Obre el menú principal

L'Exèrcit d'Alliberament (àrab marroquí: Jish Etteḥrir جيش التحرير, berber: Aserdas Uslelli) va ser una organització de diverses milícies feblement unides que lluitaren per la independència del Marroc contra l'ocupació franco-espanyola.

Conflicte del Sàhara Occidental
Western Sahara conflict map.svg
Sàhara Occidental

Antecedents històrics
Regions disputades
Política
Rebel·lions
Implicació de l’ONU

Probablement va ser fundat en 1955 com un intent d'organitzar les diverses faccions de la resistència armada marroquina rural que es van organitzar al país a conseqüència de l'assassinat de Farhat Hached i l'exili del rei Mohamed ben Youssef.[1] Abdelkrim El Khatib va jugar un paper important en la instigació de l'exèrcit a través de comandants com ara Abbas Messaâdi i Sellam Ameziane. S'oposaven a l'hegemonia política de l'Istiqlal[2] i el seu objectiu era la unió del Gran Maghreb àrab amb Mohamed Boudiaf i Larbi Ben M'hidi, personalitats del F.L.N algerià[3]

HistòriaModifica

Guerra d'IfniModifica

Article principal: Guerra d'Ifni

El 1956 unitats de l'Exèrcit, que havien començat a moure el seu personal del Nord del Protectorat espanyol al Marroc, van començar a infiltrar-se a l'Ifni i altres enclavaments del Marroc espanyol, així com al Sàhara Espanyol (avui Sàhara Occidental), per reclamar-los com a part del Marroc. Inicialment van rebre un important suport per part del govern marroquí. Al Sàhara espanyol l'Exèrcit va engrescar les tribus saharauis i va provocar una rebel·lió a gran escala. A principis de 1958, el rei del Marroc va reorganitzar les unitats de l'Exèrcit d'Alliberament que lluitaven al Sàhara espanyol com a "Exèrcit d'Alliberament Saharià", també conegut com l'Exèrcit d'Alliberament del Sud, de vegades abreujat com ELA. L'ELA tenia líders de prestigi com Abderrahmane Youssoufi, Mohamed Basri i Mohamed Bensaid Aït Idder.

La revolta al Sàhara Espanyol va ser sufocada el 1958 per una ofensiva conjunta franco-espanyols, conegut com a Operació Ecouvillon o l'Operació Ecouvillon-Teide. Després de la seva retirada, els guerrillers van ser, sorprenentment, obstaculitzades per l'Exèrcit regular del Marroc, el que va permetre la seva neutralització per les forces espanyoles i franceses.[4][5] Després el rei del Marroc va signar un acord amb els espanyols, on Espanya va tornar la província de Tarfaya (fins a l'acord formava part del Sàhara espanyol) al Marroc. Part de l'Exèrcit d'Alliberament va ser absorbit per les forces armades marroquines.

El Marroc considera les batalles de l'Exèrcit d'Alliberament al Sàhara Occidental, i la lluita de saharauis sota bandera del Marroc com una prova de la lleialtat del Sàhara Occidental a la corona marroquina, mentre que els simpatitzants del Front Polisario ho veuen només com una guerra anticolonial dirigida contra els espanyols. Hi ha hagut veterans sahrauís de l'Exèrcit d'Alliberament lluitant en ambdós bàndols del conflicte del Sàhara Occidental, i tant el Regne del Marroc com la República Àrab Saharaui Democràtica ho celebren com a part de la seva història política. Alguns pares dels membres fundadors del Polisario eren membres de l'Exèrcit d'Alliberament, com el de Mohamed Abdelaziz, president del Polisario i de la RASD, que va viure la Marroc i era membre del CORCAS.

ReferènciesModifica

  1. Ahmed Boukhari Raisons d'états: Tout sur l'affaire Ben Barka et d'autres crimes politiques au Maroc, 2005. 
  2. Mahjoubi Aherdane n'a été ni résistant ni fondateur du MPMaghress, 18 avril 2014
  3. Qui a tué Abbas Messaâdi ? Bladi.net, 18 juillet 2007
  4. Abraham Serfaty
  5. Le Journal Hebdo