsia.[3]

Clach Tholl, Port Appin, Escòcia (UK). Paisatge de costa alta
Clach Tholl, Port Appin, Escòcia (UK). Paisatge de costa alta, que indica la variació del nivell del mar durant el període glacial més recent (12.000 anys)

S'anomena glacioeustatisme (estratigrafia, glacialisme i periglacialisme, sedimentologia: petrologia sedimentària) el règim de fluctuacions del nivell marí, en el conjunt dels oceans, a causa de les modificacions del volum d’aigua de les glaceres continentals. L'exemple de la glaciació de Würm és eloqüent: durant aquest període la massa de les aigües marítimes evaporades i progressivament congelades sobre els continents va fer baixar el nivell dels mars i oceans uns 120 metres. El tectonoeustatisme (estratigrafia) fa referència al canvi del nivell mitjà de l’oceà atribuït a la variació de la cabuda de les conques oceàniques originada per moviments diastròfics. El termoeustatisme es refereix a la Variació del nivell mitjà de l’oceà a causa de les variacions de la temperatura de l’aigua de la mar i, en general, del clima.[4]

Canvis recentsModifica

Es preveu que el canvi global del nivell del mar (eustàtic) s'ha modificat durant els darrers cent anys i actualment es troba dins de l’interval de 0,10 a 0,20 m. Aquests valors són una mica superiors a la suma de les prediccions aportades anteriorment per a l’augment del nivell del mar. La discrepància reflecteix l'estat imperfecte del coneixement científic actual. El canvi eustàtic del nivell del mar és el resultat dels canvis en la densitat o a la massa total d’aigua, totes dues relacionades amb el clima. La densitat s'altera per l'expansió tèrmica que es produeix a l'oceà escalfat. S'espera que l'expansió tèrmica afecti el nivell del mar durant els propers cent anys. A causa de la gran capacitat tèrmica de l’oceà, l'expansió tèrmica continuaria encara durant molts segles després que s'hagués estabilitzat el clima.[5]

ReferènciesModifica

  1. «eustatisme». enciclopèdia.cat, GEC, 2021. [Consulta: 15 octubre 2021].
  2. «eustatisme». Termcat-Diccionari de geografia física, 2021. [Consulta: 15 octubre 2021].
  3. «eustatisme». Diccionari de Geologia, IEC, 2021. [Consulta: 15 octubre 2021].
  4. «eustatisme». CIT, Terminologia de ciències i tecnologia, Diccionari General DCT, 2021. [Consulta: 15 octubre 2021].
  5. «Changes in Sea Level». The Intergovernmental Panel on Climate Change. UN, 2012. [Consulta: 15 octubre 2021].

BibliografiaModifica

K.O. Emery; David G. Aubrey. Sea Levels, Land Levels, and Tide Gauges (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012, p. 238. ISBN 1461391016, 9781461391012.