Viquipèdia

Zona Lliure

La Zona Lliure, o Territoris Alliberats, és un terme usat pel Front Polisario per a descriure la part del Sàhara Occidental que està a l'est del mur fronterer marroquí i a l'oest i al nord de les fronteres amb Algèria i Mauritània, respectivament. La Zona Lliure està separada de la resta del territori del Sàhara Occidental per un mur de 2.200 quilòmetres, protegit per un dels majors camps de bombes terrestres del món.[1] La frontera és coneguda sovint com a berm.

Plantilla:Infotaula geografia políticaZona Lliure
Imatge
Localització
Map
 23° 20′ 56″ N, 12° 55′ 59″ O / 23.349°N,12.933°O / 23.349; -12.933
El mur marroquí segueix la línia entre les àrees grisa i groga.

Conflicte del Sàhara Occidental

Sàhara Occidental

Antecedents històrics
Regions disputades
Política
Rebel·lions
Implicació de l’ONU
  • Vegeu aquesta plantilla
Tifariti, al nord-est de la zona, 2005

La població de la Zona Lliure s'estima que és d'unes 30.000 persones.[2] Va ser establerta com una zona de control del Front Polisario després d'un alto el foc amb el Marroc en 1991, el qual va ser acordat conjuntament com a part del Pla d'acord. El Marroc controla les àrees a l'oest del mur, incloent-hi la majoria de la població del territori. L'alto el foc està supervisat per les forces MINURSO de les Nacions Unides, encarregades de mantenir la pau a la regió i l'organització d'un referèndum sobre la independència.[3][4]

La República Àrab Sahrauí Democràtica ha fixat en dues poblacions d'aquesta zona la seva capital administrativa: Bir Lahlu, i sobretot en Tifariti. Els seus principals assentaments són: Agüeinit, Bir Lahlu, Bir Tiguisit, Dougaj, Meharrize, Mijec, Tifariti i Zug.[5]

Estatus i acord militar

modifica

La situació del Sàhara Occidental està força disputada entre el Polisario i el Marroc, i això inclou als títols que s'utilitzen per referir-se a les zones sota el control de les diferents parts.

Marroc es refereix habitualment a la regió realitzada pel Polisario com una "zona tampó" o "franja matalàs", i afirma que a les forces del Polisario no se'ls permet l'entrada, i que tant les activitats militars com la construcció civil en aquest àmbit constitueixen violacions de l'acord d'alto el foc.[6][7] El Front Polisario, per la seva banda, afirma que això no es correspon amb les disposicions de l'acord que regula l'estatus del territori, que el Marroc va signar el 1991, i es refereix a la "zona de separació", ja que és una porció molt prima de tot el territori. Aquesta zona serveix com a terra de ningú de divisió de les forces. Les zones fora d'aquesta zona estan oberts a l'activitat pel costat que els controla, sempre que s'adhereixin a algunes restriccions als moviments militars. De la mateixa manera, el Polisario anomena les àrees com a "territori alliberat" o la "zona lliure", però això no és una designació oficial. L'ONU diu simplement "a l'est del mur", i es refereix als territoris sota control marroquí com "l'oest del bera". Per tant, no dona sanció a les pretensions de les parts.

D'acord amb el Pla de Regularització, el moviment de combatents del Polisario es restringeix de manera similar a les restriccions que tenen les forces marroquines al seu costat del berm. La MINURSO detalla Arxivat 2007-02-18 a Wayback Machine. les següents restriccions per a les diferents zones:

  • Una franja tampó (BS) de 5 kilòmetres d'ampla, al sud i est del berm;
  • Dues àrees restringides (RA) de 30 kilòmetres d'amplada al llarg del berm. La Franja Tampó és inclosa en l'Àrea Restringida al costat del Polisario i el berm s'inclou en l'àrea restringida a la banda de l'Exèrcit del Marroc
  • Dues àrees amb restriccions limitades (ALR), que són les dues grans parts restants extensions de terra del Sàhara Occidental a banda i banda respectivament.
Cadascuna de les cinc parts té restriccions específiques pel que fa a les activitats militars de les dues parts:
  • Franja Tampó: No hi poden entrar personal o equipament marroquí o del Polisario, ni per terra ni per aire. Sense tret d'armes en o sobre l'àrea.
  • Àrees restringides: Sense trets d'armes de foc o exercicis d'entrenament militar, amb l'excepció de les activitats de preparació física de personal no armat. Sense reforços tàctics, ni redistribució o moviment de tropes, casernes/unitats, botigues, equips, municions, armes, sense cap entrada d'avions militars i cap millora de les infraestructures de defensa. S'apliquen algunes excepcions i es permet algunes activitats després d'informació prèvia o autorització de la MINURSO (Nota: aquests són restriccions en breu, per obtenir informació més detallada, llegiu la MA#1 completa).
  • Àrees amb Restriccions Limitades: Podran dur-se a terme totes les activitats militars normals, excepte el reforç dels camps de mines existents, la col·locació de mines, la concentració de forces, la construcció de noves casernes i instal·lacions d'emmagatzematge de municions. MINURSO necessita estar informada si les parts tenen la intenció de realitzar exercicis militars, incloent-hi el tret d'armes d'un calibre superior a 9 mm.
 
L'actriu espanyola Verónica Forqué al Festival Internacional de Cinema del Sàhara.

Població i activitats a la zona

modifica

L'accés és difícil fins i tot per als sahrauís a causa de la duresa del clima del Sàhara, el conflicte militar i l'abundància de mines.[8] L'àrea està habitada principalment per nòmades sahrauís, que mantenen el pasturatge de camells tradicional dels seus avantpassats, entre la zona, el nord de Mauritània i els camps de refugiats. També hi ha una petita població comerciant, que venen productes als viatgers. La població del territori s'estima entre 30.000[2]i 40.000 persones[9] Els majors assentaments de la zona són Tifariti (actual capital temporal), Bir Lahlu (antiga capital temporal), Agüeinit, Meharrize, Mijec, Dougaj i Zug.

Els principals esdeveniments polítics sahrauís, com els congressos del Polisario i sessions d'obertura del Consell Nacional Saharaui (el parlament de la RASD a l'exili) es duen a terme a la zona (especialment a Tifariti i Bir Lehlu), ja que es considera socialment, políticament i simbòlicament important dur a terme els afers polítics a terra sahrauí.

Les forces del Polisario

modifica

Les tropes del Polisario (de l'Exèrcit d'Alliberament Popular Saharaui, ELPS) a l'àrea es divideix en set "regions militars", cadascuna controlada per un alt comandant que informa el President de la República Àrab Saharaui Democràtica.[10] La grandària total de l'exèrcit guerriller del Polisario present en aquesta àrea és desconegut. Algunes fonts afirmen entre 3.000 i 6.000 homes,[11] mentre que altres augmenten el nombre fins a 12.000,[12] amb combatents addicionals estacionats a Algèria, Mauritània o que han estat desmobilitzats a causa de l'alto el foc. Aquestes forces es van instal·lar en posicions permanents, com ara emplaçaments de canons, trinxeres defensives i bases militars subterrànies, així com la realització de patrulles mòbils pel territori.[13]

Incidents a la zona

modifica

Una concentració de forces per a la commemoració del 30 aniversari de la RASD[14] va ser objecte de reprovació per les Nacions Unides,[15] ja que es va considerar un exemple d'una violació d'alto el foc per portar una gran concentració de tal força a la zona.

Minurso informa que hi ha una mitjana de 2-4 violacions s tot el territori del Sàhara occidental cada mes, entre les dues parts. A més d'això, hi ha més altres violacions relacionades amb els comandants locals d'ambdós costats quan neguen la inspecció de les seves forces pel personal de la MINURSO. A tall d'exemple, la pàgina principal de la missió cita el mes de juny de 2006, quan hi havia "comeses unes 189 eventuals violacions de LDM [llibertat de moviment], totes relacionades amb la denegació de l'entrada als observadors militars [oficials militars de l'ONU] en punts forts i unitats de les parts."[3] Arxivat 2007-02-18 a Wayback Machine. Malgrat aquestes infraccions lleus, no hi ha hagut fins a la data cap acció hostil greu des de qualsevol part des de 1991, i tots dos costats del berm són considerats en calma segons les normes de manteniment de la pau.

Es duen a terme a la regió manifestacions anuals contra el mur marroquí pels saharauis i activistes internacionals d'Espanya, Itàlia i altres països, principalment europeus. Aquestes accions són seguides de prop per les Nacions Unides.[16]

Referències

modifica
  1. ↑ Sáhara Occidental: Jóvenes y Manifestantes
  2. ↑ 2,0 2,1 Norwegian Refugee Council Report: Western Sahara, Occupied country, displaced people Arxivat 2008-05-28 a Wayback Machine., 2008
  3. ↑ EL PAPEL DE LA ONU EN EL CONFLICTO DEL SAHARA OCCIDENTAL
  4. ↑ MINURSO.
  5. ↑ Tifariti, la tierra prometida de un Estado saharaui, el Mundo, 18 de desembre de 2011
  6. ↑ [1]
  7. ↑ [2]
  8. ↑ Landmine Action UK, "Explosive Ordenance Disposal and technical survey in Polisario-controlled areas of Western Sahara," Project proposal, February 2006, p. 2 – 4, quoted in Land Mine Report, Western Sahara, http://www.icbl.org/lm/2006/western_sahara.html#fn16, footnote 15 and 17
  9. ↑ Vivir sin nubes El País, 18 December 2010(castellà)
  10. ↑ * http://www.arso.org/bhatia2001.htm Western Sahara under Polisario Control: Summary Report of Field Mission to the Sahrawi Refugee Camps (near Tindouf, Algeria) by Michael Bhatia, 2001
  11. ↑ [enllaç sense format] http://www.arso.org/bhatia2001.htm Western Sahara under Polisario Control: Summary Report of Field Mission to the Sahrawi Refugee Camps (near Tindouf, Algeria) by Michael Bhatia, 2001
  12. ↑ «Página no encontrada». un.org.
  13. ↑ * http://www.palinstravels.co.uk/photogallery.php?offset=10&photobook=1&series=12 Arxivat 2019-12-02 a Wayback Machine. Michael Palin, "Sahara with Michael Palin" ISBN 0-297-84303-6, 2002
  14. ↑ [enllaç sense format] http://www.spsrasd.info/sps-e270206.html Arxivat 2011-05-26 a Wayback Machine. Commemoration of the Saharawi Republic's 30th anniversary in liberated territories of Western Sahara Sahara Press Service, 27 February 2006
  15. ↑ [enllaç sense format] http://daccessdds.un.org/doc/UNDOC/GEN/N06/310/51/PDF/N0631051.pdf?OpenElement Arxivat 2008-10-09 a Wayback Machine. Secretary General's report to Security Council on Western Sahara, 19 April 2006
  16. ↑ [enllaç sense format] http://daccessdds.un.org/doc/UNDOC/GEN/N06/310/51/PDF/N0631051.pdf?OpenElement Arxivat 2008-10-09 a Wayback Machine. Secretary General's report to Security Council on Western Sahara, 19 April 2006   PDF

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zona Lliure
  • United Nations (Mapa) Minurso Deployment as of October 2006, Map No. 3691 Rev. 53 United Nations, October 2006 (Colour), Department of Peacekeeping Operations, Cartographic Section
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Zona_Lliure&oldid=33193427»