Evelyn Berezin
Evelyn Berezin (Bronx, 12 d'abril de 1925 - Manhattan, 8 de desembre de 2018) va ser una enginyera informàtica americana més coneguda per dissenyar un dels primers processadors de text. També va ajudar a dissenyar alguns dels primers sistemes informàtics de reserves per a bancs.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 abril 1925 ![]() Bronx (Nova York) ![]() |
Mort | 8 desembre 2018 ![]() Manhattan (Nova York) ![]() |
Dades personals | |
Formació | Christopher Columbus High School (en) ![]() Hunter College Universitat de Nova York (–1946) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | informàtica, enginyera, àngel inversor ![]() |
Ocupador | Burroughs Corporation (1976–1980) Redactron Corporation (en) ![]() Electronic Computer Corporation (en) ![]() ![]() |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Premis | |
![]() ![]() |
BiografiaModifica
Berezin va anar a la Universitat de Nova York amb la intenció de graduar-se en Empresarials fins que va rebre una oferta de treball i li van demanar canviar el seu camp d'estudi a la física. D'aquesta manera finalment es va graduar en 1945 en física i en 1946 va rebre una beca de la Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units per fer estudis de postgrau a la mateixa Universitat de Nova York. En 1951 va acceptar un treball en l'Electronic Computer Corporation (Elecom) a Brooklyn per treballar-hi com a dissenyadora d'ordinadors. Després de la compra d'Electronic Computer Corporation per part d'Underwood Corporation i la seva conversió en la Elecom Division, Berezin es va convertir en la cap del departament de disseny de lògica.[2][3]
En 1953, mentre treballava per Underwood Company (originalment coneguda com a Underwood Typewriter Company), Berezin va crear el que és ara considerat com el primer ordinador d'oficina.[4] Underwood es va fusionar posteriorment amb Olivetti, però no es va continuar el projecte.[4]
Després de treballar en la Underwood Typewriter Company, Berezin se'n va anar a Teleregister on va desenvolupar el primer sistema informàtic de reserves per a aerolínies. En 1968, Berezin va tenir la idea per a un processador de text per simplificar el treball d'oficina, i en 1969 va fundar la primera empresa que desenvolupava processadors de text, Redactron Corporation.[4] L'empresa va trigar un temps a perfeccionar el processador de textos, però finalment ho va aconseguir i després d'anys d'investigació i desenvolupament l'empresa passa de tenir en els seus inicis nou empleats a arribar gairebé als 500. En 1976 Redactrom és venuda a Burroughs Corporation.[3]
Entre 1980 i 1987, Berezin va ser presidenta de la Greenhouse Management Company, sòcia general d'un grup de capital de risc dedicat a les empreses tecnològiques en les seves primeres fases.[2] Durant la seva carrera ha rebut doctorats honorífics de la Universitat de Adelphi i la Universitat de Míchigan Oriental. Berezin També ha estat executiva en CIGNA, Standard MEMS, Koppers i Datapoint.[4][3]
Berezin és en l'actualitat directiva en Intellicheck Inc. i està en la Junta Directiva de la Stony Brook Foundation a la Universitat Estatal de Nova York-- Universitat de Stony Brook, el Brookhaven National Laboratory i el Boyce Thompson Institute.[5] Berezin i el seu últim marit van finançar el Sam and Rose Berezin Endowment Scholarship, una beca que es concedeix a alumnes de pregrau que planegen estudiar en el camp de les ciències, enginyeria o matemàtiques.[6]
Vida personalModifica
Berezin va estar casada durant 51 anys amb Israel Wilenitz, nascut en 1922 a Londres. Wilenitz va morir el 20 de febrer de 2003.[7]
PremisModifica
- 2006 Long Island Technology Hall of Fame[4]
- 2006 Women Achiever's Against the Odds Honoree for the Long Island Fund for Women and Girls[6]
- 2011 Women in Technology International (WITI) Hall of Fame[4]
- Long Island Distinguished Leadership Award[4]
- Top 100 Business Women in the United States en la revista BusinessWeek[4]
- Doctorat honorífic de la Universitat de Adelphi[6]
- Doctorat honorífic de la Universitat de Míchigan Oriental[6]
PatentsModifica
ReferènciesModifica
- ↑ «Mujeres que han pasado a la historia de la informática» (en castellà). CiberPaís. Ediciones EL PAÍS, 11-06-2009. [Consulta: 20 gener 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Long Island Technology Hall of Fame». Arxivat de l'original el 2018-05-28. [Consulta: 6 maig 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Evelyn Berezin» (en anglès). Computer History Museum. Arxivat de l'original el 3/4/2015. [Consulta: 20 gener 2022].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «Evelyn Berezin». WITI Hall of Fame. Women in Technology International.
- ↑ «Sion Power». Arxivat de l'original el 2015-05-17. [Consulta: 6 maig 2015].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Donor Profiles». Arxivat de l'original el 2014-04-19. [Consulta: 6 maig 2015].
- ↑ «Paid Notice:Deaths WILENITZ, ISRAEL». The New York Times.
- ↑ «US3312945 A».
- ↑ «US3017610 A».
- ↑ «US3256514 A».
- ↑ «US3231865 A».
- ↑ «US3461552 A».
- ↑ «US2913176 A».
- ↑ «US2943790 A».
- ↑ «US3187167 A».
- ↑ «US2973141 A».